Vilobí estrena noves rutes senyalitzades a l’espai natural del Parc dels Talls

Vilobí del Penedès estrena aquest diumenge 17 de gener els nous accessos, rutes senyalitzades i punts d’informació del Parc dels Talls, l’espai natural format per cinc pèlags (llacs naturals) d’elevat valor paisatgístic, geològic i ecològic. Les actuacions principals s’han dut a terme al Pèlag Gran i el seu entorn i han consistit en la recuperació mediambiental de la zona pensant en un ús lúdic i educatiu que ajudin a preservar-ne el seu valor.

En aquest sentit, s’han adequat els accessos i la senyalització; s’ha restaurant l’espai anteriorment ocupat per la fàbrica de guix, retirant restes de runa, residus i deixalles; s’han eliminat les espècies vegetals exòtiques invasores per contribuir a la consolidació de les autòctones; s’ha dut a terme una aclarida selectiva del bosc consolidat; s’han plantat alzines i pins a les zones antigament ocupades per la fàbrica de guix; i s’ha construït un punt d’observació i un mirador elevat de fusta des d’on es poden observar vistes aèries del pèlag i tot el seu entorn.

El projecte ha inclòs també l’edició d’un plànol amb noves rutes circulars per fer a peu o en bicicleta pels pèlags i el seu entorn, així com rutes pels cellers del poble i els diferents nuclis i establiments comercials. Els primers exemplars del nou mapa es regalaran a l’estand que l’Ajuntament tindrà a la fira.

Aquestes actuacions han tingut un cost de 216.000 euros i han estat finançats a través del programa Viure al poble més! convocat per la Generalitat de Catalunya i subvencionat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

4a Duatló i Fira de productes locals

Els nous espais de visita del Parc dels Talls s’obren al públic aquest diumenge coincidint amb la celebració del 4rt Duatló de Muntanya dels Pèlags, inclòs en el calendari de proves de la Federació Catalana de Triatló, i la tercera edició de la Fira de Productes Locals.
El duatló, organitzat per l’Ajuntament de Vilobí i el club de triatló Miostaf, començarà a les 10 del matí i tindrà un primer tram de 6.100 metres de cursa a peu per camins de terra, corriols i asfalt; 20,9 quilòmetres de BTT seguint els camins del municipi, muntanya dels Pèlags i voltants; i finalitzarà amb un tram de 3.300 metres de cursa a peu pujant el turó on es troba el dipòsit d’aigua municipal. En aquesta edició ja s’hi ha inscrit més de 200 corredors d’arreu de Catalunya.

Pel que fa a la tercera Fira de Productes Locals, hi participen 26 establiments i empreses de Vilobí, entre cellers, allotjaments rurals, elaboradors de productes ecològics i de proximitat  i empreses de serveis. El recinte firal estarà instal·lat a la plaça de la Vila des de les 10 del matí i fins a 2/4 de 3 de la tarda i s’hi podran fer tastos i degustacions gastronòmiques i de vi i cava dels cellers de Vilobí i venda directa de productes ecològics locals. Durant tot el matí, al costat de al fira també hi haurà tallers de manualitats i zona d’inflables per als més petits.

El projecte del Parc del Talls, al detall

El projecte que s’ha dut a terme al Parc dels Talls de Vilobí prioritza el recorregut per la xarxa de camins públics, cicatritzant‐ne la resta. La xarxa actual de camins públics permet l’accés a l’àrea dels Pèlags per ambdues vessants, podent gaudir de la visió aèria que ofereix la vessant nord de la totalitat del Pèlag Gran, i de l’espectacularitat dels talls de l’explotació minera que es poden apreciar des de la vessant sud. Aquests camins permeten tant el trànsit de vianants com l’accés de vehicles en cas necessari.

Al voltant del perímetre per la vessant sud del pèlag, es consolida una xarxa de senders que serviran per distribuir els visitants i conduir‐los als diferents indrets d’observació de l’espai. Bona part d’aquests senders segueixen el traçat de camins existents, els quals s’han adequat morfològicament i topogràficament. Per limitar l’accés de vehicles no autoritzats a aquests camins s’han instal·lat pilones que en limitin l’accés.

Aquests senders condueixen a punts d’observació adequats mitjançant equipaments ambientals (torre mirador) o mitjançant baranes de fusta tractada per minimitzar riscos.

També s’ha instal·lat un tancament cinegètic per controlar l’accés a l’interior de l’àmbit des de àrees no ordenades, així com per evitar riscos associats al fort desnivell de les vessants del pèlag, en especial a l’entorn nord. La tanca cinegètica s’ha fet amb pals de fusta i malla amb l’obertura de llum progressiva, integrada en el medi i que permet el pas de petits mamífers com els conills.

Els accessos i recorreguts disposen de senyalització informativa, amb suports de fusta de pi tractada.
A l’esplanada emplaçada davant del solar on s’ubicava l’antiga fàbrica de guix s’ha habilitat una zona d’aparcament pels futurs visitants de l’espai, des d’on neixen els diferents senders de distribució pel pèlag gran.
Restauració de l’espai anteriorment ocupat per la fàbrica del guix

L’espai que anteriorment ocupaven les edificacions principals de l’antiga fàbrica de guix s’ha restaurat per tal de mantenir una continuïtat amb les peces de bosc ja existents, creant així un corredor de massa forestal al voltant del Pèlag Gran.

Eliminació de runes, deixalles i residus

Per a la recuperació del valor biològic del Pèlag Gran i el seu entorn, s’ha cregut imprescindible la retirada de residus i deixalles que hi havia en alguns punts de l’àmbit d’actuació.

Eliminació d’espècies exòtiques invasores

Aquest espai es trobava fortament ocupat per espècies exòtiques amb caràcter invasiu en aquest entorn.

S’han fet treballs d’eradicació de les principals espècies al·lòctones identificades: canya (Arundo donax), cortadèria (Cortaderia selloana) i piracanta (Pyracantha coccinea).

Els exemplars de piracanta (Pyracantha coccinea) es trobaven molt dispersos i ocupaven bona part de la superfície de l’entorn del Pèlag Gran i per aquest motiu no s’han eliminat d’entrada sinó s’ha considerat més oportú controlar la seva dispersió i anar reduint‐ne la població a mesura que la massa forestal guanyi força.

Aclarida selectiva del bosc consolidat

En les masses forestals de pi blanc s’ha fet una aclarida selectiva per millorar l’estructura del bosc, reduir biomassa de risc potencial i afavorir el desenvolupament de les àrees de bosc.

Aquesta actuació ha consistit en l’estassada de matolls en aquelles zones on el bosc estava embrossat i, per tant, de difícil accés; l’eliminació d’aquells peus que dificultaven o impedien el creixement d’altres espècies; i la poda de branques seques de pi per tal de disminuir el risc d’incendis a la zona.

Unificació de la massa forestal

La zona sud de l’entorn del Pèlag Gran presentava una massa forestal que es trobava força degradada en certs punts. L’objectiu de la restauració en aquesta zona ha estat equiparar‐la a llarg termini amb les àrees forestals veïnes per tal de crear un paisatge unificat.

Les plantacions han inclòs espècies autòctones ja existents a la zona per tal d’assegurar‐ne l’èxit i no crear discontinuïtats biològiques.

Es defineixen dues unitats de plantació formades per diferents espècies segons la ubicació de l’àrea a restaurar, la pineda (pi blanc i alzina) i el bosc de ribera (pollancre, àlber, tamariu, salze i freixe).

Equipaments ambientals

Al nord‐est de l’àmbit s’ha instal·lat un balcó mirador, just a sobre els talls realitzats durant l’extracció dels guixos de la zona. El mirador es situa en un punt elevat i privilegiat que ofereix unes espectaculars vistes del Pèlag Gran de Vilobí i el seu entorn, davant la casa de turisme rural de Cal Bitxac.

Amb la finalitat de potenciar i ordenar l’ús educatiu, científic i lúdic de l’espai, s’ha instal·lat una torre mirador a la franja sud del Pèlag Gran per a l’observació de les aus.

Aquest equipament permet l’observació de les aus als aficionats a l’ornitologia sense que aquestes se sentin amenaçades. Ofereix dos nivells d’observació en alçada, amb dos trams d’escala interior de fusta.

El balcó mirador i la torre mirador són elements essencials en un espai natural com els Pèlags de Vilobí, on el paisatge i la fauna són els protagonistes indiscutibles de l’entorn immediat. Per aquest motiu i degut a la riquesa ornitològica de l’espai s’ha cregut convenient dur a terme la construcció d’aquests equipaments, que alhora que permeten l’observació de la fauna, tenen una funció sensibilitzadora, ja que la població entén que per poder fer bones observacions cal estar en el lloc adequat i amb la tranquil·litat necessària, inculcant així com a valor l’observació respectuosa amb l’entorn.