Vilanova presenta la diagnosi de l'Avanç de POUM per disseny el futur urbanístic de la ciutat

La passada setmana es va presentar en una sessió participativa l'Avanç de Pla que defineix les línies mestres del futur planejament general municipal. Cal destacar, que a diferència d'altres avanç de Pla, aquest es concep des dels seus inicis tenint present un territori major, l'Àrea Funcional de Vilanova, ja definida en el Pla Territorial Parcial del Penedès, actualment en fase de redacció.

La diagnosi d'aquest document urbanístic es va presentar públicament el 23 de setembre en una sessió de participació ciutadana telemàtica a càrrec de l'equip redactor del document (COL·LECTIU CCRS, S.C.P), en la qual hi van participar una setantena de persones. Amb l'Avanç de Pla  i, juntament amb la participació de la ciutadania, es podrà redactar el futur Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) segons un model de ciutat consensuat.

L'alcaldessa de la ciutat, Olga Arnau, va intervenir en iniciar-se la presentació pública per agrair la participació i l'interès dels assistents en l'elaboració “d'un document que és estratègic i que ha de marcar el desenvolupament de la ciutat”. Un document, el POUM, que segons l'equip redactor “serà el projecte de ciutat consensuat”.

Aquesta primera sessió de presentació de la diagnosi havia de completar-se amb tres itineraris i la celebració de dos tallers telemàtics. L'evolució de la pandèmia i l'alt risc de transmissió de la Covid han obligat a ajornar la realització del primer dels itineraris previst per a aquest dissabte 26 de setembre, mentre que els tallers participatius programats per al 20 i 29 d'octubre es mantenen, ja que estan pensats per fer-se en format telemàtic.

El catedràtic d'urbanisme, Joaquim Sabaté, director de l'equip redactor del document d'Avanç de Pla, va ser la persona encarregada de presentar el més significatiu de la diagnosi. Alguns dels elements més destacats de la seva intervenció van ser: l'aposta per fer possible un desenvolupament sostenible de Vilanova i la Geltrú en base als valors que ja té actualment la capital del Garraf com per exemple “l'agricultura i el territori com a grans valors patrimonials de la ciutat”. En aquest sentit, Joaquim Sabaté va posar l'accent en la necessitat de redimensionar el patrimoni natural i cultural i va destacar “la sobirania alimentària”  com un bé preuat no tan sols pel municipi si no també per la resta de la comarca i que cal preservar.

Entre els reptes que haurà d'afrontar el futur POUM hi ha les urbanitzacions periurbanes que Joaquim Sabaté prefereix anomenar  “barris vulnerables”, assegurant que “caldrà fer un esforç immens conjunt amb d'altres administracions”, tal i com ja es va fer amb el Fondo Somella.

Finalment aquesta diagnosi també ha de sevir per posar sobre la taula, com a eixos estratègics per avançar en la redacció de l'avanç del POUM el que ofereix el territori: les possibilitats de creixement demogràfic, el medi ambient i el paisatge, els equipaments de ciutat, l'espai lliure, la mobilitat, els serveis i l'activitat econòmica amb dos elements a preservar com a part del patrimoni local: la plana agrícola i el port com a gran generador d'activitat de pesca, esportiva i comercial.