Edificis 'verds': el sector es reinventa per rebaixar les emissions del 35% del CO2 que emet a escala global

Els edificis són responsables del 50% del consum de recursos, el 40% de l'energia i el 35% del diòxid de carboni a escala global, segons les xifres consensuades pel sector immobiliari. "Tenim molta feina per fer", reconeix la degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Assumpció Puig. Des d'habitatges construïts amb fusta fins a edificis amb instal·lacions per carregar cotxes elèctrics, el sector immobiliari està estudiant com pal·liar els efectes contaminants de l'edificació. L'aposta per la sostenibilitat té també un impacte directe en la butxaca dels ciutadans. Els habitants d'un immoble amb consum energètic nul, per exemple, estalvien fins a 3.000 euros anuals en relació amb aquells que viuen en edificis ineficients, segons dades de la consultora CBRE.

"La renovació urbana és la resposta als reptes que tenim com a societat", afegeix la degana. A Catalunya, més del 70% dels edificis són d'abans de l'any 1980 i no compleixen amb els estàndards d'aïllament ni de sostenibilitat establerts per la Unió Europea. Davant aquesta situació, el Col·legi d'Arquitectes aposta per la rehabilitació.

"Qualsevol edifici rehabilitat s'ha de sotmetre a un estàndard de construcció molt exigent des del punt de vista energètic", assegura el responsable del departament d'Energia i Sostenibilitat de la consultora immobiliària CBRE, Luis Cabrera. "L'Administració hauria de fomentar i facilitar la rehabilitació dels edificis", afegeix el director general d'Amat Immobilairis, Guifré Homedes.

Més enllà de rebaixar el consum energètic dels edificis, un altre element d'ineficiència en el sector immobiliari són els materials. La fabricació del formigó armat, creat a partir de ciment i ferro, produeix el 8% de les emissions de CO2, segons el membre de l'agrupació Arquitectura i Sostenibilitat del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Toni Solanas. La xifra és gairebé el triple de l'impacte de l'aviació, del 3%.

Les alternatives

Una de les alternatives és la construcció amb estructures de fusta. "Nosaltres diem que el ferro és el material del segle XIX; el formigó, el del segle XX, però el material del segle XXI és la fusta", defensa Solanas.

Barcelona acollirà el primer edifici d'oficines d'Espanya construït íntegrament amb fusta. Batejat amb el nom de WittyWood, l'edifici se situarà en el districte tecnològic del 22@ i estarà ocupat per WeWork. En aquest cas, l'enginyeria de fusta actua com un "magatzem" de CO2 i, per tant, redueix considerablement les emissions. L'edifici té una superfície de 4.100 metres quadrats i està comercialitzat per CBRE.

En qualsevol cas, el responsable del departament d'Energia i Sostenibilitat de la consultora assegura que també cal tenir en compte la petjada de carboni i la procedència del material. "Si portem fusta creuant dos continents en un container, des del punt de vista de la sostenibilitat serà discutible", adverteix.

A més de la fusta, existeixen també materials alternatius com vidres amb tractaments especials. En paral·lel, Cabrera valora la necessitat de tenir en compte conceptes "d'arquitectura passiva", com l'orientació dels edificis per aprofitar la llum natural, i fer servir materials de proximitat.

La tecnologia és també una eina per a la transformació del sector. Les 'proptech', empreses que fan servir la tecnologia per millorar o reinventar qualsevol servei del sector immobiliari, cobren especial rellevància en aquest sentit. "En termes de sostenibilitat, les 'proptech' ajuden a l'eficiència dels edificis", assegura el cap de 'Real Estate Business Development' de Spotahome, Alfredo Díaz-Araque.

Deepki, per exemple, és una empresa francesa creada el 2014 especialitzada en l'anàlisi de dades per impulsar la sostenibilitat en el mercat immobiliari. En concret, la companyia consta d'una plataforma que automatitza la recopilació de dades, les analitza i dona recomanacions als clients per estalviar energia en els edificis.

La "transformació" de l'immobiliari

Fins ara, l'aposta del sector per la sostenibilitat ha vingut de la mà de la qualificació dels edificis. "Les certificacions BREEAM, LEED o WELL es prenen com a punt de referència per diferenciar els edificis amb menor petjada de carboni", explica la responsable de sostenibilitat de Cushman&Wakefield, Laura Danzig.

"Els clients ens demanen anar més enllà de la normativa", assegura Luis Cabrera. Com a exemple, es refereix a les instal·lacions dels edificis previstes per carregar els vehicles elèctrics o a la tecnologia per compartir cotxe dins d'un mateix immoble d'oficines. En aquest context, el responsable de l'àrea d'Energia i Sostenibilitat de CBRE parla de "transformació" i "evolució" del sector.

Col·laboració público-privada

De cara al futur, Danzig considera la col·laboració entre entitats públiques i privades com un element "molt important". En aquest sentit, els bancs han donat una primera passa amb els préstecs verds, que permeten a les empreses obtenir capital amb millors condicions per finançar iniciatives amb una repercussió mediambiental.

El juny de 2019, la Immobiliària Colonial va signar un préstec sostenible de 75 milions d'euros amb Caixabank vinculat al reconeixement del "bon impacte de l'estratègia de sostenibilitat de la companyia", segons va anunciar l'entitat bancària en un comunicat. Prèviament, l'empresa n'havia signat un altre pel mateix import amb ING.

BBVA, per la seva banda, ha mobilitzat 30.000 milions d'euros de finançament sostenible entre 2018 i 2019. La xifra representa pràcticament la tercera part dels 100.000 milions que l'entitat bancària es va comprometre a mobilitzar fins al 2025.

Més enllà dels bancs, les administracions són un "pilar fonamental", segons Cabrera. A principis de 2020 la Generalitat va començar a concedir 100 milions d'euros en préstecs per fomentar la rehabilitació dels edificis. A través de l'Institut Català de Finances (ICF), es concedirà un crèdit mínim de 30.000 euros per comunicat, amb un màxim de 20.000 euros per habitatge, a un tipus d'interès del 2% i amb un període d'amortització de quinze anys. Una proposta que ha estat celebrada per la responsable de sostenibilitat de Cushman&Wakefield.

Quant a l'edificació, l'Ajuntament de Barcelona ha impulsat els Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP), construïts a partir de contenidors marítims reciclats. En ser edificis industrialitzats, modulars i reaprofitables, els APROP redueixen un 58% els residus, segons dades del consistori. A més, el fet de reutilitzar contenidors marítims permet reduir un 32% les emissions de CO2.

En paral·lel, el revestiment amb façana ventilada de doble pell fomenta l'eficiència energètica i la producció d'energia pròpia, per reduir al màxim el consum d'energia. Aquests edificis disposen d'una certificació energètica AA, és a dir, amb un consum d'energia fins a sis vegades menor al d'una construcció convencional.