L'alt volum de trànsit deixa l'Eix Diagonal infradimensionat una dècada després d'entrar en funcionament

El 2 de desembre de 2011 s'inaugurava l'Eix Diagonal, una carretera de 67 quilòmetres que va permetre acostar el litoral i les comarques centrals tot unint les capitals del Garraf, l'Alt Penedès, l'Anoia i el Bages. Deu anys després, l'alt volum de trànsit ha deixat la via infradimensionada i el Govern ha anunciat una nova inversió de 79 MEUR per ampliar-la entre Vilafranca i Igualada. En declaracions a l'ACN, el secretari d'Infraestructures, Isidre Gavín, reconeix que la via "ha quedat petita". Des del territori, alcaldes i patronals no dubten del seu èxit, però exigeixen millores en el transport públic. "És un fracàs de l'administració no haver impulsat un sistema de transport adequat", critica l'alcalde d'Igualada, Marc Castells.

El trànsit i els accidents acceleren les reformes

Des que va entrar en funcionament, el trànsit a l'Eix Diagonal (C-15 i C-37) ha crescut prop d'un 6% anual -sense tenir en compte els últims dos anys, marcats per la covid-. Les dades recollides pel Departament de Territori indiquen que entre Vilanova i Vilafranca és on més vehicles circulen, amb prop de 30.000 diaris, mentre que de Vilafranca a Igualada en són entre 13.500 i 23.000. Al tram final, d'Igualada a Manresa, es calcula que cada dia hi passen 10.000 vehicles.

"En un territori amb dèficit d'infraestructures, crear l'Eix Diagonal tenia una visió important, però ens ha sorprès el creixement ràpid d'usuaris que ha tingut", apunta Isidre Gavín, que reconeix que la via "ha quedat petita". "En deu anys, el trànsit ha crescut molt i ho ha fet molt ràpid", fet que ha obligat al Govern a assumir una gran reforma abans del previst.

Els propers dos anys l'executiu destinarà 79 MEUR a construir un tercer carril entre Vilafranca i Capellades, i a desdoblar el tram entre Capellades i Igualada. Gavín diu que l'accidentalitat provocada pels avançaments en línia contínua i per distraccions per culpa dels telèfons mòbils han "alarmat" el Departament. "Volem eliminar el model d'un sol carril per sentit en tots els trams que sigui possible", assegura.

Un dels trams on sembla inviable ampliar la via és a Capellades, per la coincidència d'un congost i la línia d'FGC. Gavín creu que "no es podia hipotecar el calendari" de les obres a l'espera de resoldre aquest escull, i garanteix que estan buscant una solució per ampliar la carretera en aquest tram.

La reforma que comença ara arriba després d'un reguitzell d'actuacions acumulades des del 2011 per reduir l'accidentalitat. En una dècada han mort 32 persones en 18 accidents, segons dades del Servei Català del Trànsit. El primer any es va revisar tota la senyalització a l'altura de Vilafranca, on l'enllaç de l'autovia amb la via d'un carril per sentit va provocar diversos xocs mortals. Alhora, entre Capellades i la Torre de Claramunt hi ha hagut fins a sis accidents mortals que han forçat a revisar la separació de carrils i els trams d'avançament.

"La columna vertebral"

"La C-15 s'ha convertit en una columna vertebral de la vegueria Penedès". Així és com l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, i el de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, defineixen l'Eix Diagonal, una infraestructura que, segons diuen, ha servit per aproximar veïns de tots els territoris. "Hi ha molta més interrelació", assegura Regull.

Hi està d'acord l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, qui creu que el vial ha suposat un increment de les relacions, especialment de caire comercial i industrial. Manresa però, forma part de la vegueria de la Catalunya Central i, en aquest sentit, Aloy creu que no s'han reforçat prou les relacions institucionals entre territoris.

Des de les tres associacions empresarials del territori (la Unió Empresarial de l'Anoia, la Cambra de Comerç del Bages i la Federació Empresarial del Gran Penedès) no dubten dels beneficis que ha comportat la via, des del punt de vista comercial i empresarial. Des de Manresa destaquen especialment els intercanvis que s'han generat amb Igualada, tant de compradors com de mobilitat de treballadors, així com també en la captació de talent.

"També hi ha hagut molta mobilitat d'estudiants i això reverteix en l'empresariat perquè tenen candidats per incorporar-se a les empreses", ha explicat la presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa, Sílvia Gratacós. El turisme –sobretot de costa més que d'interior-, el comerç i la indústria són els sectors més beneficiats.

Diversitat d'opinions respecte el peatge a l'ombra

El 2011, la magnitud de l'Eix Diagonal i les dificultats econòmiques que tenia la Generalitat van fer que s'adjudiqués un peatge a l'ombra a ACS per poder tirar endavant la construcció, que va costar 368,4 MEUR –avançats per la concessionària-. Aquells diners i el manteniment de la via es paga any a any a ACS en funció dels vehicles que circulen, amb un contracte signat fins el 2042 amb un topall de 1.400 MEUR. Segons dades a què ha tingut accés l’ACN, l’any 2018 la Generalitat va pagar 29 milions, el 2019 en van ser més de 30 i l’any passat, 24,7.

Isidre Gavín sosté que aquest és un sistema "molt modern, transparent, eficient i ben calculat", i considera que permet executar grans obres que el Govern no podria assumir amb recursos propis. Gavín assenyala el dèficit fiscal que l'Estat té amb Catalunya com un dels motius pels quals el Govern va haver d'optar pel peatge a l'ombra "per tirar endavant una via que s'ha demostrat que era molt necessària".

Una dècada després, creu que caldria avaluar de nou la situació de les infraestructures al conjunt de Catalunya i insta el govern espanyol a rescatar aquesta via "igual que ho ha fet amb autovies d'altres territoris". A la crida s'hi sumen algunes patronals i alcaldes de les quatre capitals de l'Eix Diagonal, que accepten que es fes una concessió per construir la via però ara recelen del pagament anual.

"És una infraestructura que hem pagat molt cara", s'exclama des de Vilanova Olga Arnau en relació al pagament anual d'entre 20 i 30 milions, alhora que recalca que hi ha molts trams on "no hi ha una alternativa segura" per circular. Des de la patronal FEGP, Neus Lloveras creu que l'Estat hauria d'entomar el rescat per compensar "una manca d'inversió crònica" a Catalunya. "Per ells seria una propina", assegura Lloveras.

Menys taxatiu és l'alcalde d'Igualada. Marc Castells se suma a la petició de rescat però es nega a "demonitzar" el sistema de peatge a l'ombra, ja que el considera una bona opció per accelerar grans obres i creu que va facilitar que ara el Govern pugui assumir l'ampliació de la via. A Manresa, l'alcalde Marc Aloy refusa el sistema actual però defensa el pagament de la via per part dels usuaris "perquè, si no, seria insostenible". Considera que una solució seria implantar la vinyeta, com ha proposat reiteradament la Generalitat per a totes les vies ràpides.

El transport públic, el gran repte pendent

Un transport públic per carretera que enllaci les quatre comarques que configuren l'Eix Diagonal és el gran repte pendent des de la posada en marxa de la carretera. Tant alcaldes com patronals exigeixen a la Generalitat que hi posi remei. Especialment crític s'ha mostrat el batlle d'Igualada: "Podem parlar d'un fracàs de l'administració pel fet de no haver impulsat un sistema de transport públic adequat".

De la mateixa opinió és l’alcalde de Vilafranca que considera que s'haurien d'incrementar les línies d'autobús, sobretot per totes aquelles persones que fan els viatges per feina o per anar a estudiar. Des de Vilanova i la Geltrú, Arnau lamenta que "si no tens vehicle privat molts cops és més ràpid anar fins a Barcelona" i creu que són el "territori oblidat". A més, recorda que molts veïns del Garraf i l'Alt Penedès s'han de desplaçar entre comarques per motius de salut, ja que comparteixen el Consorci Sanitari.

Les patronals també exigeixen a la Generalitat que posi remei a aquest dèficit: "Celebrem deu anys d'una via fantàstica però quin sentit té sense un transport públic? Queda absolutament coixa", denuncien des de la FEGP. També ho creu Joan Domènech, president de la UEA, que assegura que "no pensar en una millora del transport públic és un error i més tenint en compte les qüestions mediambientals".

Tot i les queixes i exigències del territori, des de la Generalitat asseguren que en els darrers anys sí que s'han fet millores en el transport públic per carretera. Gavín posa d'exemple els busos que connecten els centres universitaris d'Igualada i Manresa i també l'increment de la oferta dels Busos Exprés.

Malgrat tot, reconeix que el Penedès té un "dèficit en transport públic" i, per això, es va posar en marxa la Taula de Mobilitat, una eina que servirà per avaluar i implementar mesures relacionades amb el transport. D'altra banda, la Generalitat no es planteja a dia d'avui posar en servei un autobús que recorri de punta a punta l'Eix Diagonal -de Manresa a Vilanova i la Geltrú- perquè, segons apunta Gavín, "no s'ha detectat aquesta demanda".