L’estació de Calafell ha tingut un ascensor avariat al voltant dels 10 mesos

A l'estació de Calafell, des del passat mes de gener i fins a aquest mes de novembre, l'ascensor que comunica el pas interior sota les vies amb l'andana que dona servei a la via 2, on paren els trens rodalies de la línia R2 sud direcció Barcelona i parades intermitges (entre d'altres Vilanova i la Geltrú i Sitges) ha estat fora de servei. Les autoritats pertinents, tant des de la mateixa taquilla com a través de correu electrònic, han comunicat que el funcionament ha estat intermitent, amb petits períodes on l’ascensor semblava tornar a estar en servei.

Catalunya Camina, l’Associació per a la promoció del transport públic” (PTP) i i la Federació ECOM denuncien que és evident que les màquines es poden espatllar, i més si es troben a l’intempèrie –tot i que sigui en un recinte amb sostre parcial, com a Calafell-. Però el que no pot ser acceptable és que aquesta situació s’hagi perllongat i cronificat com sembla és el cas d’aquest elevador: 10 mesos de servei interromput. Des de la Generalitat, s’ha confirmat que el retard en la reparació definitiva de l’ascensor ha estat degut a un problema amb el proveïdor de peces de recanvi, situació anàloga a la que va succeir amb l’ascensor de la estació de l’Hospitalet de Llobregat on l’avaria va trigar 6 mesos a reparar-se.

Les entitats valoren que en ple 2020, amb una situació de pandèmia i estat d’emergència climàtica, i enmig d’una crisi ambiental, social i econòmica, les reparacions d’aquests elements són vitals per poder garantir la cadena d'accessibilitat dels serveis de transport públic i el dret a la mobilitat de totes les persones, tal i com recullen directament diferents normatives d’àmbit estatal i català.

Renfe ha emprès un pla per a la millora de l'accessibilitat d'aquests equipaments, fet que des de les associacions es celebra. Però tanmateix les entitats exigeixen que s’inclogui en aquest pla el manteniment dels elements que garanteixen l’accessibilitat del servei i es vetlli especialment per aquest aspecte (mantenint una actitud proactiva amb un manteniment predictiu), tal i com requereix específicament i de manera clara el capítol 8 de la Llei 13/2014 d’accessibilitat de Catalunya.

És important destacar, a més a més, que no existeix cap tipus d’avís per part de l’operador de transport quan un ascensor està avariat, ja sigui a través dels canals virtuals existents (web, aplicació i xarxes socials) i/o abans de la línia de validadores. Cosa que comporta que la ciutadania es trobi la situació un cop validat el títol de transport o bé quan baixa del tren procedent de Sant Vicenç de Calders, donant amb això molt poc marge de temps per repensar el trajecte. Aquestes situacions desincentiven l’ús del servei en la ciutadania (especialment les persones amb discapacitat, la gent gran i les famílies amb infants) per la falta de fiabilitat que genera.

Conseqüències de l’avaria

L’avaria dels ascensors comporta que la cadena d’accessibilitat del servei es trenca i aquest transport públic deixa de ser utilitzable (o utilitzable amb seguretat) per molts grups de la població. La qual cosa implica una vulneració del dret a la mobilitat, així com situacions de discriminació i exclusió social, ja que aquestes limitacions en els desplaçaments ferroviaris afecten directament tant a la vida social de les persones com a la vida laboral o la mobilitat obligada al lloc d’estudi, accés a equipaments i serveis bàsics, etc Entre aquests grups socials afectats de manera directa trobem la gent gran, persones amb discapacitat, persones amb lesions temporals que fan servir crosses, famílies amb cotxets de nadons, … Així mateix, la dificultat per accedir a l’andana per l’averia de l’ascensor, discrimina també els usuaris i usuàries que viatgen amb elements externs voluminosos (bicicletes, maletes, carros, etc.) que han de superar -com poden- els 30 graons del desnivell, fet que desincentiva la intermodalitat i l’opció de l’ús del tren en detriment del vehicle privat.

Una situació habitual que es repeteix a nombroses estacions de la xarxa

Les entitats lamenten l’oblit sistemàtic i la descapitalització d’un servei bàsic per a la vida quotidiana de la ciutadania, que fa evident la manca de voluntat política i tècnica de Rodalies de Catalunya, l’Administració que tutela el servei de transport (Generalitat de Catalunya) i la del municipi (Ajuntament) on es troba l'estació, amb la qualitat d’aquest servei de transport públic ferroviari i la seva accessibilitat.

Lamentablament, el problema de Calafell no és un cas aïllat, i és un problema recorrent a tota la xarxa de Rodalies. En els últims dos anys ens trobem casos similars a diverses estacions. Entre d’altres, en destaquen que fa més de 2 mesos que hi ha un ascensor avariat a l’estació del Vendrell.

Les entitats consideren inadmissible que estacions teòricament adaptades a la pràctica no siguin accessibles per la demora injustificada en la solució d’avaries en els ascensors. Cal destacar que, a més, en molts casos aquests problemes amb la reparació dels elevadors es produeixen en estacions on els ascensors han estat instal·lats fa pocs anys. Cal que Renfe Operadora revisi els seus protocols d’actuació i els contractes de manteniment i reparació que tingui per garantir la reparació d’ascensors en un temps raonable, que no hauria de ser mai superior a les 24h.

Així mateix, les associacions insten al Departament de Territori de la Generalitat, que és qui tutela el servei de Rodalies, que faci un seguiment i un control perquè no es repeteixin aquestes demores en la reparació dels ascensors i s’acompleixi el marc normatiu d’accessibilitat.

Com a darrer punt, les entitats que subscriuen aquest comunicat conviden a totes les persones afectades a formalitzar una queixa al servei d’atenció al client de Rodalies quan es trobin amb qualsevol situació que limiti/dificulti el seu dret a la mobilitat, omplint el formulari web que enllacem a continuació, amb tema i subtema “Estacions i Accessibilitat”, respectivament: