El ple de Vilanova aprova prorrogar 4 anys més els convenis urbanístics per preservar la platja Llarga

El ple municipal de Vilanova i la Geltrú ha aprovat aquest vespre una nova pròrroga per a l'execució dels convenis urbanístics que es van signar l'any 2006 amb l'Incasòl i la promotora Subirats Berenguer per evitar la construcció a la platja Llarga. In extremis, el govern ha proposat aquesta tercera addenda als convenis ja que l'1 de gener de 2017 s'exhauria el termini per a l'execució dels acords i sense la pròrroga s'hagués pogut començar a construir de forma immediata a l'espai natural. Precisament la urgència és el que menys ha agradat als grups de l'oposició, que han criticat la data escollida pel govern per considerar que els posava "entre l'espasa i la paret" perquè si no prosperava la pròrroga, la construcció a la platja Llarga es podia posar en marxa a principis d'any.

El regidor d'Urbanisme, Gerard Llobet, ha recordat que "Vilanova i la Geltrú es va convertir l'any 2006 en una de les poques ciutats que revertia un procés urbanístic en sòl urbà per protegir un espai natural" i ha refermat el compromís del govern local "per preservar definitivament la platja Llarga". El govern ha comptat amb el suport d'ERC, PP, Ciutadans i la regidora Carmen Reina per tirar endavant la pròrroga de quatre anys, que és el màxim que permet la llei. Per la seva part, la CUP i Som VNG han votat en contra de l'addenda al conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l'Incasòl i s'han abstingut amb el conveni de col·laboració urbanística i de resolució extrajudicial amb Subirats Berenguer Immobiliària, SL.

Deborah Zimmerman, portaveu de Som VNG, considera que aquest "és un dels majors nyaps de la història de la nostra ciutat. És una fugida endavant i un projecte insostenible". Zimmerman ha exposat que el seu grup aposta per protegir la platja Llarga, "però en cap cas podem votar a favor d'uns convenis que contenen clàusules abusives que hipotequen el futur de la nostra ciutat", i que consideren que són "la gran cohartada de l'Eixample Nord".

En la mateixa línia, la CUP recorda que els convenis a tres bandes de la platja Llarga es van signar en un context de pressió social i permetien "salvar els mobles", però també "blindar un projecte, que és el de l'Eixample Nord". La portaveu del grup, Marta Jofra insisteix que "el 2006 la bombolla immobiliària estava en plena efervecència, semblava lògic otorgar edificabilitat a l'Eixample Nord, però deu anys després el panorama ha canviat molt, hem perdut població, estem en plena crisi econòmica i ecològica i han evolucionat les polítiques urbanístiques". Des de la CUP es defensa que "l'Eixample Nord no és viable i la solució de la platja Llarga ha de passar per un altre lloc. Ens posen entre l'espasa i la paret perquè la no renovació podria comportar la inmediata construcció a la platja Llarga, per això ens abstenim". Jofra també ha recordat que un dels aspectes més polèmics de la frustada urbanització de la platja Llarga va ser l'informe d'inundabilitat que no s'havia fet a la zona i ha cridat l'atenció que aquest informe tampoc s'ha fet encara a l'Eixample Nord.

Per la seva part, Esquerra Republicana va donar suport al govern en les noves pròrrogues "per coherència", ja que la portaveu del grup, Queti Vinyals, ha apuntat que "creiem que és necessària per poder complir els acords i les condicions que es van aprovar l'any 2006".

Des del govern, Gerard Llobet ha posat en evidència que si s'incompleixen els acords amb Incasòl i Subirats Berenguer, l'Ajuntament hauria de fer front a una important despesa econòmica: "hauríem de pagar d'indemnització 12.000 euros a la constructora per cada dia de retard. El discurs filosòfic està molt bé, però la realitat és aquesta. Si no votem el conveni amb l'Incasòl, li hauríem de pagar les permutes que han pagat a Subirats i això són 60 milions d'euros". Llobet ha lamentat que "no hi hagi grups que es posin al costat del govern en la protecció de la platja Llarga", ha agraït el suport de la resta de grups "perquè sinó saltari tot per l'aire" i ha assenyalat que ells "no defensem interessos de partit, sinó de tota la ciutat".

El 14 de juny de 2012 es va signar la pròrroga amb l'Incasol, per tal de disposar d'un termini de 4 anys, fins al desembre de 2016, per poder desenvolupar el planejament de la primera fase del sector Eixample Nord. En aquest indret l'any 2007 va ser transferida l'edificabilitat corresponent als terrenys que Subirats Berenguer i l'Incasol tenien a Platja Llarga, mitjançant un acord a tres bandes entre l'Ajuntament, l'Incasol i Subirats Berenguer, per preservar aquest espai del litoral.