Les urbanitzacions de baixa densitat i la nova Llei de Territori de Catalunya centren la jornada “Territori a debat”. CC Garraf
Redacció |
Vilanova i la Geltrú
07-02-2017
| Actualitzat 27-03-2017 14:34
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Dijous passat es va celebrar a la Masia d’en Cabanyes la jornada “Territori a debat: Necessitats i oportunitats territorials del Garraf”. La jornada va comptar amb la participació de Josep Ramon Mut, Diputat Delegat d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona, que va presentar l’Estudi sobre la problemàtica residencial a les urbanitzacions de baixa densitat, i d’Agustí Serra, Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, que va explicar els treballs previs per a l’elaboració de la nova Llei de Territori de Catalunya.
La presidenta del Consell Comarcal del Garraf, Glòria García, va obrir la jornada fent una reflexió sobre el gran repte de gestió que representen les urbanitzacions de la comarca pel conjunt dels ajuntaments, “no només en matèria urbanística, sinó també des de l’àmbit de l’habitatge, el medi ambient, la seguretat i la mobilitat”. La presidenta va explicar que l’any 2015 l’ens comarcal va sol·licitar a la Diputació de Barcelona l’elaboració d’un estudi sobre les urbanitzacions de baixa densitat amb la idea d’oferir-lo als municipis més petits (Canyelles, Cubelles i Olivella) per contribuir a l’anàlisi d’aquest model urbanístic, però el projecte va generar força interès als altres municipis i finalment es va fer per tota la comarca. García també va agrair el Col·lectiu Punt 6 per dur a terme l’estudi i, en especial, per aportar-hi perspectiva de gènere en la seva elaboració.
Segons la presidenta, el resultat de l’estudi “és encoratjador, sabem que la gestió de les urbanitzacions és complexa, que hi ha moltes limitacions legals i pressupostàries, i som coneixedors que la gestió transversal serà cada cop més necessària”, i per aquest motiu, va animar els ajuntaments a fer-se seu l’estudi i va oferir el Consell Comarcal del Garraf com espai per a estudiar el seu desplegament, tot comentant que “el paper territorial de l’ens comarcal en un moment de novetats territorials i urbanístiques, ha de ser de reflexió i lideratge d’una postura comuna”.
Tot seguit, Josep Ramon Mut, Diputat Delegat d’Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona va comentar que “a la comarca del Garraf hi ha 71 urbanitzacions de baixa densitat, on hi viu el 14% de la població, uns 20.000 habitants aproximadament i, per tant, aquesta no és una qüestió marginal”. En aquest sentit, va dir que “l’estudi aborda aquesta problemàtica basant-se en les conseqüències de viure de forma dispersa, en habitatges amb problemes i en urbanitzacions que no tenen sistemes, i proposa com s’han d’enfocar aquestes solucions, de cara a resoldre un problema que és important i urgent”.
Roser Casanovas i Adriana Ciocoletto, del Col·lectiu Punt 6, encarregades de l’elaboració de l’estudi, van explicar detalladament aquest treball en el qual es van analitzar les urbanitzacions des de la perspectiva de la vida quotidiana de les persones que hi viuen, així com del seu entorn. En la primera etapa de l’estudi es va fer una diagnosi a partir d’un treball participatiu amb tècnics i regidors dels municipis i del Consell Comarcal del Garraf, així com veïns i veïnes amb diversitat de sexe, edat, situació sociolaboral, entre d’altres factors.
L’existència d’habitatges buits, la manca de legalitat d’algunes construccions, l’aïllament i dependència de les persones residents, les dificultats de mobilitat van ser algunes de les problemàtiques que es van identificar. Com a propostes d’actuació es va mencionar la necessitat de fer un treball transversal per enfortir les xarxes de proximitat (connectar les urbanitzacions amb l’entorn), garantir la vida amb autonomia, millorar la mobilitat, atendre les dependències, enfortir el sentit de pertinença i comunitat i promoure un equilibri mediambiental i una vida sana.
Des del Col·lectiu Punt 6 van comentar que per portar a terme aquestes actuacions és necessari que hi hagi una decisió política clara, un coneixement molt acurat i específic del territori, formació d’equips tècnics que treballin de forma transversal a les urbanitzacions, estudi de l’entramat jurídic entre totes les administracions implicades i suport en el finançament als municipis per cobrir els costos que se’n derivin. Totes les propostes d’actuació, així com els treballs previs de diagnosi i identificació de problemàtiques es poden consultar en el document de l’estudi .
La nova Llei de Territori de Catalunya
A la segona part de la jornada Agustí Serra, Director General d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, va explicar que “des de fa tres anys s’està treballant en l’avantprojecte de la nova Llei de Territori de Catalunya, que ha de marcar el model d’ordenació del territori català i aglutinar la llei urbanística, la llei del paisatge i la llei d’urbanitzacions amb dèficit en una única llei”.
Serra va afirmar que des de l’any 79 la Generalitat de Catalunya té competències en l’ordenació del territori i al llarg d’aquests temps s’han fet diverses lleis al voltant de l’urbanisme, “però actualment ens trobem amb un bloc normatiu poc coherent i complicat per interpretar i aplicar, i amb una regulació urbanística que no permet la flexibilitat necessària per a apropar-se al territori, admetent la diversitat, el moment socioeconòmic de crisi i la dificultat per desenvolupar un plantejament que no està adaptat al moment econòmic social actual”.
Segons el Director General d’Ordenació del Territori l’esborrany de la llei, que s’ha elaborat a partir d’un treball participatiu amb diversos professionals, està quasi acabat i està previst que comenci la seva tramitació el mes de març. Entre els objectius de la nova llei, Serra va destacar: adaptar els instruments i la gestió a la diversitat del territori, buscar una major flexibilitat en la regulació del sòl, prioritzar el reciclatge urbà per damunt del creixement en extensió, facilitar tant l’accés a l’habitatge com a l’activitat econòmica, garantir l’eficiència i competitivitat del sistema territorial, amb fórmules de governança supramunicipal, establir nous mecanismes per reconduir la problemàtica de les urbanitzacions amb dèficit, entre d’altres.
Després del debat final amb els assistents, el Conseller Delegat de Medi Ambient, Agricultura i Desenvolupament Territorial, Lluís Giralt, va cloure la jornada agraint la participació dels ponents i del públic, i el suport i implicació dels ajuntaments en l’elaboració de l’estudi de les urbanitzacions.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!