Bosc Verd presenta al·legacions contra la construcció de l’agroparc del grup Ametller a Can Mata d’Abelló

El col·lectiu ecologista Bosc Verd ha presentat 18 al·legacions al departament de Territori i Sostenibilitat en contra de  la construcció d’un agroparc del grup Ametller de 121 hectàrees a Can Mata d’Abelló que modifica substancialment el planejament urbanístic dels municipis de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons: "demanem que no es vulneri la protecció agrícola, forestal i fluvial de l’actual espai, tal i com contemplen les actuals planificacions urbanístiques locals, comarcals i territorials".

Els ecologistes estan en contra "de la construcció de parcs temàtics de grans dimensions que humanitzen i desnaturalitzen els espais agraris i forestals de l’Alt Penedès que estan protegits" i recorden que actualment a la zona afectada només hi ha la masia de Can Mata d’Abelló (catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local) i la resta d’espais són agrícoles, forestals o fluvials.

La zona on es vol ubicar l’agroparc és sòl no urbanitzable i està protegida pels POUM’s de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, pel Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona, per la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès i pel Catàleg del paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, com a “sòls protegits i sòls de valor natural i connectors” i com a “sòls de protecció especial de la vinya”.

Bosc Verd destaca que "tot el conjunt constitueix el connector ecològic entre espais PEIN (pla d’espais d’interès natural de Catalunya), entre el PEIN de les Muntanyes de l’Ordal i els PEIN’s de Roques Blanques i les Muntanyes de Montserrat. Aquest connector ecològic ja té molta pressió urbanística, pels polígons industrials, les urbanitzacions, les zones urbanes del Baix Llobregat Nord (Masquefa, Sant Esteve Sesrovires i Martorell) i per les infraestructures com l’AP7, l’AVE i el tren convencional".

A més, assenyalen que la zona on es vol fer l’agroparc és la zona de caça preferent de l’àliga cuabarrada, molt aprop de la zona de nidificació (PEIN Muntanyes de l’Ordal). L’àliga cuabarrada és una espècie en perill crític d’extinció i la llei protegeix tant la seva zona de nidificació, com la seva zona de caça, per les directives europees i lleis catalanes i estatals. Segons dades del 2012 a Catalunya només hi ha constància de 125 individus madurs, d’àliga cuabarrada.

A la riera de la Rierussa i als espais forestals hi ha una gran biodiversitat de flora i fauna protegida i que forma part del catàleg d’habitats d’interès comunitari, segons remarquen els ecologistes: "La biodiversitat quedarà molt afectada pels moviments de terres, desmunts, murs de contenció i talussos, perquè els pendents del terreny són entre el 5% i el 20%. La zona afectada pel pla especial urbanístic té unes alçades entre els 112m i els 225m".

Per això, des de Bosc Verd consideren que "l’agroparc no s’ajusta a la legalitat urbanística, perquè un sòl agrícola no pot generar mai aprofitaments urbanístics que impliquin la construcció d’un polígon industrial, d’acord amb la jurisprudència del TSJC, sentències de juliol de 2009 sobre parcs eòlics. Un Pla especial urbanístic no és suficient per a la instal·lació d’un sistema general, sinó que s’ha de procedir a una modificació de tot el planejament general del municipi afectat. El projecte d’Ametller Origen és un autèntic frau a la legalitat urbanística catalana, i no compleix amb la llei d’urbanisme".

L’agroparc tindrà un fort impacte ambiental, segons els ecologistes, "per què és una instal·lació de grans dimensions i on el Grup Ametller vol produir i distribuir tots els seus productes agroalimentaris elaborats. S’hi vol ubicar una zona industrial, tres granges, un aparcament, un hotel, una zona hivernacles, cultius, vials de connexió, una depuradora, una bassa d’aigua, una planta de compostatge, una planta de residus, unes bodegues de vins i caves, una cerveseria, un molí d’oli, magatzems agrícoles, un edifici de control, els serveis centrals d’Ametller Origen, un museu, una sala de conferències, una sala d’exposicions, una agrobotiga, una central de trigeneració, una xarxa de túnels per donar serveis, un sistema de col·lectors d’aigües residuals... Té una previsió de visites de 200.000 persones cada any i donarà cobertura a 154 botigues del grup (actualment en té 87). També es vol comercialitzar 4 milions d’ampolles de cava i vi, 2 milions de litres de cervesa i 50.000 menús diaris".

La zona industrial proposada a l’agroparc té 14 hectàrees, es vol ubicar a la part més alta i visible i Bosc Verd lamenta que provocarà "un gran impacte visual i paisatgístic".

L’actual carretera BV-2249, que connecta Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, no pot assumir la visita de 200.000 persones, els 700 treballadors/es i els milers de camions de l’agroparc, segons Bosc Verd: "El pont que creua el riu Anoia és d’un sol sentit. Darrera una imatge de projecte de producció agrària de proximitat, s’hi amaga un projecte industrial en un espai protegit i que no és una unitat productiva real. L’agroparc té associades 3.000 hectàrees de cultiu, la meitat de propietat, de les que 218 ha són a Catalunya, 73 ha a Sòria i 1.157 ha a Múrcia; més les 54 hectàrees del pla especial urbanístic".

Des del col·lectiu sentencien que "no volem zones industrials en sòl no urbanitzable, tenim polígons desocupats a l’Alt Penedès i al Baix Llobregat Nord, per tant les zones industrials proposades han d’anar en zones industrials existents, així també evitarem que es pugui especular amb el sòl no urbanitzable".