Calafell demana "consciència" als visitants de les platges per protegir el corriol camanegre

Les platges de Calafell han constatat per segon any consecutiu l'arribada del corriol camanegre, un ocell que l'any passat va retornar al municipi després de tres dècades d'haver-hi fet l'última posta d'ous. L'abalisament de diversos trams de sorra per recuperar dunes i flora autòctona haurien estat determinants per atraure aquesta espècie en perill d'extinció. De moment, s'han observat quatre parelles al municipi, mentre s'han comptat quatre postes al conjunt de la costa del Baix Penedès. L'inici de la nidificació, però, coincideix amb l'arribada de milers de visitants per Setmana Santa, motiu pel qual l'Ajuntament i l'entitat ecologista Geven fan una crida a la "consciència" de tothom per protegir el corriol.

L'arribada de visitants aquests dies a la costa penedesenca "preocupa" per la protecció del corriol camanegre però alhora es veu com una "oportunitat" per a la divulgació mediambiental. Així ho asseguren a l'ACN des de l'entitat Geven (Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès), col·laboradors en la preservació d'aquesta espècie per garantir el seu arrelament a la zona.

"Per una banda, hi ha més pèrdua d'ous degut al pas de persones que no respecten l'abalisament de la sorra, però també tenim al davant una oportunitat per a què la gent conegui l'entorn mediambiental i no es quedi només amb la idea d'anar a banyar-se i a prendre alguna cosa al xiringuito", apunta la biòloga Mora Gimeno.

Ho subscriu el regidor d'Ecologia Urbana de Calafell, Aron Marcos, que subratlla que aquests dies hi ha l'ocasió idònia per sumar nous adeptes a la protecció del corriol camanegre. "Amb el suport dels voluntaris, és el millor moment per fer guàrdia i explicar a tothom per què és necessari preservar aquest ocell, ja que és part del nostre patrimoni", apunta.

Marcos celebra que aquest sigui el segon any de nidificació d'aquesta espècie, després de 30 anys d'haver-li perdut la pista. Considera que la clau ha estat l'aposta per renaturalitzar les platges, en un projecte de llarg recorregut iniciat el 2018. Si bé les primeres postes van coincidir amb el confinament estricte de l'any passat, el regidor creu que no està directament relacionat, ja que el corriol va seguir al municipi un cop iniciada la desescalada.

"Veient que amb la presència de gent els ocells no fugien, vam arribar a la conclusió que aquest animal podria haver criat anys enrere però no li oferíem les condicions per fer-ho", diu Marcos, que assenyala l'eliminació de la màquina garbelladora i l'abalisament d'espais com a factors determinants. En aquest sentit, l'Ajuntament ha seguit amb el pla d'ampliar les zones abalisades i s'han marcat el triple d'espais que l'any passat: ara hi ha protegits més de 5.000 m2 de sorra, principalment al nucli de Segur de Calafell.

Des de Geven també assenyalen la millora ambiental com a al·licient per atraure els corriols, però adverteixen que "queda molt per fer". Gimeno assegura que "encara no es pot donar per vàlida" la població actual, ja que cal seguir fomentant polítiques de "convivència" entre el turisme i la flora i fauna de les platges. Serà així, remarca, com es podrà instaurar definitivament el corriol i atraure, de retruc, altres espècies.

Un element a resoldre per garantir la convivència entre l'urbanisme i la natura és la presència de gossos sense lligar. "Són la principal causa de pèrdua de nius", lamenta Gimeno, que recorda que "els gossos no en tenen la culpa, sinó els propietaris que no els porten lligats". Des del consistori asseguren que és un dels aspectes on costa més trobar la complicitat de la gent, i recorden que la normativa municipal prohibeix accedir a la sorra amb el gos deslligat durant la temporada de bany -des de Setmana Santa fins el setembre-.

"El problema és que la gent es pensa que pot anar a la platja amb el gos lliure tot l'any, i això és nefast per al corriol", insisteix el regidor Marcos. Mentre es reforça la vigilància a la zona per impedir l'accés dels gossos sense lligar, el regidor explica que l'any que ve s'avançarà la prohibició al 15 de març, data en què es calcula que comença l'època de nidificació del corriol camanegre.

Per fer les tasques de vigilància i fer una crida a la cura conjunta de l'espai, l'Ajuntament desplega agents cívics a les platges, els quals enguany es complementen amb un projecte d'inclusió impulsat pel GEPEC-EdC (Grups d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya). L'entitat s'ha aliat amb la Fundació Santa Teresa del Vendrell i han creat un grup de voluntaris amb diversitat funcional per fer tasques de seguiment del corriol i repartir informació als vianants per fer-los partícips de la protecció.

Quatre postes en quinze dies

Des de l'inici d'aquesta temporada de nidificació, el moviment ecologista ha detectat un total de quatre postes d'ous entre les platges del Vendrell, Calafell i Cunit. "És un molt bon inici, perquè fins a finals d'estiu cada parella pot arribar a fer tres postes i queda encara molt temps per endavant", celebren des del Geven.

A banda d'aquestes quatre postes, n'hi havia una cinquena que no ha prosperat. Aquesta setmana, uns infants que jugaven en una zona sense abalisar van trobar dos ous que van recollir amb intenció de protegir-los. Marcos explica que la mare dels nanos va avisar de seguida el servei de Medi Ambient, però ja era massa tard.

"És una anècdota que ens demostra que queda molta feina per fer, alhora que evidencia que els tancats són molt necessaris per protegir els ous", apunta el regidor, que recalca que "mai" s'ha de tocar una posta, sinó trucar el 112 per informar de la troballa i rebre instruccions de com procedir.