Museus de Sitges

Les obres de la Fundació Stämpfli viatgen pels museus de Sitges

El programa ‘El visitant’ impulsa que peces d’art contemporani entrin al Cau Ferrat i el Museu de Maricel de manera temporal

Les obres de la Fundació Stämpfli viatgen pels museus de Sitges. Fundació Stämpfli

Les obres de la Fundació Stämpfli viatgen pels museus de Sitges. Fundació Stämpfli

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

La Fundació Stämpfli i el Consorci del Patrimoni de Sitges han iniciat un programa de de col·laboració, que permetrà que diverses obres d’art contemporani de la col·lecció de la mateixa Fundació es puguin veure en els museus Cau Ferrat i Maricel de manera temporal. El programa porta per nom El visitant i s’ha estrenat amb el trasllat de la peça Autoretrat amb gavardina (1963), de Peter Stämpfli, al Cau.

El visitant té com a finalitat afavorir el diàleg entre peces d’estils i èpoques diferents. El programa s’inicia amb el viatge d’una obra dels inicis de la trajectòria de Peter Stämpfli, en la seva època pop art, al Cau Ferrat, per situar-se al costat d’un altre cèlebre retrat: el que Santiago Rusiñol i Ramon Casas van pintar a quatre mans el 1890 a la Cerdanya i que du el nom de Retratant-se.

Es tracta de la primera obra de la col·lecció de la Fundació Stämpfli que es podrà veure en els altres museus locals. A aquesta pintura en seguiran d’altres, també en períodes de tres mesos, tant al mateix Cau ferrat, com al Museu de Maricel i, quan torni a obrir, el Museu Romàntic – Can Llopis. El trasllat serà sempre de caràcter temporal durant tres mesos

Al mateix temps, l’actuació permet donar a conèixer obres de la col·lecció de la Fundació Stämpfli en els principals museus de la vila, que també són els que atrauen més gent. D’aquesta manera, el conjunt de la Fundació guanya projecció i presència.

Autoretrat amb gavardina (1963) correspon al període entre 1963 i 1970 en el que Stämpfli va pintar una sèrie d’obres pensades com a diccionari de gestos i objectes trivials del dia a dia de la vida urbana.

L’obra s’emmarca en la preocupació dels joves artistes de la dècada dels 60 del s. XX per deixar enrere la pintura abstracta de postguerra i crear una nova figuració lligada a la vida quotidiana, a la cultura popular i als nous llenguatges de la comunicació visual com la publicitat, el còmic o el cinema.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local