Més enllà del Llobregat hi ha país

La mobilitat entre aquesta part del país i la ciutat de Barcelona, la nostra capital, ha estat desastrosa.

A l’andana de l’estació de tren de Cunit, s’hi van viure situacions surrealistes, persones que es sentien desemparades, desemparades d’un govern, el de la Generalitat, que els va deixar abandonats, sense cap tipus de suport. En resum, gent que es va buscar la vida perquè el govern no hi era, un cop més.

El Llobregat durant l’Alta Edat mitjana, va esdevenir una frontera política i cultural entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Una frontera que amb el temps es va anar perdent perquè el país tenia un model, una visió de conjunt, i Catalunya érem tots i tothom.

Sembla que fa uns anys aquesta frontera del Llobregat ha tornat, i alguns intenten imposar aquesta frontera cultural i política un altre cop. La diferència aquest cop no és entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova, aquest cop la dicotomia és entre una Catalunya Metropolitana i la Catalunya País.

El més greu és que sembla que pel Govern de la Generalitat, de facto, aquesta frontera i aquesta diferencia entre la Catalunya Metropolitana i la Catalunya País existeix. El Govern Illa treballa només per la Catalunya Metropolitana?

Aquest cap de setmana ha semblat que si, que només existeix una Catalunya Metropolitana pel Govern del President Illa, i que la resta no som Catalunya. El Govern de tothom, no és el de tots, és el de uns quants que viuen a Barcelona i el seu voltant.

És molt greu que el Govern només tingui un model de país al voltant de l’Àrea Metropolitana. Un govern que confon el sistema ferroviari de Catalunya, amb el sistema del Metro de Barcelona. Que només existeix l’aeroport i el port de Barcelona, i no posa en valors els aeroports de Girona, Reus i Alguaire, com tampoc valoritza els ports de Tarragona, Vilanova i la Geltrú o Palamós. Un Govern que pensa en el tren d’Alta Velocitat només per anar a Madrid i no per proposar una xarxa d’Alta Velocitat en clau catalana.

Si Catalunya només ha de ser el que passa a Barcelona, no anem bé i no anirem bé. Catalunya som tots els indrets dels més dels 32.000 km del Principat. Cal que el Govern surti de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que traspassi ell Llobregat com Juli Cèsar va passar el Rubicone.

Un Govern que proposi un model de país i de governança regional que pugui ser consensuat amb el màxim de partits polítics del Parlament, perquè aquest país de tothom sigui el país de tots i totes les persones que viuen a Catalunya.

Dissabte a les andanes de l’Estació de  Cunit, el Govern no hi era, i els milers de persones que hi van estar es mereixen unes disculpes públiques.