Protecció Civil dissenya un pla especial per ventades que s'activarà amb ratxes de més de 72 km/h en zones urbanes

La comissió de Protecció Civil ha donat llum verda aquest dijous a un pla específic per respondre als riscos i emergències davant de fortes ventades i que permetrà alertar en funció de la vulnerabilitat del territori. El VENTCAT s'activarà quan es registrin ratxes de més de 72 km/h a les zones metropolitanes de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida i de 90 km/h fora d'aquestes àrees més urbanes, excepte a l'Alt Empordà, Baix Ebre i Montsià, on el llindar establert és de 120 km/h. Fins ara, davant episodis de fort vent, s'activava el pla genèric PROCICAT. "A Catalunya experimentem episodis de ventades que no tenen la mateixa incidència arreu del territori. No és el mateix un vent fort a l'Empordà que al Barcelonès o al Baix Llobregat", ha afirmat el conseller d'Interior, Jordi Jané, per recalcar la necessitat d'un pla com aquest. Tot i que el Govern encara ha d'aprovar aquesta nova eina de Protecció Civil, amb l'informe favorable de la comissió el VENTCAT ja es podrà activar quan sigui necessari.

Catalunya va patir un vendaval atroç el 24 de gener del 2009, quan van morir set persones. Quatre eren nens, que van perdre la vida quan el túnel de bateig del camp municipal de Sant Boi de Llobregat on entrenaven es va esfondrar. També al Baix Llobregat, dos homes van morir quan els va caure un arbre a sobre, a La Palma de Cervelló i a Abrera. El fort vent va fer caure un home de la seva terrassa a La Secuita (Tarragonès), que va acabar morint a l'hospital. El dia abans, una dona havia perdut la vida en caure-li un mur a Barcelona.

Jané ha constatat que Catalunya pateix episodis forts de vent i que jornades negres com la del gener del 2009 "demostren la necessitat de fer un pla específic de Protecció Civil per avisar d'una manera no homogènia la població i els ajuntaments del risc en cada moment", ja que hi ha "indrets més acostumats al vent i que hi estan més preparats que no pas altres".

Els vendavals en territoris més vulnerables poden provocar un gran número d'incidències, sobretot per l'alta densitat de població. Sovint són danys materials i al medi ambient, però hi pot haver ferits i víctimes mortals. Una altra de les jornades més desoladores pel vent en els últims anys a Catalunya va ser el 9 de desembre de 2014, quan van morir dues persones a Terrassa en caure'ls un mur a sobre. Interior també inclou en aquell episodi de forts vents la mort d'una dona el dia abans en un accident a l'AP-7.

Davant la constatació que un vent fort pot ser més devastador en zones urbanes o territoris que no estan tan preparats, el VENTCAT situa un primer llindar en 72 km/h per a les zones urbanes de Catalunya. Es tracta de les àrees metropolitanes en un sentit més ampli de les quatre capitals i, per exemple, les comarques del Bages, Osona i Garraf es trobarien en aquest àmbit. El pla s'activaria a partir de ratxes de 90 km/h al Berguedà i al Ripollès, mentre que a l'Alt Empordà, Baix Ebre i Montsià, a partir de 120 km/h. L'activació del pla implicarà avisar els municipis afectats i aplicar mesures preventives i de protecció per minimitzar les possibles conseqüències. Segons ha informat Jané, és el primer pla d'aquest tipus a l'estat espanyol.

Des de l'any 2009 existia un protocol d'actuació específic en episodis de fortes ventades dins del pla territorial de protecció civil de Catalunya (PROCICAT). Després d'un període d'estudi de vuit anys, s'ha establert la freqüència de superació de certs llindars de velocitat de ratxes de vent potencialment perilloses. Aquestes dades han estat generades per les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i s'ha creat una base d'informació. A més, a partir de l'anàlisi històrica de la vulnerabilitat, s'han recollit les afectacions i s'han classificat. Finalment, per establir el risc municipal i les mesures obligatòries del Pla d'Actuació Municipal (PAM), s'ha assignat a cada localitat un valor representatiu de perillositat i de vulnerabilitat. L'anàlisi de risc ha permès establir l'operativa i els procediments d'actuació del pla, l'estructura organitzativa, l'articulació amb les administracions locals i els procediments d'informació a la població.

El VENTCAT es podrà activar en tres fases -Prealerta, Alerta i Emergència-, en funció bàsicament de la predicció meteorològica (segons el valor de perillositat assignat a cada comarca), l'avís d'observació meteorològica i pels danys produïts pel vent. El VENTCAT s'incorpora al catàleg de plans especials de Protecció Civil davant emergències que s'activen davant uns riscos concrets, com són el NEUCAT, per nevades; l'INUNCAT, per fortes pluges i inundacions, o l'INFOCAT, per incendis forestals, entre altres.

El pla s'ha elaborat des de la Direcció General de Protecció Civil i s'ha consensuat en el grup de treball format per diferents organismes experts, tant en perillositat com el Servei Meteorològic de Catalunya i els experts en danys i vulnerabilitat: Direcció de Qualitat de l'edificació i rehabilitació de l'habitatge, Departament de Construccions Arquitectòniques, Direcció general de forests, Direcció general de centres públics, així com diversos col·legis de professionals de l'àmbit de la construcció, edificació i el medi natural. Els aspectes operatius han estat revisats pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), Mossos d'Esquadra, Bombers de la Generalitat, el Servei Català de Trànsit i el Cos d'Agents Rurals.

Sobre l'afectació a serveis bàsics, els components del grup han estat representants d'ADIF, Red Eléctrica de España, Ferrocarrils de la Generalitat, Aeroports de Catalunya, Endesa Catalunya, l'Oficina de coordinació de la Xarxa Rescat i la Direcció General de transports i mobilitat. Els municipis han estat representats tant per la Federació de Municipis de Catalunya com per l'Associació Catalana de Municipis.