Les càmeres de control de temperatura a Sants no detecten cap viatger amb febre des que van entrar en funcionament

Les càmeres de control de temperatura als viatgers que van entrar en funcionament el juliol passat no han detectat cap viatger amb una temperatura superficial de 37,5 graus o superior i a qui, per tant, no se l'hagi permès pujar en un tren AVE o de Llarga Distància. Segons dades d'Adif, en uns dos mesos aproximadament han passat 259.000 persones per l'estació de Sants. En canvi, a l'estació d'Atocha de Madrid, on les càmeres han analitzat la temperatura corporal de 440.000 viatgers, s'han detectat tres casos. Fonts de l'ens gestor d'infraestructures també han avisat d'un cert relaxament en les mascaretes mal posades, ja que els vigilants han hagut d'advertir 3.000 persones a Sants i 3.700 més a Atocha.

Adif recorda que marcar d'entrada 37,5 graus en els controls no ha de voler dir que el viatger tingui febre, ja que per exemple pot haver fet un sobreesforç just abans. Per això, Adif fa un total de quatre comprovacions abans d'informar d'un possible cas i impedir el viatge. És a dir, davant un passatger que supera els 37,5 graus, se li pren la temperatura manualment i si no li ha baixat s'ha d'esperar 10 minuts. Passat aquest temps, torna a passar per les càmeres i si encara es troba a 37,5 graus, se li torna a fer una altra prova manual. En cas que la temperatura no baixi, ja és quan se li impedeix pujar al tren i es dona avís a les autoritats sanitàries.

Actualment, 3.200 persones es desplacen diàriament entre Barcelona i Madrid amb un total de 14 freqüències, segons han explicat fonts de Renfe a l'ACN. L'ocupació mitjana és del 50%-60%. Aquestes dades contrasten amb les de fa un any, quan encara no hi havia pandèmia, ja que aleshores hi havia 28 freqüències diàries entre les dues capitals i 10.000 viatgers, amb una ocupació mitjana del 75%.

En els darrers dies, la Generalitat ha insistit en la necessitat de reduir els desplaçaments a Madrid. Primer va ser el president de la Generalitat ara inhabilitat, Quim Torra, i posteriorment el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va adreçar una carta al secretari d'Estat de Transports, Pedro Saura, perquè s'instal·lessin controls als aeroports de Barcelona i Madrid i a les estacions d'alta velocitat de de Lleida, Camp de Tarragona, Girona, Figueres, Barcelona-Sants i Madrid Puerta de Atocha. En aquestes dues darreres, les càmeres ja funcionen des del juliol.

Descens dels vols Barcelona-Madrid

En el cas de les comunicacions aèries entre Barcelona i Madrid, companyies com Vueling, Iberia i Air Europa han reduït molt les freqüències. Per exemple, en l'agost d'aquest any –últimes dades disponibles- Aena va comptabilitzar 41.167 passatgers del trajecte entre les dues ciutats mitjançant el pont aeri o vols ordinaris mentre que el mateix mes de l'any passat en van ser 142.748. Això ha obligat les companyies a reduir dràsticament les freqüències entre les dues ciutats.

Segons ha informat Vueling a l'ACN, manté per a aquest octubre entre una i dues freqüències programades entre Barcelona i Madrid, en funció del dia, davant les vuit que oferia l'octubre de l'any passat. Pel que fa Iberia, opera entre tres i quatre vols diaris davant els 18 de fa un any. Fonts de les dues companyies d'IAG han declinat facilitar, però, dades d'ocupació al·legant que no poden donar aquesta informació perquè el grup opera en les borses espanyola i londinenca. Normalment, tant Vueling com Iberia utilitzen els models A-320 o A-321, amb una capacitat màxima per a uns 200 passatgers, depenent de la configuració de l'aparell. Pel que fa Air Europa, fent un repàs a la seva web, es pot comprovar com manté entre un i dos vols diaris entre les dues capitals.