Vargas Llosa a Calafell: Quan el mèrit és haver passat per aquí

L’Ajuntament de Calafell ha decidit convertir Mario Vargas Llosa en protagonista del Congrés Carlos Barral. Que el Nobel peruà passés uns estius a la zona s’ha convertit en excusa suficient per elevar-lo a figura central d’un acte cultural que, presumptament, hauria de reflectir els valors i la riquesa literària de casa nostra. 

Vargas Llosa s'ha dedicat durant anys a cultivar una imatge pública cada cop més allunyada del món de la cultura que aspira a ser lliure, oberta i plural. Les seves declaracions en contra de la unitat de la llengua catalana —qüestionant, per exemple, la normalització lingüística— no només denoten una ignorància voluntària sobre la realitat cultural del país, sinó també un menyspreu preocupant cap a la diversitat lingüística que, paradoxalment, tant hauria de defensar algú que es fa dir escriptor.

A tot plegat, cal afegir-hi la seva deriva ideològica. Vargas Llosa no ha amagat la seva proximitat a figures com Jair Bolsonaro o, més recentment, Javier Milei, el president argentí conegut per la seva agenda ultraliberal, les seves sortides de to i les seves propostes econòmiques que voregen la distopia. Donar protagonisme a qui ha donat suport a aquest tipus de discursos és un risc. Però fer-ho en un acte literari que es fa amb diners públics és, directament, una irresponsabilitat. I això que tenim un ajuntament d’esquerres. Sí, i a mi em confonen pel carrer amb Chris Hemsworth, el de Thor.

I tot això, mentre a Calafell no es mou ni un dit per Sant Jordi. Cap acte cultural, cap fira, cap espai per a la lectura, ni per a la literatura catalana ni per a cap altra. Una diada que arreu del país omple carrers de llibres i roses, aquí passa desapercebuda. Com si no calgués celebrar la cultura pròpia. Això sí, la “Feria de abril” que no falti, no sigui cas que al senyor alcalde se li emprenyi un sector important dels seus votants.

El missatge és clar: és més important un cognom famós amb passat efímer al municipi, encara que tingui un discurs reaccionari, que no pas fomentar el vincle de la ciutadania amb la cultura pròpia. Un premi Nobel sempre fa bon currículum, encara que representi l’oposat dels valors que caldria promoure des de les institucions públiques.

Calafell mereix més. I la cultura, també. "Aquí s’hi viu bé", diu el lema de l'ajuntament. Sobretot, si hi vius, com deien els Beatles, amb els ulls tancats.

Moisès Albuixech i Roselló