Vilanova en Comú debat sobre el model de pacificació i recuperació dels carrers per a la gent

Sota el títol, i alhora pregunta, 'Els carrers seran sempre nostres?' i moderat per la periodista de l'Eix Diari, Laura Marín, se celebrà dijous a la tarda, el debat obert que organitzava Vilanova en Comú, sobre el model de mobilitat i de pacificació que requereix Vilanova i la Geltrú per a reduir dràsticament les emissions, garantir la salut de la població i complir els objectius per a evitar l'emergència climàtica.

L'enginyer de camins i expert amb mobilitat, Àlvaro Nicolàs, obria la sessió situant quins són els principals eixos de treball que ha de complir una mobilitat sostenible a una ciutat mitjana, com Vilanova, introduint exemples i experiències d'arreu sobre: la creació d'illes i grans espais pacificats guanyats per als vianants, de com dotar-se d'un transport públic en autobús eficient, amb majors freqüències i amb serveis a la carta, de possibles solucions a la distribució de mercaderies als centres urbans, de la necessitat de creació d'aparcaments dissuasius i dotar-se d'una xarxa de carril pedalable segur i de gran abast al conjunt de tots els barris de la ciutat.

Seguidament l'arquitecte i exregidor de Projectes Urbanístics, Xavier Oller, va recordar el procés i projectes per a la pacificació i la recuperació de l'espai urbà per als vianants amb les intervencions de millora urbana al Nucli Antic, al centre ciutat, al carrer Llibertat, la finalització de la Rambla,... que es van executar en la primera dècada del 2000. Segons el seu parer, tot i la intervenció urbanística l'objectiu final d'una pacificació real del centre ciutat no va ser assolit , bàsicament per la manca de consens polític sobre la proposta de blindar i obstaculitzar la circulació lliure de vehicles al centre que amb el canvi de govern, el 2011, va ser aturada i donà marxa enrere.

L'activista per l'espai públic, Alba Mansilla, va desgranar quins obstacles té Vilanova i la Geltrú, a dia d'avui, per a gaudir d'una mobilitat sostenible, pròpia del segle XXI. En aquesta línia creu que s'ha pervertit i malentès la pràctica participativa municipal des de la institució i no hi ha una resposta a la necessitat urgent de garantir un model de bona salut pública i mediambiental, que redueixi la circulació de cotxes a la ciutat i eviti les emissions. Insistint en que la prioritat passa per canviar la concepció i el paradigma de l'actuació municipal: recuperar el carrer per a la gent, i no per l'ús dels cotxes.

En el mateix sentit, la intervenció de l'arquitecte i membre de la coordinadora d'Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA), Mireia Martín, emfatitzava sobre les dificultats i obstacles per a fer possible les demandes que les associacions escolars i les entitats veïnals han anat reclamant per a garantir una bona xarxa de camins escolars als barris, segurs i saludables, davant la manca de diàleg i el tarannà del govern en l'aplicació de les polítiques de mobilitat.

Les aportacions al debat continuaran remarcant alguns dels aspectes apuntats per les ponències amb exemples concrets sobre conflictes i contradiccions en la política de mobilitat municipal com ara: els canvis de la circulació al carrer Canigó, els aparcaments d'Adarró, el model de circulació al Passeig Marítim o la Ronda Ibèrica que constataven realment que cal que Vilanova i la Geltrú es doti d'una política valenta i activa que faciliti recuperar per sempre l'espai públic i el de veritat per a la gent, i no per als cotxes.