El port de Vilanova es troba davant del repte d’innovar i el de la sostenibilitat

Fàcilment es poden extreure un seguit de conclusions sobre el Port de Vilanova: Les coses no s’estan fent malament però que hi ha molt de camí per recórrer. Aquestes conclusions s’extreuen després d’escoltar a la major part dels agents que intervenen en aquesta infraestructura. Agents i experts van ser convocats ahir dilluns a l’acte El Port de Vilanova és debat organitzat pel Grup d’Opinió de la Federació Empresarial del Gran Penedès, amb la col·laboració de l’Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú que a acollir el debat. El Port de Vilanova, per activitat és el tercer port de Catalunya. Presenta algunes singularitats com a infraestructura secundària, perquè tret de Barcelona i Tarragona, és l’únic port que desenvolupa quatre activitats: la comercial, la pesquera, la nàutica i la científica.

Per activitat, l’apartat comercial està a punt de tancar l’any amb 250.000 tones de trànsit de mercaderies. La pesca lidera les captures dels ports catalans, amb tres milions de quilos anuals, però en canvi, la recaptació no és la millor del principat. El sector nàutic està diversificant la seva oferta. I la vessant científica té al Port de Vilanova l’únic túnel acústic civil d’Europa i el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques que lidera l’estudi del soroll antròpic al medi marí.

Frederic Vilà, director de l’escola universitària, va obrir l’acte destacant l’activitat de recerca i d’investigació que es desenvolupa al Port de Vilanova, amb el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques al capdavant, però també el projecte de cursar estudis universitaris nàutics d’aquí en els cursos vinents. El president de la Federació Empresarial del Gran Penedès, Martí Sistané, va significar que tot i haver patit la crisi, el port no ha perdut activitat, però que cal fer un esforç per obrir la instal·lació portuària a la ciutat i al territori interior. Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova, va aprofitar la iniciativa de la federació empresarial d’organitzar un debat sobre el port per convocar la tercera reunió del Consell Municipal del Port. Aquesta és una nova taula de gestió del port amb tots els agents implicats que neix des de les noves directrius de Ports de la Generalitat.

Precisament sobre aquest punt, el secretari general de la Federació Empresarial del Gran Penedès, Isidre Also, va ser més crític al reivindicar un cop més un Consell Rector del Port per avançar assolir un nivell de governança més autònom i àgil, sense que la generalitat no perdi l’autoritat portuària. Also va animar a tots els agents a fer una mirada interior, “no ha de ser tan complicat avançar amb l’optimisme que genera els bons resultats obtinguts enguany”. El secretari general de la patronal penedesenca pensa que el Port de Vilanova “està buscant la seva mesura justa entre el binomi sostenibilitat i innovació.

Tòfol Tobal, vilanoví i expert en geografia portuària, va reflexionar acadèmicament sobre les múltiples oportunitats de l’espai portuari. El geògraf considera que “port i ciutat són indissolubles. El problema és que la ciutadania es va fer seu el port, però aquesta relació ha de ser compatible amb tots els usos del port”. Tobal va destacar la dificultat de planificar el futur urbanístic, econòmic i social de les ciutats portuàries, però si que caldria que les ciutats contribuïssin al fer més sostenible la mobilitat de les façanes marítimes. Concretament sobre el Port de Vilanova, Tobal considera que aquest està despenjat de la xarxa de ciutats portuàries del món i va llençar la idea que la ciutat pugui acollir una conferència internacional sobre ports locals.

Margarita Díez, responsable de la Zona Portuària Centre de Ports de la Generalitat, que va explicar que els objectius del Pla Estratègic per als ports que gestiona la Generalitat és que aquestes infraestructures “siguin un motor econòmic i social de les activitats econòmiques del territori, amb una alta competitivitat gestionada amb criteris d’innovació i sostenibilitat”. Per sectors d’activitat Díez, va considerar que la pesca ha de fer un salt endavant en la gestió i sostenibilitat, que el sector de mercaderies ha de significar una porta internacional amb implicació logística i empresarial d’ampli abast territorial, que a esportivament s’ha de promocionar l’activitat de base i la implicació dels centres escolars, que a l’àmbit de l’oci cal implicar a un públic més ampli i diversificar els seus serveis, que s’ha de potenciar el turisme familiar i de creuers i que les drassanes i els varadors han d’apostar per la diversificació i tecnificació professional.

Al debat també hi van participar els representants de les tres principals activitats del port. Joan Ramon Macià, responsable de Vilanova Port – Sammer, va lamentar que l’activitat comercial estigui molt limitada a l’entrada de vaixelles per la manca de calat “només tenim set metres i l’ideal seria tenir-ne 12”. No obstant això, Macià va destacar que s’hagin invertit prop de 2,5 milions d’euros per buscar noves activitats al port, “la majoria les hem guanyat d’altres ports, perquè de moment no n’hi ha més”, va dir el responsable de l’empresa malgrat que tot apunta a la innovació per la perdurabilitat de l’activitat comercial portuària.

Isidre Melendres, president del Club Nàutic Vilanova, va explicar l’esforç que està realitzant l’entitat perquè els escolars tinguin facilitar per fer activitats nàutiques. En aquest sentit, enguany han passat pel club 600 escolars a través de diferents convenis. Melendres també ha recordat que la voluntat d’obrir el club a la ciutat es plasma amb el disseny de les obres del club que començaran a principis d’any. “Aquesta reforma també facilitarà l’arribada d’un nou perfil de soci sense embarcació. Si només es planteja el club com un lloc d’amarradors, d’aquí a 15 anys estem morts”, va exclamar el president. D’altra banda, també va anunciar el projecte de reserva marina que vol liderar el Club Nàutic Vilanova.

Jaume Carnicer, patró major de la Confraria de Pescadors de Vilanova, va mostrar-se molt conscient que la viabilitat de l’activitat pesquera passa per “trobar noves maneres de comercialitzar el peix”. Carnicer també va explicar que la recaptació de la Llotja de Vilanova és més baixa que la de Sant Carles de la Ràpita perquè “aquí ens dediquem en gran mesura a la pesca d’encerclament i a les captures de peix blau”. El patró major també va lamentar que no hi hagi un relleu generacional a la flota pesquera. Finalment va mostrar-se comprensible perquè la gent vulgui visitar el port quan arriben les barques “però cal ser conscient que és un lloc amb certs riscos pels visitants i que s’hi desenvolupa una activitat professional”.

Com a cloenda, Xavier Mestres, membre del Grup d’Opinió de la federació, va explicar que el debat i el vincle sobre el Port de Vilanova, ha anat creixent sobre la societat vilanovina des del moment amb la seva construcció “ens va emparar dels grans temporals a la façana marítima”.