El sector ferroviari en transport de viatgers d'alta velocitat es liberalitza de manera oficial aquest dilluns

Renfe deixa de ser l'única operadora del servei d'alta velocitat de l'Estat. Aquest dilluns es liberalitza oficialment el sector ferroviari en transport de viatgers d'alta velocitat i l'empresa italiana Intermodalidad de Levante (Ilsa) i la francesa Rielsfera (SNCF) podran començar a operar en el mercat. Rielsfera havia de començar a operar el trajecte entre Barcelona i Madrid el març de 2021. Tot i això, les restriccions provocades per la crisi del coronavirus han endarrerit els plans de la companyia, que iniciarà l'activitat a l'Estat el maig de l'any que ve. Per la seva banda, Ilsa no preveu començar a operar fins al gener de 2022. L'empresa connectarà entre si Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga, Còrdova, València, Alacant i Saragossa.

La liberalització d'aquest sector a l'Estat s'emmarca en la reforma ferroviària per millorar l'eficiència i la competitivitat del ferrocarril a tota la Unió Europea. El desembre de 2016, el Parlament Europeu va aprovar el Quart Paquet Ferroviari, amb l'objectiu d'eliminar els actuals obstacles institucionals, jurídics i tècnics i crear una xarxa ferroviària europea plenament integrada i liberalitzada.

Aquesta normativa es va transposar a la legislació espanyola en el Reial Decret Llei 23/2018, que marcava el mes de desembre de 2020 com a data d'inici per a l'entrada de noves empreses ferroviàries en el transport de viatgers per ferrocarril en els serveis de llarga distància i alta velocitat.

En aquest context, l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) va obrir un termini per presentar sol·licituds per a l'adjudicació de les llicències, que va finalitzar el 31 d'octubre de 2019 amb sis empreses interessades a prestar els serveis de l'alta velocitat a l'Estat.

Al desembre, el Consell d'Administració d'Adif Alta Velocitat (Adif AV) va publicar la resolució amb els candidats adjudicataris per establir els acords de capacitat marc, dependents en última instància de l'aprovació per part de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC). En concret, l'empresa va seleccionar Renfe Viajeros, Ilsa i Rielsfera com a preajudicatàries per operar les principals línies d'alta velocitat de l'Estat.

Per organitzar el nou escenari, Adif va seleccionar tres corredors ferroviaris que uneixen Madrid amb Barcelona, el País Valencià i Andalusia, respectivament. Per a cadascun d'aquests tres, la companyia va fixar diferents nivells de capacitat d'operació, categoritzats en paquets.

Renfe Viajeros va ser l'adjudicatari del Paquet A, amb 96 trens AVE i el 86% de la mitjana de la capacitat oferta per aquest paquet en el conjunt dels tres corredors, entre finals de 2020 i finals de 2030. D'aquesta manera, la companyia incrementarà la seva oferta actual en un 20%.

Ilsa, participada en un 55% per Air Nostrum i un 45% per Trenitalia, va ser l'adjudicatària del Paquet B. La companyia operarà amb 23 trens Frecciarossa 1000 i ocuparà el 70% de mitjana de la capacitat per a aquest paquet en el conjunt dels tres corredors. L'entrada d'aquesta companyia a l'Estat no està prevista fins al gener de 2022, després de l'homologació del material d'Espanya.

El paquet C va ser adjudicat a la companyia francesa Rielsfera (SNCF). L'empresa operarà amb deu trens Alstom Dúplex, ja homologats a Espanya, i ocuparà el 100% de la capacitat oferta per a aquest paquet en el conjunt dels tres corredors. Inicialment, l'operadora havia d'entrar al mercat el març de 2021, una decisió que s'ha ajornat fins al maig.

L'obertura del tràfic a l'Estat comportarà un increment del 65% de la capacitat oferta, amb un increment del 50% en el trajecte entre Madrid i Barcelona, un 40% entre Madrid i el País Valencià i un 60% entre Madrid i Andalusia.

El 7 d'abril d'aquest any, la CNMC va aprovar els acords marc entre Adif i les dues empreses que competiran amb Renfe en l'alta velocitat, però va mostrar les seves reticències sobre la disponibilitat dels trens de les noves companyies en les dates previstes. Gairebé un mes després, la presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera, va signar els acords marc. D'aquesta manera, s'autoritzava a Ilsa i Rielsfera a competir amb Renfe a les principals línies d'alta velocitat de l'Estat a partir del 14 de desembre d'aquest any.

Tot i que a partir d'aquest dilluns es liberalitza oficialment el sector ferroviari en transports de viatgers d'alta velocitat a l'Estat, Ilsa i Rielsfera no començaran a operar fins dins d'uns mesos. A finals de setembre d'aquest any, la companyia francesa va anunciar l'inici de l'activitat a l'Estat a partir del 15 de març de 2021, amb cinc freqüències diàries. Tot i això, la companyia es va veure obligada a ajornar els seus plans a causa de les restriccions imposades per combatre la pandèmia.

L'empresa operarà el trajecte entre Barcelona i Madrid, amb parada també a Saragossa i Tarragona, i oferirà el servei a través de la marca de baix cost OUIGO. De fet, aquesta setmana ha posat a la venda els bitllets a partir de 9 euros per viatjar entre el 10 de maig - quan s'acaba l'estat d'alarma - i l'11 de desembre de 2021. Els menors de tres anys viatjaran de forma gratuïta i els d'entre quatre i tretze anys podran fer-ho pagant un bitllet de cinc euros.

Per la seva banda, l'operador ferroviari privat d'alta velocitat Ilsa no preveu començar a operar a l'Estat fins al 2022. L'empresa connectarà entre si Barcelona, Madrid, Sevilla, Màlaga, Còrdova, València, Alacant i Saragossa. Comptarà amb una flota de 23 metres nous de darrera generació, fabricats per Hitachi Rail i Bombardier, amb una inversió de 800 milions d'euros.

En aquest context, Renfe va anunciar la posada en marxa a l'abril del servei de baix cost AVLO, actualment suspesa fins a nou avís. Aquest servei inclou un preu bàsic, d'entre 10 i 60 euros segons el trajecte i la disponibilitat, al qual el passatger podrà afegir serveis addicionals. Així, es cobrarà també per la selecció de la plaça, els canvis o anul·lacions de bitllets o qualsevol equipatge addicional que no sigui una primera maleta de cabina i bossa de mà o motxilla, que seran gratuïts.

Una altra incògnita és si el servei s'aturarà a les quatre capitals catalanes o si, tal com es va dir inicialment, operarà només el servei entre Barcelona i Madrid amb una aturada, com a màxim, a Saragossa. Al febrer d'aquest any, el president de Renfe, Isaías Táboas, va assegurar que els trens no es podrien aturar a més estacions perquè l'objectiu és que vagin plens. Això no es podria aconseguir si hi ha viatgers que baixen a la primera parada i el seu seient queda buit.

La cerca de la rendibilitat també ha fet impossible la posada en funcionament d'aquest servei. Al juny d'aquest any, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, va descartar l'inici de l'activitat perquè, en el context de la pandèmia, el compliment de les distàncies de seguretat impedeix que el tren es pugui omplir prou per ser rendible.