Descobreixen el llagost-pedra d'Ancosa, una nova espècie d'insecte ubicada al Penedès

El Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat ha descobert una nova espècie d'insecte, anomenat el llagost-pedra d'Ancosa (Prionotropis ancosae). Es tracta d'un ortòpter localitzat únicament a la Plana d'Ancosa, un altiplà rocallós calcari situat a l'extrem meridional de l'Anoia, a frec entre l'Alt Camp i l'Alt Penedès. L'aïllament de l'altiplà on viu ha propiciat que, durant milions d’anys, s'hagi anat diferenciant de la resta d'espècies del seu grup. La descoberta s'ha fet en el marc dels treballs de seguiment i censos de les espècies d'invertebrats amenaçats, i arran d'un avís dels naturalistes Xavier Bayer i Francesc Guasch. La nova espècie descoberta passa a ser un dels insectes més amenaçats de Catalunya, conjuntament amb el llagost-pedra de timoneda. Té una àrea de distribució molt restringida, és de gran raresa i la densitat d'exemplars de les seves poblacions és molt escassa en aquest ecosistema estèpic, de l'ordre dels vuit exemplars per cada mil metres quadrats.

Els científics van notificar l'any 2014 la presència en aquest punt del que, en principi, es creia que era el llagost-pedra de timoneda (Prionotropis flexuosa), del qual només se'n té constància a la timoneda d'Alfés (Segrià). Posteriors inspeccions de tècnics del Servei de Fauna i Flora, i de membres del Cos d'Agents Rurals, a la zona, amb exàmens als exemplars que van trobar els anys successius, van determinar que es tractava d'una espècie diferent a la que vivia a la timoneda.

La Plana d'Ancosa és un espai protegit segons el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992 i la Llei 12/1985 d'Espais Naturals (Decret 328/1992 de 14 de desembre). L'aïllament d'aquest altiplà ha propiciat que, durant milions d'anys, s'hagi anat diferenciant l’espècie de llagost-pedra d'Ancosa de la resta d’espècies d'aquest grup.

Només vuit espècies al món

En tot el món existeixen només vuit espècies d'aquest gènere d'ortòpters, que es distribueixen per les zones estèpiques d'Europa i Àsia. Les seves principals amenaces són la destrucció dels hàbitats, poc valorats en general, la sobrepastura i les activitats agrícoles intensives.