Reclamen una normativa que unifiqui els criteris de les bandes reductores de velocitat en vies urbanes

Un estudi de la Fundació RACC posa sobre la taula l'actual desgavell que envolta la col·locació de bandes reductores de velocitat. Les normatives existents, tant a nivell català com estatal, només fan referència a les carreteres, i queda a criteri dels tècnics municipals el patró a seguir a l'hora d'instal·lar aquests elements en vies urbanes. Segons Marc Fíguls, tècnic de projectes de Mobilitat de la Fundació RACC, cal una normativa que "homogeneïtzi" criteris perquè aquestes bandes reductores de velocitat "compleixin la seva funció de protecció al vianant". A més, segons l'estudi, l'absència d'un marc normatiu evidència mancances pel que fa a la ubicació, senyalització i manteniment d'aquests elements, que generalment provoquen un excés de soroll al pas del trànsit rodat i danys en els vehicles.

L'estudi del RACC posa de manifest que els actuals dispositius físics existents per a la reducció de la velocitat de vehicles presenten "alguns inconvenients" que poden limitar la consecució dels objectius pels quals s'han pensat i s'augmenta, en canvi, el risc d'accident. Criteris a tenir en compte a l'hora d'instal·lar-los com la visibilitat, l'alçada o la senyalització no estan homogeneïtzats i aquest és un dels principals orígens del problema.

El tècnic de projectes de Mobilitat de la Fundació RACC i responsable de l'estudi, Marc Fíguls, opina que caldria "homogeneïtzar els criteris tècnics perquè aquests elements compleixin la seva funció de protecció dels vianants, s'evitin sorolls a l'entorn urbà i també els danys en els vehicles". A més, veu un important "marge de millora" en la ubicació i senyalització "i sobretot en el manteniment" de les bandes, ja que actualment moltes peces queden soltes.

Davant l'absència d'aquest marc normatiu, Fíguls reconeix que sovint els tècnics municipals dels ajuntament es troben sols davant la decisió de quins criteris aplicar, ja que malgrat que existeixen un seguit de recomanacions del Servei Català de Trànsit no hi ha una normativa que unifiqui criteris per ales vies urbanes, si bé existeixen normatives que, en canvi, regulen la presència d'aquests elements en carreteres.

L'estudi inclou també una enquesta als conductors que apunta a la necessitat d'innovar en aquest sector i reafirma les conclusions del RACC. Així, un 31% dels conductors assenyala que ha patit algun tipus d'incident en la circulació per damunt d'elements reductors de velocitat, mentre que un 51% addicional indica que ha experimentat manca de comoditat, i un 81% percep que de vegades estan ubicats en localitzacions sense justificació aparent.

Millor les bandes rígides

El responsable de l'estudi del RACC, Marc Fíguls, assegura que davant els "molts elements que conviuen" actualment per incidir en la velocitat dels vehicles, les bandes rígides són les que s'adeqüen millor a la funció per a la qual estan pensades. Reconeix que són més cares si es mira el preu de cost, però són més rendibles a llarg termini pel seu poc manteniment.

Una de les empreses que en fabrica a Catalunya és Ecobam Europa, amb seu a L'Ametlla del Vallès. L'empresa funciona des del 2012 i actualment exporta un 15% de la seva producció a l'exterior, a països com Colòmbia, Bolívia, Paraguai, Argentina, Andorra i França. També produeix separadors vials o carrils bici, entre d'altres

Segons el seu director general, Xavier Martínez, les bandes rígides o de ferro són menys nocives pels vehicles, mentre que "amb les d'asfalt pots tenir problemes amb els amortidors i amb les de cautxú poden quedar peces soltes". A més, afegeix, "l'asfalt degrada la pintura i el cautxú té un deteriorament important al cap de poc temps, sobretot si hi circulen vehicles pesats". Les de ferro, diu, estan pensades per tot tipus de vehicles.

Xavier Martínez detalla que les bandes rígides estan fetes amb ferro fos, cosa que "repercuteix amb la duració del material". És un material que no es desgasta i que no necessita un gran manteniment. "De tant en tant s'han de tornar a pintar", explica. Les bandes de ferro poden estar il·luminades, un altre dels punts ben valorats pels conductors, segons l'estudi del RACC.

L'empresa, que treballa tant per a l'administració pública com per a empreses privades, ha instal·lat més de 200 bandes de ferro arreu del món. El preu de la banda reductora se situa al voltant dels 2.000 euros en una via de dos carrils. És "el doble o el triple" que les bandes de cautxú, segons Martínez. "Fem coses de més qualitat perquè durin més", assegura.