Castellet, l'Arboç i Castellví demanen a la Generalitat que reprengui la redacció del PDU Sant Marçal-Cal Vies

Els ajuntaments del Penedès afectats pel futur polígon Sant Marçal-Can Vies –Castellet i la Gornal, l'Arboç i Castellví de la Marca– demanen a la Generalitat que reprengui els treballs de redacció del Pla Director Urbanístic (PDU) del sector. El projecte havia quedat aturat per les reticències aparegudes durant el procés participatiu del PDU, que va rebre més d'un miler d'al·legacions demanant la seva aturada, almenys fins a concloure el Pla Territorial Parcial (PTP) de la vegueria. Ara, però, les primeres conclusions de l'avançament del PTP posen de manifest que l'estratègia a Sant Marçal-Can Vies és "compatible" amb els plans supramunicipals per tal d'afavorir la reactivació econòmica i respectant "la protecció del medi ambient".

La petició a la Generalitat s'ha oficialitzat ja en els casos de Castellet i la Gornal, que va incloure el punt com a urgent en el ple del mes de juliol, i de l'Arboç, que aquest dimarts ho ha aprovat també en un ple extraordinari amb el debat del PDU com a únic punt de l'ordre del dia. Castellví de la Marca passarà el tràmit del ple aquest pròxim dijous.

Els ajuntaments consideren que les necessitats de la indústria en un moment de crisi al Penedès, especialment pel que fa a l'automoció, fa més necessari que mai la represa dels treballs de redacció d'un planejament urbanístic envoltat de polèmica pel rebuig frontal d'entitats ecologistes.

La plataforma SOS Penedès crítica que aquests tràmits es duguin a terme en ple mes d'agost, així com el fet que les administracions es valguin només de l'avançament del PTP com a única eina per reactivar el PDU. "El Pla Territorial és relegat a segon terme, podrint-se en els calaixos", asseguren.

En un comunicat, els ecologistes critiquen que el procés participatiu del PTP no hagi servit "per a res" i denuncien que la Generalitat ha "incomplert" el seu compromís amb la ciutadania: "Ha preferit obeir els interessos econòmics privats". En aquest sentit, asseguren que el futur polígon és un "menyspreu" al paisatge agrari.