Un estudi atribueix la substitució de pins per alzines als boscos mediterranis a la manca de gestió forestal

Un estudi liderat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona, atribueix a la manca de gestió el fet que als boscos mediterranis s’estigui accelerant la substitució de pins per alzines. Aquesta circumstància se suma al fet que, tal com indiquen els responsables de l’estudi, alzines i roures (espècies conegudes com a planifolis) s’adapten millor que el pi a les pertorbacions que suposen les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis. L’estudi, publicat a la revista ‘Global Change Biology’, s’ha dut a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

L’autor principal de l’article, Jordi Vayreda, subratlla que, de fet, la substitució de pins per alzines podria ser considerada una reocupació, atès que aquesta espècie “típicament mediterrània” que fa anys “podria haver ocupat grans extensions” de la península va ser substituïda al seu torn pels pins a causa de la gestió forestal i “per raons econòmiques”. La fusta d’aquesta espècie es pagava millor.

Els responsables de l’estudi també indiquen que queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per a l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió, expliquen, hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí, afirmen, s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes, alerten, no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir problemes greus per sobreviure.

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

A parer de Vayreda, l’estudi “posa de relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”.