Indignació de la plataforma SOSPenedès per "polítiques territorials obsoletes" com la futura estació de regionals

La plataforma SOSPenedès ha esclatat contra les "polítiques territorials obsoletes" que projecta la Generalitat al territori, com ara el polígon logístic de Can Vies i l'estació de regionals de Vilafranca. La indignació de la plataforma passa per que "tot i l’oposició de la societat civil penedesenca que, durant 15 anys, s’ha manifestat en contra els polígons logístics, la Generalitat segueix invertint en projectes fallits". SOSPenedès reclama a partits polítics i societat en general una actitud més crítica i activa a fi d’aconseguir impulsar un model territorial que faci front a l’emergència climàtica.

Cal Vies-Sant Marçal

Sobre la redacció del projecte de polígon logístic de Cal Vies-Sant Marçal, la plataforma SOSPenedès lamenta que "tot i l’oposició de la societat civil penedesenca, el Departament de Política Territorial i Sostenibilitat segueix invertint en projectes fallits com el Logis Penedès, el polígon logístic de Cal Vies- Sant Marçal, el Pla Parcial del Mestral de l’Arboç, fent cas omís de les propostes del territori".

La proposta dels pressupostos del govern de la Generalitat de Catalunya tenen una partida de 76.068,75€ repartida entre els anys 2020 i 2021 per a la redacció del Pla Director Urbanístic de Sant Marçal- Cal Vies, que afecta els municipis de l’Arboç, Castellet i la Gornal i de Castelví de la Marca. Però la plataforma destaca que no s’han tingut en compte les més de 2.300 al·legacions de ciutadans o d’empreses del sector vitivinícola i tampoc s’ha tingut en compte la demanda de 25 municipis de l’àmbit del Penedès de la retirada del pla o l’aturada d’aquest fins que no es discuteixi en el marc del Pla Territorial de la Vegueria Penedès.

Nova estació de regionals als afores de Vilafranca

Un dels projectes urbanístics més destacats sobre els que alerta la plataforma penedesenca és la nova estació de trens regionals que es projecta als afores de Vilafranca: "tot i encetar una nova etapa de la història amb la flamant Vegueria Penedès, Vilafranca -que hauria de liderar els plans d’aquest nou territori- es limita a especular amb plans urbanístics com el carrer Comerç, o demanant estacions al camp sense criteri, molt lluny de la dinàmica que una ciutat capdavantera en la vegueria Penedès, hauria de liderar". La denúncia de SOSPenedès qüestiona la proposta de fer una estació de l’AVE als afores de Vilafranca: "és no entendre el problema, ni de la vila ni del territori. És fonamental que abans de fer propostes aleatòries es produeixi un debat sobre el sistema ferroviari on hi ha tres sistemes: rodalies, alta velocitat i mercaderies. Aquest últim no existeix per negligència de tots els responsables ja que els 100 trens diaris de càrrega previstos passaran per sota Vilafranca".

SOSPenedès s'oposa radicalment a la construcció d’aquesta nova estació intermodal del Penedès fora del nucli urbà, perquè comportarà "una nova ocupació de sòl agrícola, perquè l’estació de Vilafranca pot arribar a perdre la seva centralitat, perquè no es preserva el territori, s'ignora l’emergència climàtica i perquè generarà un continu urbà des del municipi de La Granada fins al municipi de Santa Margarida i els Monjos, afavorint l’urbanisme especulatiu i de creixement sense aturador".

En aquest sentit, proposen que les actuals estacions de trens de rodalies i d’autobusos, amb les millores que calguin, es converteixin en aquest pol de referència de la intermodalitat del transport públic del Penedès amb trens regionals: "tècnicament és possible però ha d’haver-hi voluntat política". Per a la plataforma, l’actual estació de Vilafranca té molts avantatges perquè s'hi pot accedir a peu a, és molt a prop de les grans comunicacions per carretera (N-340, C-15, AP-7), forma part de l’entramat urbanístic de la ciutat, genera identitat i cultura, dona protagonisme a les naus del carrer Comerç: "reforça la centralitat a la ciutat, dinamitza i potencia la vila, genera activitats positives al seu entorn, afavoreix l’entramat comercial de Vilafranca, revaloritza els barris de l’entorn, manté el model de territori de pobles i ciutats compactes amb un entorn agrícola i natural, defugim del model urbanístic americà dels centres comercials al mig del no res on el protagonista exclusiu és el cotxe".

L'objectiu de la plataforma és poder viatjar pel Penedès prescindint del cotxe, cosa que actualment és molt difícil per als residents de fora de Vilafranca: "tenir una estació intermodal dins de Vilafranca, ha d’anar acompanyada de la millora dels transports públics entre tots els pobles del seu entorn ja sigui en transport col·lectiu o compartit, en prioritzar el transports de les persones abans que les mercaderies i en millorar les rodalies cap a Barcelona i cap Tarragona amb puntualitat, amb freqüència, amb temps de recorregut, amb trens semidirectes o regionals".

Aprovació del Pla del carrer del Comerç

Un altre dels projectes urbanístics sobre els que alerta la plataforma és el del Molí d'en Rovira: "la precipitació en l’aprovació inicial del POUM en el àmbit del carrer Comerç i la posterior moció a favor de l’estació intermodal a les afores, evidencia la desorientació de l’Ajuntament de Vilafranca i del delegat de la Vegueria respecte al model penedesenc que cal portar a terme abans d’executar qualsevol projecte. Amb aquestes dues decisions, l’Ajuntament defuig el debat necessari davant els reptes que el Territori, davant els reptes globals i territorials, demanden".

La plataforma Obrim el Molí d’en Rovira i SOS-Penedès lamenten que, un cop constituïda la Comissió d’Urbanisme del Penedès, hagi aprovat, en la seva primera reunió, un pla urbanístic que representarà la pèrdua de part d’un conjunt industrial urbà imprescindible per entendre la història de la comarca: "la creació de la Vegueria Penedès havia de ser una eina per preservar la identitat del Penedès i l’aprovació d’aquest projecte és un símptoma preocupant que hauria de ser motiu d’una reflexió col·lectiva". Destaquen que el Molí d’en Rovira és un barri d’origen industrial i de cellers, que ha patit un aïllament en relació a la resta de Vilafranca degut a la barrera del ferrocarril que travessava Vilafranca. Aquest aïllament ha permès que s´hagi mantingut intacte un ric patrimoni arquitectònic que configura un conjunt amb uns valors que el fa únic: "és fonamental per explicar i entendre la història del vi a la comarca i les transformacions urbanes que va representar l’arribada del ferrocarril".

Alerten que el cobriment de les vies del ferrocarril podria haver estat una oportunitat per cosir i integrar els dos costats de la via i crear una centralitat urbana al costat de l’estació, però el projecte de modificació de planejament que s’ha aprovat ha optat per "dur a terme una simple operació immobiliària, sense ànima, i amb més de 900 nous habitatges que obvia la valorització i reutilització dels edificis existents. Reciclar els edificis existents per a nous usos és molt més eficient en termes de consum de recursos que no pas fer edificis de nova planta. Reutilitzar permetria crear un barri amb un caràcter únic i amb molts elements singulars".

Davant de l’actual situació que qualifiquen "d’estancament, d’indiferència i de manca de solucions als problemes actuals demandades des de la societat", SOSPERNEDES reclama dels partits polítics i de la societat en general una actitud més crítica i activa a fi d’aconseguir impulsar "un model territorial que faci front a l’emergència climàtica, a l’elevat radicalisme de les diferències socials i l’equilibri ecològic del Territori".