Albiren fins a cinc espècies diferents de cetacis a les costes del Garraf durant el 2020

La presència de cetacis a les costes catalanes cada cop és més evident gràcies a la feina d'entitats com Cetàcea, que ha registrat el pas de balenes i dofins de diferents espècies i diverses aus marines pel litoral del Garraf. L’associació Cetàcea, des de l’any 2013, estudia les espècies de balenes i dofins de la costa catalana central.

L’associació Cetàcea ha impulsat durant l'any 2020 el projecte “Foto-Identificació: Balenes i dofins al litoral català”, dut a terme sota l’empara del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. La missió de l’estudi és esbrinar quines espècies de cetacis hi viuen en les costes del Garraf, quins són els hàbitats i investigar més sobre les seves relacions, com són, la composició, distribució i la seva foto-identificació. Es van realitzar un total de 22 sortides de mostreig des del mes de febrer a mitjans d’octubre, això ha suposat un temps de navegació total d’una mica més de 200 hores i en una distància de 1.787 quilòmetres. En total, es van poder fer 49 albiraments de fins a 5 espècies de cetacis diferents, incloent-hi el dofí ratllat ha estat l’espècie albirada més vegades (30), seguida pel dofí mular (6), el cap d’olla gris (5), el zífid de Cuvier (3) i el rorqual comú (2).

S’ha pogut comprovar que el cap d’olla gris i el dofí ratllat han sigut les espècies que han tingut presència durant tot l’any a les costes del Garraf, mentre que el dofí mular s'ha vist en totes les estacions menys a la tardor. Pel que fa al zífid de Cuvier, ha estat albirada a l’estiu o a la tardor i per últim, el rorqual, a la primavera. El passat any 2020 s’ha realitzat 49 albiraments, menys que l’any 2019 quan es van poder fer 59, tenint en compte que en els dos anys s’han realitzat el mateix nombre de sortides i en el 2020 s’han realitzat un major nombre d’hores d’investigació respecte a l’any passat. El temps total transcorregut en presència de cetacis és d’aproximadament 21 hores 45 minuts, el que representa un 10,7% del temps total de navegació.

Els estudis de l'Associació Cetàcea ha permès documentar que alguns cetacis freqüenten el litoral català durant les seves migracions anuals i altres es queden de forma més estable. En l'informe d'aquest 2020 destaca l’absència del catxalot, el qual la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) cataloga aquesta espècie en perill d’extinció al Mediterrani. En aquest mar, habiten fora de la plataforma continental a profunditats que superen els 600 metres. 

Les dades obtingudes dels estudis ressalten la importància de les aigües del Mediterrani per a la fauna d’invertebrats i les aus aquàtiques. L’Associació Cetàcea a partir dels seus projectes han pogut observar fins a 7 de les 8 espècies de cetacis que viuen al Mediterrani. Les sortides que van fer durant l’any 2020, indiquen la importància dels diferents canyons submarins de la zona de Cubelles, Foix, Berenguera i Morràs, especialment per les espècies de busseig profund com el zífid de Cuvier, una espècie difícil de detectar i estudiar, han anotat tres albiraments a les àrees corresponents als canyons submarins i el cap d’olla gris, han identificat a 164 individus, 28 cries.

Amb el projecte “Foto-Identificació: Balenes i dofins al litoral català”, Cetàcea segueix la investigació iniciada el 2013 amb el Projecte Rorqual, aprovat pel Servei de Biodiversitat i Protecció dels animals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’ampliar els coneixements del rorqual comú al mar Mediterrani, les seves dades biològiques, geogràfiques, ambientals, entre altres. L’àrea d’estudi del projecte de foto-identificació, és la mateixa d’aquest i es porta a terme a la costa de les comarques del Baix Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès, en la zona situada entre les poblacions de Castelldefels i Segur de Calafell i a una distància d’entre 5 i 12 milles de la costa, arribant als 1.000 metres de profunditat.

L’associació Cetàcea en l’estudi també mostra dades de la presència de diverses aus marines en les costes del Garraf, que es beneficien de la rica zona d’influència de la desembocadura del Llobregat. El projecte de recollida de les dades i el nombre d’aus marines, va portar a un mostreig on es van comptabilitzar un total de 390 observacions de fins a 24 espècies diferents, unes dades preliminars.

L’Associació Catàcea neix l’agost de 2012 amb l’objectiu de protegir, conservar i investigar la vida i els hàbitats marins en el litoral català. Durant aleshores ha executat diferents projectes per tenir un millor coneixement de les espècies que habiten les aigües del litoral català, protegir-les de les amenaces del seu voltant, afavorir la seva conservació i conscienciar  a l’ésser humà sobre la necessitat de cuidar les nostres costes i respectar les espècies que les habiten.

Espècies

El rorqual comú és el misticet o la balena amb barbes més comuna en el mar Mediterrani, té un cos allargat i hidrodinàmic; la seva coloració general és gris fosc a la part dorsal i blanca a la zona ventral, la mandíbula esquerra és de color gris fosc i la dreta és blanca; després de la balena blava, és la que té una longitud més gran: les femelles poden arribar als 22,5 metres i els mascles 21 metres, encara que la mitjana en els adults se situa entre els 15 i 19 metres i un pes de 90 tones.

El dofí ratllat, és amb diferència el dofí més freqüent al mar Mediterrani, hi ha al voltant de 117.000 individus; té el cos estilitzat i una mica més robust que els de la seva espècie; es caracteritza per tenir una coloració dorsal negre o gris blavosa, amb unes franges blanques als laterals del cos i la part del ventre és blanca; pot arribar a mesurar fins a 2,56 metres, tot i que la mitjana oscil·la entre els 1,8 i 2,7 metres i el pes màxim en els adults és 156 kg aproximadament.

El dofí mular, és un dels cetacis més coneguts, és gran, robust, amb un musell curt i gruixut separat del meló; té una coloració general grisa, més clara als laterals i blanca al ventre; poden arribar a mesurar entre 1,9 i 4,1 metres, sent els mascles més grans que les femelles i el pes màxim pot arribar als 650 kgs. En el Mar Mediterrani s’estima menys de 10.000 individus i és una espècie catalogada com a vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

El cap d’olla gris, presenta un cost robust i bastant compacte, té el cap de forma globosa i no té un musell diferenciat; el cos està marcat per abundants ratlles i cicatrius, que van augmentant amb l’edat i que els fa perdre la coloració gris fins a tornar-se pràcticament blancs; es tracta d’una espècie de mida mitjana entre els dofins, poden arribar a mesurar una mitjana d’entre 2,6 i 4 metres i pesar entre 300 i 500 kg, sent les femelles una mica més petites que els mascles.

El zífid de Cuvier, presenta un cos robust, mitjanament llarg i compacte, la línia de la boca està bastant corbada; la part del cap és de color clar i la resta del cos gris i la grandària màxima sol estar entre els 7 metres amb un pes d’uns 3.000 kg.

El catxalot, és el cetaci amb les dents més grans que existeix, té un cos comprimit lateralment amb forma de tronc llarg; les femelles poden mesurar entre 8 i 17 metres, de mitjana 11 i pensen entre 13,5 i 20 tones; els mascles poden arribar a mesurar entre 15 i 18 metres, de mitjana 15 i pesen entre 43,5 i 55,8 tones.