Vilanova tanca el centenari del ballarí Joan Magrinyà amb un crit d'alerta per l'oblit del seu llegat

«El mestre no és recordat; la seva mala sort és que va néixer a Catalunya, perquè si hagués nascut en algun altre país, tot hauria anat diferent. Llavors molta gent sabria qui va ser Joan Magrinyà. També és veritat que els artistes, en general, no són recordats a Catalunya ni a l'Estat espanyol.» Són reflexions d'Assumpció Aguadé, ballarina i coreògrafa, directora de l'escola Joan Magrinyà, un dels testimonis que la periodista vilanovina Trinitat Gilbert recull a Joan Magrinyà, avui.

El llibre inclou les opinions de persones que van conèixer de prop Magrinyà com a mestre, amic o familiar, entre els quals hi ha Guillermina Coll, José de Udaeta i Joan Bassegoda i Nonell, entre altres. Tots coincideixen a destacar la gran aportació de Joan Magrinyà a la dansa a Catalunya, a banda de la seva vàlua personal i l'estima que professava per la seva ciutat, Vilanova i la Geltrú. En el llibre també es deixen sentir veus crítiques per l'oblit i el poc reconeixement que la figura de Magrinyà ha rebut a Catalunya.

L'Any Magrinyà va acabar dimarts amb la presentació del llibre, el mateix dia que es complien els cent anys del naixement del ballarí. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova, Joan Ignasi Elena, fa un balanç positiu del centenari. Una de les assignatures pendents, però, serà el futur de la masia Nova, residència de Magrinyà, que el ballarí va llegar a la ciutat. L'Ajuntament manté converses amb la Diputació i confirma la voluntat de recuperar l'espai i dedicar-lo a Magrinyà i a la dansa.