Els caçadors demanen fer batudes urgents davant l'augment de danys al camp per animals salvatges durant el confinament

L'Agrupació de Societat de Caçadors de Catalunya (Agrupcat) reclama al Departament d'Agricultura que se'ls autoritzi "de forma urgent" per sortir a fer batudes i caceres puntuals davant l'augment de danys al camp per animals salvatges. El confinament de la covid-19 i la conseqüent reducció de moviment de persones ha fet que cabirols, conills i senglars es moguin amb plena llibertat i malmetin arbres fruiters com els cirerers, vinyes i cultius. Proposen fer batudes amb menys caçadors i ajudar-se de les ràdios per organitzar-se, guardar al màxim les distàncies i evitar riscos de contagi per covid-19.

Els danys de la fauna salvatge al camp s'han "accelerat" arran de la crisi sanitària de la covid-19. Cabirols, conills i senglars es mouen amb més llibertat que mai amb la reducció de desplaçaments pel confinament. Des de l'Agrupació de Societats de Caçadors de Catalunya (Agrupcat) reclamen poder col·laborar amb els productors i propietaris de finques per frenar-ho de forma urgent. És per això que han demanat ja al Departament d'Agricultura que es tramitin els permisos donat que, amb les restriccions de l'estat d'alarma, la cacera no està permesa. En una situació normal, quan hi ha danys a finques, l'administració tramita els permisos de caça un cop l'afectat ha fet la sol·licitud.

Els danys al camp s'han donat a diferents punts del territori on hi ha arbres fruites i cultius. És el cas dels cirerers de Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat), on els conills i cabirols es mengen els brots nous. "Són danys més a llarg termini que poden afectar properes collites", detalla a l'ACN el president de l'Agrupcat, Manel Raurich.

Els caçadors veuen factible ajustar les modalitats de caça a la situació de la covid-19. Així, per exemple, proposen fer batudes amb menys participants per reduir al màxim la possibilitat de contagis. "Els caçadors locals de cada zona són bons coneixedors del terreny i es pot fer la coordinació per l'emissora i organitzar-se de forma telemàtica sense haver de fer trobades ni reunions", detalla el president. I un cop acabada la cacera, "tothom torna a casa amb el seu vehicle". Les altres dues modalitats, que no són tan efectives com les batudes perquè requereixen més temps, són els acostaments i l'aguait.

Des de l'agrupació subratllen que estan a la disposició dels propietaris i la Generalitat per acordar quina és la millor manera i garantir al màxim la seguretat.

Afectacions a les vinyes i cereals

La fauna cinegètica també fa estralls en conreus com la vinya. Els cellers de la DO Pla de Bages ho saben molt bé i per això la majoria ja han pres mesures de protecció des de fa temps. Actualment costa trobar finques que no tinguin la vinya protegida amb tanques o filats elevats per evitar l'accés d'animals com el porc senglar i cabirol, que són els més abundants tenint en compte que la vinya, al Bages, té la particularitat que està envoltada de bosc. Segons Frank Margenat, propietari del celler Oller del Mas de Manresa, aquest "és un territori molt adient per aquesta fauna i hi havia hagut èpoques en què es menjaven més de 1.000 quilos de raïm en una nit". Actualment però les mesures de seguretat són eficients i el sector en aquest punt del territori no ha patit danys.

Per la seva banda, el president de la denominació, Joan Soler, destaca que "els queda l'esperança que si el porc senglar comença a anar cap a la ciutat els deixi una mica en pau i els doni una mica de respir". I afegeix que el cabirol, amb menor mesura, també és una amenaça perquè en aquesta època que surten els brots verds, si aquests animals se'ls mengen "la vinya torna a rebrotar però ja no porta raïm i cal esperar un altre any".

Pel que fa al cereal, des d'Unió de Pagesos de la Catalunya Central asseguren que, cada any, hi ha més fauna cinegètica. Desconeixen si l'increment de la presència d'animals d'aquests dies és perquè s'ha deixat de caçar. En tot cas, des del sindicat reclamen la necessitat de recuperar les activitats cinegètiques perquè en molts casos és l'únic depredador d'aquests animals que causen danys als cereals.

Municipis de Ponent reclamen que es cacin conills i senglars

A altres punts del territori com a les comarques de Ponent també viuen aquesta problemàtica. Es dona sobretot a la zona del Baix Segrià, com Maials, Seròs o Aitona, on els municipis han demanat a la Federació de Caça de Lleida que s'autoritzi la caça de conills i senglars que estan provocant danys importants als cultius. Fonts de la Federació han assenyalat que la petició ja s'ha traslladat al Govern i que estan a l'espera de si s'autoritza i en quines condicions de seguretat per la crisi sanitària del coronavirus.

Tot i que els animals que han proliferat més les darreres setmanes han estat els conills i els senglars, que en condicions de normalitat ja acostumen a ser els que més problemes donen a la pagesia, també s'han pogut veure altres espècies com els cabirols molt a prop dels pobles a causa de la davallada de l'activitat humana pel confinament. Des de la federació, els animals estan provocant danys en major mesura al panís, que està en una fase de creixement molt primerenca, i en menor mesura als arbres fruiters, ja que ara és una època de l'any en què hi ha més recursos alimentaris que a l'hivern.