El nucli antic de Vilanova ha assolit el 80% de la pacificació del trànsit prevista, segons una auditoria

Fins a 2.500 vehicles circulen diàriament per la plaça Llarga i el carrer de Pàdua de Vilanova, l'eix més transitat amb diferència del nucli antic, segons les conclusions de l'informe encarregat per l'Ajuntament que ha auditat el grau de compliment del Projecte d'Intervenció Integral del Nucli Antic (PIINA). Aquest indret és el punt més negre pel que fa a la circulació de tot l'àmbit, tenint en compte que, segons l'estudi, s'ha complert el 80% de la mobilitat prevista al pla, amb la pacificació del trànsit que això comporta. El grau de compliment satisfà el govern local però provoca les crítiques de la Plataforma de veïns afectats per l'incompliment del PIIMA, l'Associació per la protecció del medi ambient, Som VNG i la CUP, que segueixen reclamant més restriccions de trànsit al nucli antic i asseguren que l'aplicació del PIINA ha estat “un fracàs”. L'informe també assegura que, excepte en l'eix més transitat, el volum de trànsit no és responsable dels problemes al paviment, i atribueix el deteriorament del sòl a una separació entre llambordes insuficient.

Uns 10.000 vehicles al dia al casc antic

Segons l'auditoria elaborada per l'empresa auditora EMAB SL, especialitzada en analitzar aspectes sobre mobilitat i construcció, durant un dia feiner accedeixen al casc antic un total de 10.000 vehicles. “Es tracta d’un valor baix, si tenim en compte la densitat de carrers existent i l’abast territorial de l’àmbit del PIINA”, sosté l'informe. El document manifesta que “el trànsit de vehicles pesants és molt reduït, i tan sols representa l’1,5% del total (138 veh/dia)”. Segons l'auditoria, “el trànsit de pas que s’ha comptabilitzat és mínim en la pràctica totalitat de l’àmbit”, amb tres excepcions: la Plaça Llarga, el carrer Joaquim Mir i la zona situada entre el carrer Fossar Vell i l'esglèsia de Sant Antoni. L'informe diu que ”des del punt de vista de la mobilitat”, el PIIMA “s’ha materialitzat en el 80% de l’àmbit, malgrat no haver-se executat el control d’accessos previst”.

Fissures i esquerdes, entre els desperfectes

El document assegura que els problemes de deteriorament i manteniment de les llambordes “no són conseqüència directa d’un possible sobredimensionament del trànsit de vehicles habitual”, excepte en  el cas de “l’eix conformat per la Pl. Llarga i el carrer de Pàdua, on es registren les intensitats de trànsit més elevades (uns 2.500 veh/dia), i on de l’ordre del 60% del trànsit registrat no té origen ni destinació amb el casc històric, esdevenint doncs en trànsit de pas”. “A la resta de l’àmbit la mobilitat amb vehicle privat presenta un baix percentatge de desplaçaments que no tinguin relació amb el casc antic, esdevenint preferentment trajectes associats als propis veïns”, apunta l'auditoria, que afirma que “tampoc no es pot justificar que els deterioraments del paviment detectats estiguin produïts per la presència d’un trànsit elevat de vehicles pesants (1,5% del total de vehicles registrats – 138 vehicles/dia)”.

L'estudi apunta que “les àrees amb majors afectacions” pel que fa als desperfectes són el carrer de Plaça Llarga i l’eix format pels carrers Estudis-Fossar Vell-Església-St Antoni, i que “en la resta de l’àmbit les patologies presents hi són en molt menor nombre”. Fissures i esquerdes en llambordes, desplaçament de juntes, escalonaments, o flonjalls -zones que s'enfonsen o es mouen- són alguns dels desperfectes més habituals al sòl del nucli antic, segons l'auditoria. Al document se sosté que l'obra va estar correctament supervisada i executada, que el material no és “inacceptable”, i que els projectes redactats pel que fa al paviment “seguien la filosofia exposada en el PIINA pel què fa a la consideració d’espais per a vianants i amb trànsit restringit”. L'únic problema que es posa de relleu és que “la separació entre peces és molt ajustada, fet que no facilità el reompliment de les mateixes”, provocant “una debilitat en el paviment pel fet de no subjectar completament la peça”.

La reparació dels desperfectes se situa entre els 143.000 i els 173.000 euros, segons l'informe, en funció de les actuacions que s'hi realitzin. La quantificació inclou reparacions a la plaça Llarga, i carrers Sant Pere, Major, Fossar vell, Església, Sant Antoni, Horts, Josep Anton Marquès, Sant Josep, Palmerar i Palmerar de baix.

El govern defensa l'actuació

“Els projectes estan ben elaborats, l'ús que se li havia donat a l'espai era correcte, i les patologies entren dintre de la normalitat de funcionament del barri”, ha assegurat el regidor de Projectes i Obres, Serveis Viaris i Mobilitat, Joan Giribet, en un roda de premsa aquest dimarts. Giribet ha destacat la proposta de l'auditoria “perquè es faci un manteniment continu” per tal de garantir el bon estat dels carrers, i ha destacat que bona part dels desperfectes son fruit del pas dels vehicles dels propis veïns i veïnes. El regidor també ha assegurat que “fruit de la situació econòmica de l'Ajuntament” l'equip de govern ha tingut els darrers anys “altres prioritats” fora de l'àmbit auditat. “Hi havia altres carrers que estaven pitjor que els del casc antic”, ha dit Giribet. El responsable de Projectes i Obres de l'Ajuntament també s'ha referit als grups de l'oposició més crítics amb l'aplicació del PIINA. “Quan l'informe no diu el que ells haguessin volgut sembla que no els ha agradat”, ha afirmat el regidor, que ha lamentat l'actitud de “gent que no és professional en la matèria”, i el fet que “s'hagi insinuat que el govern hagi pogut manipular dades” per obtenir resultats positius a l'informe.

Dures crítiques a Giribet

Totalment diferent és la versió de la Plataforma de veïns afectats per l'incompliment del PIINA, l'APMA, Som VNG i la CUP, que també han convocat una roda de premsa aquest dimarts. A través d'un comunicat conjunt, els seus representants -Marta Domènech per la plataforma, Héctor Galvany per l'APMA, Debora Zimmerman per Som VNG i Jaume Marsé per la CUP- han acusat CiU de posar “tota mena d'obstacles per evitar que prosperés qualsevol iniciativa d'aclariment sobre les causes de deteriorament de l'espai públic al nucli antic de la ciutat i concretament el dels seus carrers”. Segons aquestes entitats i forces polítiques, les conclusions de l'informe “ratifiquen que els carrers s'han espatllat degut a la decisió unilateral del govern convergent de canviar l'ús d'alguns dels carrers del  nucli antic, suprimint amb aquesta decisió els elements de control del trànsit que acompanyaven el projecte (pilones, càmeres, canvis de sentit de carrers, etc:)”. Els i les representants de la plataforma, l'APMA, Som VNG i la CUP han apuntat que Joan Giribet “abans d'esdevenir membre del  govern i com a professional extern va participar en el projecte de materialització del PIINA”, essent “redactor d'una part dels projectes executius, a més de participar en les obres com a consultor de l'equip de direcció”.  “Resultava contradictori i com a mínim curiós que durant els vuit anys del seu govern i, davant l'evident deteriorament dels carrers, des de la regidoria mai no s'havia demanat responsabilitat a les empreses que, segons ell, havien executat incorrectament els treballs”, han dit. “Ara l'informe pericial desmunta l'argument de CiU desvetllant que ha estat una estratègia per crear confusió i per part d'aquest regidor, una manipulació per arribar al final del mandat i deslliurar-se de responsabilitats”, han assegurat, demanant a Giribet que “demani disculpes públicament pel seu comportament i per la seva erràtica gestió”.

Jaume Marsé ha recordat que el planejament de la ciutat determina que “el centre històric ha d'estar pacificat”. “En el moment que hi ha un carrer pel que passen 2.500 vehicles diaris explica el fracàs estrepitós del projecte”, ha apuntat, a més de reclamar que cal fer “actuacions urgents” per aconseguir la pacificació del nucli antic. La plataforma, l'APMA, Som VNG i la CUP no descarten “emprendre accions legals per desagreujar els fectats i, sobretot, per evitar que aquest modus operandi es repeteixi en el futur”.