Imatge del vídeo mapping sobre les praderies de posidònia a l'Espai Marí de les Costes del Garraf al Centre d'Estudis del Mar de Sitges . Diputació de
Redacció |
Sitges
11-07-2017 19:10
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El Centre d’Estudis del Mar (CEM) de Sitges presenta l’audiovisual “Experiència posidònia”, un viatge submarí virtual realitzat en la tècnica del vídeo mapping 3D sobre l’Espai Natural Marí Costes del Garraf de la Xarxa europea Natura 2000, i sobre la praderia de posidònia que alberga, que és un dels ecosistemes més valuosos i amb més biodiversitat de la Mediterrània. Avui el diputat d’Espais Naturals i Medi Ambient, Valentí Junyent, ha presentat aquest videomapatge que formarà part de les activitats d’educació ambiental del CEM, acompanyats de l’equip tècnic del centre.
Aquest vídeomapatge, realitzat per l’empresa Flop Work amb un equip especialitzat de filmació submarina, és una experiència audiovisual que transporta als diferents hàbitats d’aquesta planta aquàtica a partir de l’observació del fons marí. Així, una sala del centre es converteix en el submergible Ictíneo I, el primer submarí realitzat per Narcís Monturiol el 1859, fent un recorregut d’observació del fons marí a través d’una pantalla el·líptica i còncava que representa la finestra central de control del submergible.
La posidònia a l’Espai Natural Marí de les Costes del Garraf
Les Costes del Garraf són un espai eminentment marí situat davant la costa del massís del Garraf, una àrea triangular entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i fins a la línia batimètrica de vint metres sota el nivell mitjà del mar.
Aquest espai marí es caracteritza per fons plans i sorrencs que s'alternen amb afloraments rocosos de naturalesa calcària, idonis per conformar l’habitat d’una comunitat de prats de posidònia (posidonia oceanica) planta coneguda popularment com a d'alga dels vidriers, endèmica de la Mediterrània i que no es troba en cap altre mar.
La contaminació de l'aigua, especialment pel vessament de tot tipus de productes i substàncies, així com la pesca d'arrossegament, el dragat dels fons o l'ancoratge de vaixells esportius són les principals amenaces de la posidònia. Però ho es també la proliferació d’un altre agent que actua mortalment contra les praderies com és l'alga Caulerpa taxifolia d'origen tropical però introduïda per l'home a causa d'un vessament accidental en un aquari de Mònaco.
La posidònia ocupa els fons marins formant extenses praderies, també anomenades herbeis, sobre les quals es desenvolupa un ecosistema molt ric en biodiversitat al qual proporciona substrat i refugi. El límit superior de les praderies està determinat per l'onatge, que trenca la planta, per això només en algunes cales protegides poden arribar a la superfície, i el límit inferior el determina la presència de llum, per això només en aigües molt netes i transparents poden aparèixer fins al 80 m, però habitualment acostuma a estar entre els 30 i els 40 metres.
Actualment les praderies de posidònia estan en procés de regressió, malgrat els intents de protecció que hi ha establerts per part de diverses administracions competents en l'àmbit marí.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
