La justícia anul·la les clàusules sòl de les hipoteques i condemna la banca a tornar els diners cobrats des del 2013

El jutjat mercantil número 11 de Madrid ha resolt aquest dijous la demanda interposada per ADICAE contra una quarantena d’entitats bancàries en relació a les de clàusules sòl de les hipoteques. La sentència declara nul·les aquestes clàusules sòl i condemna les entitats financeres demandades a eliminar aquests punts dels seus contractes hipotecaris. Igualment, es condemna els bancs demandats a retornar als consumidors perjudicats les quantitats “indegudament abonades en aplicació de les clàusules declarades nul·les”, a partir de la data de publicació de la sentència del Tribunal Suprem del 9 de maig de 2013, amb els interessos que legalment corresponguin. Segons ADICAE, aquesta sentència acaba amb “el frau més gran de la banca contra els ciutadans”.

L’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes d’Estalvis i Assegurances d’Espanya (ADICAE) ha recordat en un comunicat que “les clàusules sòl han estat una de les principals causes de centenars de milers d'execucions hipotecàries i desnonaments” a l’Estat i ha reclamat que el proper govern espanyol “haurà de legislar de manera no tornin a reproduir-se abusos” com les clàusules sòl.

En la sentència, el jutjat assenyala que la demanda assenyalava que les entitats demandades han aplicat en els contractes hipotecaris signats amb els seus clients les anomenades clàusules sòl, que incloïen limitacions de l’interès variable del préstec i que “dificulten o limiten d’alguna manera la baixada del tipus d’interès al que està referenciat el contracte subscrit”. Així mateix, la demanda recull que aquestes clàusules “desvirtuen” la naturalesa d’un préstec variable i reclama al jutjat que les declari abusives i les anul·li.

La demanda que es recull en la sentència final també reclama que també s’indemnitzi els usuaris que han pagat “indegudament” més diners al banc pel seu préstec hipotecari a causa de l’aplicació de les clàusules sòl.

La sentència admet la jurisprudència i els informes del Banc d’Espanya que avalen la utilització de les clàusules sòl per part de la banca, però reclama que els consumidors disposin d’informació “transparent” a l’hora de signar un préstec que inclogui aquestes disposicions i puguin fer-se una idea de les conseqüències “econòmiques i jurídiques” de la seva inclusió en un contracte. Per això, determina que la no transparència de les clàusules sòl ocasiona un “desequilibri en prejudici del consumidor” i conclou que poden ser considerades “abusives i nul·les”.

En conclusió, la sentència dictamina que les clàusules sòl contradeien l’oferta de tipus variable dels préstecs hipotecaris i que els consumidors no van rebre suficient informació per part dels bancs de les conseqüències d’incloure i acceptar aquestes disposicions ens els contractes. És més, la sentència lamenta que els bancs van donar un “tractament secundari” a l’hora d’informar els clients, que es preocupaven més per altres factors com la quota de la hipoteca.