Vilafranca exigeix a l'estat el cobriment de les vies abans que entri en servei el Corredor del Mediterrani

Vilafranca del Penedès tem que l'entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani entre Castellbisbal i Vila-seca el 2023 agreugi les històriques molèsties provocades pel pas de l'AVE, denunciades pels veïns des de fa més de deu anys. L'Ajuntament avisa que el Corredor previsiblement aprofitarà el traçat ferroviari actual i exigeix a l'Estat que cobreixi els 200 metres de vies que van quedar pendents el 2008. Els veïns asseguren que l'entrada de trens al túnel provoca "un terrabastall horrible", mentre el consistori creu que "és una vergonya" que la situació s'eternitzi. Ara veu l'entesa "més a prop que mai" però situa les obres dels 200 metres com a condició indispensable per pagar els prop de 20 MEUR que deu a ADIF pel tram ja cobert.

L'any 2008, l'AVE entre Barcelona i Madrid va entrar en funcionament creuant Vilafranca pel centre. Descartat el traçat per fora del municipi per evitar expropiacions de terrenys, el consistori i l'estat espanyol van acordar que l'alta velocitat circularia en paral·lel a les vies convencionals -creuant el nucli urbà-, i que tota la infraestructura quedaria soterrada i coberta. El projecte final, però, va deixar destapat un tram urbà de 200 metres al sud de Vilafranca, fins el pont de Moja

El pas dels primers combois AVE per la zona coberta ara fa 13 anys va provocar nombroses queixes de sorolls i esquerdes, però diversos ajustos tècnics van apaivagar mica en mica la situació. Excepte per als veïns dels 200 trams que a dia d'avui encara resten descoberts. Els afectats asseguren que, lluny de resoldre els sorolls, el fet d'haver tapat només una part de les vies va crear un túnel que va disparar les seves molèsties.

"Quan entren els trens, això és un terrabastall, una autèntica bomba", lamenta a l'ACN el president de l'Associació de Veïns del Poblenou, Josep Maria Tobella. Recorda que al barri hi ha prop de 300 famílies afectades per uns sorolls "que no permeten tenir les finestres obertes cada cop que passa l'AVE". Tobella assenyala que el trànsit de Rodalies no els inquieta perquè els combois circulen a menys velocitat, però insisteix que la rapidesa de l'AVE "és horrorosa".

L'alcalde, Pere Regull, considera que "és una vergonya" que els veïns portin més de deu anys en aquesta situació. Critica que ADIF al·legués motius tècnics i de desnivell per no cobrir els 200 metres pendents, i assegura que fins ara ha estat impossible arribar a una entesa amb l'estat espanyol. Regull apunta a una manca de voluntat dels responsables d'ADIF, però també assenyala que els diversos canvis de govern a l'executiu espanyol han dificultat les converses per tancar un acord.

Regull veu "indispensable" cobrir el tram pendent abans que entri en servei el Corredor del Mediterrani. Augura que, si no, l'augment del trànsit de mercaderies farà que la situació per als veïns sigui insostenible. L'alcalde recorda que ja hi ha hagut famílies que han venut els seus pisos, cansats d'haver de conviure amb el soroll dels trens. Ho subscriu el president de l'associació de veïns, el qual afegeix que hi ha hagut casos puntuals de persones diagnosticades amb ansietat i estrès degut a les molèsties ferroviàries.

Segons relata Regull, actualment la negociació amb ADIF i el Ministeri de Transports i Mobilitat –abans, Foment- es troba en el moment més plàcid dels darrers anys. "Havia arribat a esperar sis mesos fins que m'agafessin el telèfon, i ara això ja no passa", explica, convençut que l'entesa és a tocar. En el marc d'aquest acord, Regull recorda que l'Ajuntament de Vilafranca deu a l'estat espanyol aproximadament 20 MEUR corresponents a les obres del tram de vies cobert des del 2008, i avisa que només els pagarà si hi ha el compromís ferm d'afrontar els 200 metres de la discòrdia.

"Ells ens necessiten perquè volen cobrar i saben que tenim aquests diners guardats, disponibles per liquidar les obres fetes", apunta l'alcalde, que creu que la "força" per convèncer l'estat espanyol "s'acaba en el moment que l'Ajuntament pagui aquest deute". Regull avisa que està disposat a fer "tota la pressió que sigui necessària" per aconseguir l'entesa amb ADIF. "Ara es pot negociar, però quan comencin a circular els trens pel Corredor i els veïns pateixin afectacions molt més altes, les negociacions seran més difícils", adverteix, mentre insta el ministeri a resoldre la situació el més aviat possible "per evitar una negociació més virulenta".

L'alcalde vol que la cobertura dels 200 metres pendents formi part d'un nou conveni amb la Moncloa que complementi el document que es va signar el 2004 per cobrir les vies al pas pel municipi. Regull recorda que d'aquell conveni n'han quedat serrells pendents que reclama resoldre abans de liquidar el deute dels 20 MEUR. A part de cobrir totalment les vies amb finançament íntegre d'ADIF, l'alcalde vol que s'acordi la instal·lació de pantalles acústiques a l'entrada i sortida de Vilafranca i la creació de vies mortes a l'estació de Renfe per a què alguns trens de Rodalies puguin començar el seu recorregut des del municipi.

Per assolir aquesta entesa, Regull insta la Generalitat a implicar-s'hi. Veu necessari crear una taula a tres bandes per resoldre els dèficits ferroviaris del municipi, i remarca que la Generalitat hauria de sumar-se a la pressió municipal per evitar que el trànsit de mercaderies empitjori la situació dels veïns. "No pot ser que el Corredor beneficiï l'activitat econòmica de tot Catalunya però només patim els perjudicis uns quants de nosaltres", lamenta.

Entre el veïnat, Tobella veu "una bona estratègia" el fet que l'alcalde condicioni el pagament a un nou acord amb el govern central, i assegura que els afectats estan disposats a fer les mesures de força necessàries per aconseguir el cobriment immediat. "Bé que es tallen les carreteres nacionals per fer determinades reivindicacions, no? Doncs si cal tallar les vies, ho farem", assegura. Amb tot, matisa que l'Associació de Veïns vol fer prevaldre el diàleg abans de desplegar accions més extremes.

Al seu torn, ADIF no ha atès la petició de l'ACN per participar en aquest reportatge.