L'AMB i l'Institut Cartogràfic desvinculen les tremolors del Parc del Garraf de la contaminació de l'antic abocador

Els tremolors detectats a municipis del Parc del Garraf a principis de maig no es poden relacionar directament amb l'antic abocador de la Vall d'en Joan, segons l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Ho ha publicat aquest divendres l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), responsable d'aquesta instal·lació i del seu desmantellament. Segons l'AMB, l'informe dels experts assenyala que l'epicentre estava a uns cinc quilòmetres de l'abocador, mentre el moviment detectat va ser inferior al que seria esperable si es tractés d'un efecte directe de la contaminació d'aquestes antigues instal·lacions. Amb tot, els municipis de l'entorn reclamen disposar de més informació sobre el desmantellament de l'abocador per reduir els efectes contaminants.

Segons ha fet públic l'AMB, les conclusions de l'Institut Cartogràfic afirmen que el moviment detectat l'11 de maig a municipis del Parc del Garraf –especialment Begues i Olivella- "no va ser un terratrèmol". El punt cèntric de les tremolors estava a uns cinc quilòmetres de l'abocador i la magnitud detectada seria l'equivalent a 2,1 graus de l'escala de Richter, una dada registrada a 300 metres de les instal·lacions. La magnitud, apunten des de l'Institut Cartogràfic, és inferior a la que seria esperable en cas d'una tremolor provinent de l'abocador.

En un comunicat, l'AMB recalca que, amb la informació disponible fins ara, l'informe de l'Institut Cartogràfic conclou que "no es pot establir cap relació dels tremolors detectats amb l’abocador, ni amb els treballs de clausura que s’hi duen a terme". Així i tot, els experts segueixen analitzant el moviment detectat a la zona per esclarir-ne l'origen.

"L'AMB té una herència enverinada"

Que els moviments sísmics fossin de l'antic abocador és un advertiment que van llençar la setmana passada diverses entitats ecologistes i veïnals, que van atribuir-ho a una hipotètica explosió interna de gas. Des del nucli Plana Novella, al terme municipal d'Olivella (Garraf), van assegurar que la sensació havia estat "com una explosió forta", la qual va provocar petits desperfectes.

Tant l'Ajuntament d'Olivella com el de Begues –municipis on es va percebre més el moviment- van apel·lar a la prudència i van demanar explicacions a l'AMB per esclarir el possible vincle de l'abocador amb els moviments. Al mateix temps, els dos municipis, com també ho van fer Gavà i Sitges, van demanar poder disposar de més informació de tot el procés de desmantellament i descontaminació de l'espai.

Tot i que ha quedat desvinculat el moviment sísmic de l'abocador, els municipis recorden que les instal·lacions segueixen sent un focus contaminant, com han assenyalat diversos estudis. El darrer, signat per la Federació Catalana d'Espeleologia i la Universitat de Barcelona, advertia que l'espai emet el 10% dels gasos d'efecte hivernacle de la ciutat de Barcelona. El mateix informe constatava que l'atmosfera de diversos avencs del massís del Garraf és letal degut a la contaminació provinent de l'abocador.

Des de l'Ajuntament d'Olivella, l'alcaldessa Marta Verdejo ha lamentat a l'ACN que el tancament de les instal·lacions "és una preocupació per a tot l'entorn" del Massís del Garraf. "L'AMB té ara una herència enverinada, i la seva obligació és minvar-ne la contaminació i prendre accions de futur". En aquesta gestió de la clausura de l'espai, els municipis volen estar-ne el màxim informats. "Tot allò que no és transparent, genera desconfiança", diu Verdejo.

L'alcaldessa celebra que l'AMB els hagi convidat a participar a la propera comissió de seguiment de les obres de tancament de l'abocador, al juny. "Hem de poder saber què passa, per explicar-ho després als nostres veïns", recalca. Verdejo lamenta que l'espai s'hagi convertit en una "motxilla molt gran" per al territori i que ara "s'estigui pagant la mala gestió de dècades enrere". Amb tot, considera que s'és a temps de definir polítiques adients que ajudin a minvar els efectes contaminants.