"Adaptar-se al canvi climàtic és possible"

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, i amb l'ajuda del CREAF, l'IRTA i l'IPE han sumat esforços per tirar endavant des de fa més de dos anys un projecte pioner a Catalunya - que compta amb finançament europeu- i que té com objectiu avaluar l'impacte del canvi climàtic i trobar possibles solucions perquè els espais forestals, agrícoles i urbans puguin adaptar-se a les conseqüències de l'increment de les temperatures o les sequeres, dos dels principals problemes del canvi climàtic. El projecte, que compta amb un pressupost de 2,54 MEUR, finalitzarà el 2018 i analitza tres grans blocs: l'agricultura, les conques del riu Ter, Segre i Muga i els boscos mediterranis.

"Adaptar-se al canvi climàtic és possible si es prenen mesures i es tiren endavant accions". Així d'esperançat s'ha mostrat un dels membres i responsables de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Gabriel Borràs. Una idea que també ha compartit el conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Santi Vila, qui ha assegurat que l'adaptació a les conseqüències del canvi climàtic pot arribar a ser, fins i tot, "una oportunitat".

El projecte europeu Life 'MEDACC' - amb el nom d''Adaptant la Mediterrània al Canvi Climàtic'- es un projecte pioner i innovador que va néixer el 15 de juliol del 2013 i s'allargarà fins el proper juliol del 2018. Compta amb el suport financer de la Unió Europea i té un pressupost de 2,54 milions d'euros. En concret, la Unió Europea aporta més de la meitat, uns 1,27 milions d'euros. El seu objectiu és provar solucions i trobar sistemes per adaptar els ecosistemes agroforestals i urbans als impacte del canvi climàtic. A més, tal i com ha detallat Borràs, volen demostrar que si es prenen en consideració i s'apliquen accions concretes es pot arribar a "prevenir" els efectes més perjudicials d'aquest canvi climàtic com la menor disponibilitat d'aigua o les altes temperatures.

El programa segueix l'estela de projectes previs com l'Accua però mai abans s'havia tirat endavant un projecte d'aquesta magnitud, complexitat, amb un abast territorial rellevant i amb la voluntat d'anar un pas més enllà de l'anàlisi teòric. El projecte es centra en les conques del riu Muga, el Segre i el Ter i analitza tres grans blocs: agricultura, boscos i aigua. Està coordinat pel Departament de Territori a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i hi participen altres institucions com el CREAF, l'Insituto Pirenaico de Ecología (IPE) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).

Aquest divendres s'ha portat a terme una visita a diversos espais on es fan els projectes pilot i on els especialistes estan monitoritzant els canvis implementats. En concret, a la comarca de l'Alt Empordà, això s'està duent a terme a la conca del riu Muga, prop del castell de Requesens i del municipi de Cantallops.

Tot i que el projecte encara no ha arribat ni a la meitat de la seva execució, aprofitant la jornada de portes obertes, s'han donat a conèixer algunes de les primeres conclusions. Unes dades i impressions que caldrà revisar i comprovar abans de finalitzar el projecte però que són molt importants ja que, fins ara, no es disposava d'un treball teòric i pràctic d'aquest estil on s'analitzessin els processos sota els paràmetres possibles que produirà el canvi climàtic a la zona Mediterrània. En la vessant d'agricultura, els professionals han constatat que es pot estalviar fins a un 10% d'aigua en els cultius de blat de moro a la conca de la Muga i que cal un increment de la tecnificació del reg.

També han pogut veure que és necessari que els cultius implementin estratègies d'adaptació com mesures per estalviar aigua, el conreu de noves varietats de verdures o fruites, xarxes de protecció o l'aplicació d'un jaç orgànic per mantenir la humitat del terra. Al mateix temps, destaquen que l'abandonament agrícola de vinyes o oliveres és perjudicial. "És possible que ens quedem sense poder cultivar pomes", han avançat.

Menys cabal i temperatures més altes, conseqüències actuals

Pel que fa als usos de l'aigua, el projecte ha tingut una repercussió directe en el territori. En concret, des del MEDACC s'ha impulsat la creació d'una comunitat d'usuaris de l'aigua de la conca de la Muga – on seran representants els consistoris, pagesos i actors implicats- perquè les mesures i accions que es prenguin en aquest sentit siguin discutides i consensuades. Ara fa deu dies, el passat 17 de novembre es va posar la primera pedra amb la constitució formal d'aquesta agrupació que porta per nom Comunitat d'Usuaris de la Plana Litoral de la Muga.

D'altra banda, amb les proves i anàlisis realitzats, s'ha detectat que cal contenir la falca salina a la plana litoral de la Muga perquè augmenti l'arribada d'aigua dolça en aquest espai. Alhora, caldria recuperar els terrenys agrícoles actualment salinitzats, col·locar sistemes de reg eficients en conreus extensius, recuperar els antics pous que abastien Roses, fer una restauració hidrològica del rec del Molí d'en Dorra o posar en funcionament la bassa del Far.

Al mateix temps, assenyalen que és necessari millorar el riu Manol, afluent de la Muga, pel marge dret ja que està patint un descens en la seva recàrrega. Una idea que, els experts creuen que es podria tirar endavant si es construís un espai de tractament terciari a la depuradora de Figueres. Durant la visita als diversos espais analitzats, els experts han anat detallant alguns aspectes a tenir en compte com el fet que el riu Muga té un comportament diferent en la seva capçalera que en el seu tram baix. "El cabal de riu ha patit una reducció del 50% des del 1951 al 2013", han detallat.

Un canvi negatiu que, segons els experts, es deu al creixement de superfície forestal a la capçalera del riu i succeeix arreu de la península ibèrica. Segons els investigadors, des dels anys 60, a Espanya s'ha notat un notable descens dels cabals dels rius, especialment al sud de l'Estat com per exemple el Guadalquivir. "Tot el que apliquem és per veure si podem crear ecosistemes menys vulnerables a les inclemències del canvi climàtic. L'adaptació no és una estratègia sinó una necessitat", ha assenyalat Borràs.

En aquest sentit, en els últims 60 anys, s'ha registrat una descens d'un 12% menys de pluja a tot l'estat espanyol. Una situació que afecta greument els rius, els boscos i que es suma amb l'augment de períodes de sequera consecutius. "La previsió amb la qual treballem d'aquí a 30 anys és que, en un futur, tindrem una davallada del 10% més de les precipitacions i les temperatures s'incrementaran. L'escenari actual és de situació límit", ha detallat un altre expert del IPE-CSIC.

Per últim, en matèria de boscos, s'ha deixat clar que la professava disminució de pluja i el risc creixent de grans incendis – en un context de manca de gestió d'aquests espais, abandonament rural i augment de les temperatures- són la principal amenaça per als boscos mediterranis. Per això, al massís de l'Albera – a la finca de Requesens amb una massa important d'alzines- han provat dos sistemes totalment diferents: d'una banda la neteja del sotabosc seguint un estil regular o les podes a les capçaleres dels arbres per potenciar l'entrada de llum. Proves pilot que esperen que serveixin per veure quines solucions són més beneficioses per recuperar els boscos.

De moment, les tendències marquen que els models regulars de boscos són més eficients en l'ús de l'aigua mentre que els irregulars preserven millor el sòl, la seva qualitat i nutrients. "Les fulles o branques fines poden formar part i incorporar-se al terra en un període d'un a tres anys", ha explicat l'Eduard Plà del CREAF qui ha explicat que han anat recollint dades i monitoritzant la humitat o les temperatures durant aquests anys.

"Potenciar el camp de les energies renovables"

Per la seva banda, el conseller en funcions ha volgut destacar que cal aplicar més mesures per millorar l'eficiència i generar un estalvi d'aigua en sintonia amb les circumstàncies que es viuen. En aquesta línia, s'ha mostrat esperançat de cara a la cimera del clima que començarà la setmana vinent a París. "És evident que s'ha d'afavorir el camp de les renovables i l'ús d'energies fòssils més netes com el gas natural", ha subratllat.

A part del projecte MEDACC actualment l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic també està desenvolupant altres actuacions per millorar l'estat i el medi ambient del delta de l'Ebre, plans locals d'adaptació al canvi climàtic, estan preparant un nou projecte per a l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (2016-2019), programes de prevenció d'incendis forestals al massís de les Gavarres o s'està acabant de redactar un treball sobre la influència del canvi climàtic en les poblacions d'ocells amb l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).

Paral·lelament, tal i com ha donat a conèixer el Departament de Territori i Sostenibilitat, s'estan enllestint els treballs de redacció i tramitació de l'avantprojecte de Llei de Canvi Climàtic que no només marca objectius pel que fa a reducció d'emissions sinó la necessitat d'adoptar mesures a cada sector. "El que és una despesa econòmica monstruosa és no fer res i els economistes ja ho diuen ara i han demostrat que el cost de no adaptar-se és 20 vegades superior a no adaptar-se o avançar-se i començar a pensar que l'aigua serà cada cop un recurs més finit i fràgil", ha conclòs Borràs.