Contes d’altres temps

Amb molt d’encert i cura, en l’edició de la crítica literària Marina Porras i la traducció de Yannick Garcia, s’acaba de publicar Altres temps (Comanegra), un recull de cinc contes d’Edith Wharton (Nova York, Estats Units, 1862 – Pavillon Colombe, Saint-Brice-sous-Forêt, França, 1937).

Edith Warthon, una escriptora que va tenir molt d’èxit en vida, va néixer a la vella Nova York, quan a la ciutat encara hi havia carrers per asfaltar i s’estaven construint els grans edificis de la icònica urbs que tenim a la retina fins i tot si no hi hem viatjat: el cinema ens n’ha fornit la imatge. El cinema i també la literatura començant per la veu narrativa d’Edith Warthon, filla d’una família benestant que vivia en una casa entre la Cinquena Avinguda i Madison Square Park: el rovell de l’ou de la metròpoli nord americana tant aleshores com ara, si bé la vida que s’hi feia en aquell temps era d’un altre temps, tal com ens n’arriba la notícia en aquests contes que són com les perles preuades d’un collaret fruit de l’orfebreria de finals del segle XIX i principis del XX.

Llegir ara aquests contes d’Edith Warthon és fer un viatge en el dies dels vells costums, en el temps d’un capteniment que mai no oblida les formes i rituals socials que si bé poden encotillar, ofegar i fins i tot crucificar la psique en una sensació de dualitat, com mostra l’escriptora a través dels protagonistes de les seves novel·les i relats, poden arribar-se a enyorar per com el bàrbar Trump tracta de manera tan barroera, ordinària i mal educada, la gent, la realitat, el món sencer.

El món burgès, aristocratitzant i culte en el qual es va criar Edith Warthon era un món amb molts replecs i la família, tant la nuclear com l’extensa, hi tenia un pes importantíssim: en aquella Nova York tots es coneixien, tots els que comptaven a la ciutat, és clar, i aquest ambient de relacions és ja de per si un gran cabal literari per a qui tingui el talent per a relatar-lo com és el cas d’Edith Warthon: «La profunditat i la densitat d’aquest món d’infantesa és la que construirà les seves millors històries. L’estructura tribal de la família, que és un gran tema en tots els seus llibres, ve d’observar de prop els costums, el comportament i les creences apreses de petita en aquest clan. Com passa amb la majoria dels escriptors amb història, és com si tingués mitja feina feta abans de sortir de casa», escriu Marina Porras en el seu pròleg d’introducció a Altres temps, que és el títol d’un del contes d’Edith Warthon inclosos al recull.

La família d’Edith Wharton va traslladar-se a Europa quan ella encara era una nena, de manera que la formació intel·lectual de la jove es va ampliar al vell continent: és una escriptora, doncs, amb doble fons, la qual cosa amplia encara més el seu bagatge de referències a l’hora d’escriure, ja que durant la seva vida va viure entre Amèrica i Europa. L’escriptura, doncs, li esdevindrà una pàtria: «Ha passat l’impossible. El meu reconeixement com a escriptora ha transformat la meva vida [...]. La terra de les lletres havia de ser el meu país, i he triomfat en la meva nova ciutadania», escriu Marina Porras en la semblança que a Altres Temps fa de l’escriptora molt reconeguda ja aleshores, i una escriptora clàssica per a nosaltres, lectors dels seus contes en aquest primer quart del segle XXI. 

Els últims temps d’Edith Warthon la van trobar treballant sempre, la seva vida personal i intel·lectual havia estat intensa i els vells temps, com sempre s’esdevé en les vides llargues i plenes del sentit humà que la persona els dona, es presenten habitats: «Oh, com trobo a faltar les velles cares, tot el meu passat està enterrat!». El món que havia viscut, la Gilded Age de Nova York, era ja d’un altre temps i abans que el temps l’esborrés de manera definitiva l’escriptura en va rescatar topants i relleus: el material històric i humà que, com tessel·les daurades en un mosaic de gran coloració i figuració, pobla els contes d’Edith Warthon, considerada tant per la crítica com pel públic, una escriptora de gran personalitat per com té l’habilitat de retratar el seu temps, ara ja, en efecte, un altre temps.