Les onades de calor provocaran vuit vegades més morts a mitjans de segle a Catalunya

Les onades de calor provocaran cap a mitjans de segle vuit vegades més morts que en l'actualitat a Catalunya. Així, si ara hi ha uns 300 morts anuals, cap al 2050 es preveuen unes 2.500 morts cada any, a causa de l'increment i intensitat de les onades de calor. És una de les principals conclusions del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC), que preveu un increment de la temperatura mitjana de fins a 1,4ºC, i una reducció de prop del 10% de la pluviometria. Això, entre altres conseqüències, a més de la salut, podria perjudicar la producció agroalimentària, el turisme i l'abastiment d'aigua.

L'informe està integrat per 24 capítols repartits en un apartat sobre l'evolució passada i futura del clima, la seva afectació als sistemes naturals i humans i la governança del canvi climàtic. Les emissions catalanes de gasos d'efecte hivernacle (geh) han crescut un 9,2% entre el 1990 i el 2013 tot i un lleuger descens els últims anys.

Les pluges han baixat del 1950 al 2014 un 1,2% per dècada de mitjana a tot el país, mentre que al Pirineu han baixat un 2,4% i al Pre-Pirineu un 3,9%. De cara al 2050 es podrien veure disminucions de prop d'un 10% de la mediana en algunes zones a la primavera, estiu i tardor, i creixerà la torrencialitat i la freqüència de dies amb pluges molt intenses.

En canvi, les temperatures han crescut 0,23ºC per dècada des del 1950, i 0,33ºC a l'estiu. Això fa preveure un increment de 0,8ºC aquesta dècada i de fins a 1,4ºC el 2050 respecte la mitjana del 1971 al 2000. Els increments podrien ser més elevats als estius i al Pirineu. Augmentaran les temperatures extremes, les onades de calor, les anomenades nits tropicals, amb mínimes per sobre dels 20ºC i algunes per sobre dels 25ºC, i s'allargaran les sequeres.

Una de les novetats de l'informe és que conclou que els infants, la gent gran i les persones amb patologies prèvies, a més de la població de nivell socioeconòmic baix, són més vulnerables a patir els efectes del canvi climàtic. Per això, com que els episodis de calor extrema seran més freqüents i llargs, la mortalitat per aquesta causa podria multiplicar-se per vuit, sobretot en persones amb malalties cardiovasculars i respiratòries, del sistema nerviós i mental, amb diabetis o malalties del sistema urinari i renal.

També augmentaran els efectes de les al·lèrgies, a causa del desplaçament i canvis en la durada de les estacions. Igualment, l'augment de temperatures pot facilitar la transmissió de malalties a través de mosquits d'àmbit tropical com el dengue, la malària o el 'chikungunya'.

D'altra banda, altres conseqüències de l'augment de temperatures ja són més conegudes i esmentades anteriorment, tot i que ara es concreten una mica més. Així, es reitera que hi haurà escassetat hídrica, un 9,4% al Pirineu, un 18,2% a l'interior i un 22% al litoral. A les subconques fluvials pirinenques, el descens de pluja condicionarà la regulació dels embassaments. D'altra banda, els incendis forestals podrien estendre's a zones poc habituals i en temporades fora de l'estiu.

Per a les platges, l'increment de temperatures també serà perjudicial, perquè creixerà el nivell del mar, cosa que augmentarà l'erosió. La temperatura de l'aigua ha crescut 0,3ºC per decenni des del 1974 i el nivell del mar creix uns 4 centímetres per dècada des del 1990. Cap a l'any 2050, el 30% de les platges tindran problemes de regressió, i un total de 164 quilòmetres de costa es consideraran altament vulnerables. Els episodis d'inundació augmentaran en intensitat i en percentatge de costa afectada. El 21% de les platges requeriran actuacions addicionals per al seu manteniment.

Al mar, l'escalfament afectarà negativament les praderies de posidònia i els coralls, portarà espècies invasores de mars més càlids i l'increment de meduses i algues tòxiques.

Efectes sobre l'activitat humana

Aquests efectes naturals també tindran conseqüències en les activitats humanes. A finals d'aquest segle es preveu un augment de l'evapotranspiració del 13% en les plantes i un descens del 13% en la pluviometria, cosa que afectarà els cultius i incrementarà les necessitats d'aigua de reg. També es generaran problemes greus de floració i maduració, així com de les qualitats organolèptiques de fruites i hortalisses, i el bestiar també es veurà afectat. La pesca es podria reduir un 20% el 2050.

Sobre el turisme de sol i platja, l'informe diu que l'escalfament global l'afectarà parcialment a Catalunya, especialment al sud del país. Així, no es preveu una reducció de l'atractiu turístic, però sí que avisa que cal anar amb compte amb l'abastiment d'aigua i el manteniment de la sorra de les platges. També es pot perdre confort tèrmic a les nits d'estiu. Alhora, però, es podria allargar la temporada turística a mesos fora de l'estiu.

En canvi, el turisme de neu sí que tindria més afectació, per la baixa cota d'algunes estacions d'esquí. Això provocarà que els esquiadors es concentrin en menys estacions. Així mateix, l'informe proposa que les estacions d'esquí es converteixin en estacions de muntanya per aprofitar les instal·lacions tot l'any.

Informe útil per preparar els canvis

El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) s'ha presentat aquest dilluns al Palau de la Generalitat i analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a Catalunya, així com els seus impactes en els sistemes naturals i humans. Hi han intervingut 141 autors i 44 revisors procedents de totes les universitats públiques i dels principals centres de recerca de Catalunya i ha estat impulsat conjuntament pel Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència -mitjançant el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)-, el Departament de Territori i Sostenibilitat -mitjançant l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Servei Meteorològic de Catalunya- i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presidit l'acte, on també han intervingut el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el director de l’Àrea de Ciència i coneixement de la Fundació Bancària “La Caixa”, Jordi Portabella; el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Arnau Queralt, i el doctor Javier Martin Vide, coordinador científic de l’informe i catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona, que ha fet un resum de l'informe.

Romeva ha felicitat els autors de l'informe i ha dit que haurà de ser útil per a preparar-se pel futur escalfament. Ros ha dit que amb aquest tercer informe, els altres van ser els anys 2005 i 2010, Catalunya ja és un "model" en el seu entorn sobre l'estudi dels efectes del canvi climàtic a nivell local i regional. Portabella ha dit que l'escalfament és el repte més gran de la humanitat.

Per últim, el conseller Rull ha dit que per reduir l'escalfament i les seves conseqüències cal l'acció conjunta de governs, empreses i ciutadans, i ha assegurat que Catalunya vol ser un país "modern i decent". En aquest sentit, ha reiterat que l'economia ambientalment sostenible és rendible i competitiva i que la futura llei del canvi climàtic és una "llei de país", perquè ha de romandre al llarg del temps per sobre dels canvis de governs.