Habitació 103

El passat dia 25 de març es va presentar a l’Auditori del Vinseum, de Vilafranca del Penedès, Habitació 103, de Miquel Cartró i Boada (Sant Sebastià dels Gorgs, 1961). Vam acompanyar el poeta: Pep Forns, escriptor i psicòleg, que va centrar el seu discurs en els sentiments que s’han viscut en aquests dos últims anys a causa de la pandèmia i com poden donar fruits com Habitació 103, i qui escriu aquest article, autora del pròleg. L’acte va comptar amb la presència de Toni Bonet, editor de Neopàtria, i l’actor Jaume Montané, que va recitar amb caràcter poemes d’Habitació 103.

La pandèmia i els dies de confinament que es van decretar per pal·liar-la han donat lloc a un temps de parèntesi i silenci que ha afavorit la contemplació i la reflexió, sempre tan necessàries en l’escriptura. Així han sorgit textos narratius, assagístics i poètics que ara veuen la llum. És el cas d’Habitació 103, amb la particularitat que Miquel Cartró va viure la Covid-19 des del cor mateix de la malaltia a l’habitació 103 de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès.

Unes delicades il·lustracions de Sofia Armengol Machí acompanyen els poemes d’Habitació 103, que s’obren amb el pròleg Afermar-se a la vida, que acompanya un llibre que és una fita en la trajectòria de Miquel Cartró, alhora que és una invitació a compartir una experiència vital transformada en poesia. I és que «una malaltia d’una certa gravetat és un sotrac en la vida ordinària, un daltabaix existencial que provoca un cabàs d’emocions com les que el poeta va desgranant en els primers poemes del llibre».

Recordem que «en el confinament més estricte vam haver de mirar el passar dels dies des d’un balcó o des d’una finestra. I, això no obstant, o precisament per això, vam haver d’escriure mirant la vida de cara esperant, però posant-hi les eines i fent-les treballar, que a l’horitzó hi aparegués aquella certesa íntima: el desvetllament del bell en el vertader eix de les nostres vides, encara que estiguem immersos en una nit obscura i tinguem por (...) L’allunyament fa possible una observació més aguda, propicia el descobriment de relacions entre les coses (...) La pulsió vital, eròtica, és el lligam, el fil conductor d’Habitació 103 amb els anteriors llibres de Miquel Cartró Boada: Amb la marina als ulls, Festí, i La pell sobre setí. En aquests tres poemaris l’autor centrava la seva poètica en un erotisme de signe amorós en el qual la sexualitat hi era ben present. Però eros en sentit ampli és el cabal de la vida mateixa que es prodiga en les seves diverses facetes. Eros és l’energia vital».

Els poemes escrits per Miquel Cartró en la convalescència són fruit de l’aliment espiritual que atorga la lectura d’escriptors com David Jou, Raimon Panikkar, Josep Maria Esquirol, Moisès Broggi, George Steiner, Percy Bysshe Shelley, Joan Salvat-Papaseit, Miquel Martí i Pol, Carles Duarte, Vicenç Llorca i Montserrat Abelló. Lectures que han abrigat les hores del repòs i han deixat un pòsit en el pacient que, com el mateix tractament per fer front a la malaltia, han ajudat el poeta a superar-la. És així com «Habitació 103 és un cim en el camí poètic de Miquel Cartró Boada. Una fita que se sustenta en el noble exercici de salvar-se tot salvant els pensaments i les paraules del seu caràcter efímer».

En resum: «Els poemes d’Habitació 103 són la genuïna expressió d’allò personal que esdevé universal perquè crea una estança càlida, o perquè edifica un espai de comunitat amb el lector que, com el mateix poeta, més d’un dia i més de dos haurà sentit por en aquests dies de pandèmia real. Encara que també la pandèmia pot ser llegida com una metàfora, en tant que assalta el nostre ésser vulnerable. I en el moment just de la seva més extrema fragilitat, en el buit més radical: «Em buido i creix la meva veu interior». En el moment àlgid de l’energia d’eros Miquel Cartró Boada s’aferma a la vida mitjançant la donació d’alguna cosa pròpia: l’escriptura d’Habitació 103, el seu quart i lluminós llibre de poemes. Una resposta a la vida, un acte d’amor».