JJ Vaquero: “En l’humor els temes més interessants sorgeixen del dia a dia i els monòlegs són millors quan estan basats en la veritat”

José Juan Vaquero, més conegut pel seu nom artístic JJ Vaquero, actua aquest divendres 18 de novembre a La Daurada oferint l’espectacle “Vaquero”. És un dels còmics i guionistes més populars d’Espanya. Va començar al món de l’humor amb 30 anys actuant en els locals de la seva ciutat natal, Valladolid, i en poc temps va aconseguir la fama amb els monòlegs d'“El Club de la Comedia” i com a guionista i col·laborador d'“El Hormiguero”. També és conegut per col·laborar en diferents programes com “Yu: No te pierdas nada” dels 40 Principals. Vaquero ha recorregut teatres i locals portant el seu humor, parlant sobre la vida quotidiana. El monologuista defineix el seu humor com “molt d’anar per casa, de barri i mal parlat”.

L’Eix Diari ha parlat amb l’humorista per conèixer la seva història, com va arribar a ser reconegut, la seva manera de treballar i què ofereix en el seu espectacle.

Què ofereix l’espectacle que farà aquest divendres, 18 de novembre, a La Daurada?

Entreteniment i molts somriures. Amb el meu humor no crec que tingui els mecanismes suficients per solucionar els problemes de les persones, però crec que si l’actuació surt bé, podré fer que s’oblidin d’un determinat problema durant un temps.

Quan arriba al món de l’humor?

Sempre dic que arribo a l’humor tard. Tenia 30 anys, treballava en un hotel de la meva ciutat natal, Valladolid, i sempre feia els meus plans presents i de futur envers el meu treball com a cambrer. M’agradava moltíssim, gaudia molt en el meu dia a dia. Quan acabava la jornada, sempre feia espectacles per amenitzar els sopars. A partir d’aquí, em començo a interessar molt més i va ser quan van arribar els concursos de monòlegs als locals de la ciutat. Van ser els meus companys els que em van animar a participar en un concurs, que el vaig guanyar perquè amb cada consumició es podia votar, i no és el mateix tenir amics de 20 anys que 30 anys.

De mentre que actuava en concursos de monòlegs en petit format, treballava a l’hotel, ja que tenia la sensació que les actuacions s’acabarien algun dia. Quan van passar uns anys va ser quan vaig renunciar a ser cambrer, fins i tot estant de guionista al programa “El Hormiguero” continuava d’excedència a l’hotel. Actualment, tinc clar que es pot acabar el monòleg, però no l’humor, les persones volen riure.

Sempre li ha agradat l’humor?

Sí, sempre m’ha agradat fer riure a la gent i veure com ens fan riure. Quan estava veient el programa “Un, dos, tres...r” amb la meva àvia, a ella li agradaven els cantants i a mi els humoristes. Em fixava molt en com ho feien.

Quan i com va ser la primera vegada que va pujar a un gran escenari?

Va ser en una actuació en una sala de festes de Valladolid. Havien contractat a Eva Hache i Leo Harlem. Segurament per a completar la programació van comptar amb humor local i els organitzadors van seleccionar a Nacho García i amb mi. Acostumat a fer actuacions en petit format, quan em vaig veure amb dues persones reconegudes en l’humor, com és Eva Hache i Leo Harlem, dels nervis em vaig oblidar del text, però va resultar un èxit perquè el bo que tenen els monòlegs és que el públic no sap el teu text i pots improvisar.

A partir d’aquí van sorgint les grans oportunitats?

Sí, vaig tenir la sort que el representant d’Eva Hache i Leo Harlem era el mateix, es va fixar en el nostre talent i ens va demanar el telèfon a Nacho García i a mi. A partir d’aquí ens va donar actuacions fora de Valladolid i a poc a poc he arribat a on soc ara. Si aquell representant no ens hagués parat atenció, possiblement no hauria tingut èxit.

Com definiria el seu humor?

Diria que és pla i no ho dic per una crítica. Parlo de situacions quotidianes, del que és ser pare, mare, del que passa diàriament en les nostres vides. Faig humor canalla, soc malparlant i no em tallo. Per això considero que és “molt d’anar per casa, de barri i mal parlat”. Em dirigeixo a un públic major de 16 anys. Així i tot, per veure el meu espectacle no t’ha d’importar veure una persona que no tingui vergonya a l'hora de parlar qualsevol barbaritat a l’escenari.

Ens desperta curiositat com es prepara un monòleg.

A mi el que més em costa d’escollir és el tema. Una vegada el tinc, les idees i els acudits relacionats venen sols. En l’humor els temes més interessants sorgeixen del dia a dia i els monòlegs són millors quan estan basats en la veritat. Avui parlant amb una persona m’han dit “quan el càstig val la pena”, a partir d’aquí aniré creant acudits.

Quin és l’últim monòleg que ha construït?

L’últim monòleg que he construït parla d’aquestes persones que es compren alguna cosa i de sobte es converteixen en comercials. Han de parlar contínuament del producte o servei, ho publiquen en xarxes socials, etc. Per exemple, les persones estan cansades que els parlin de la fregidora d’aire. És una temàtica polèmica que diverteix molt.

Recorre molt a la improvisació?

No vaig a un espectacle pensant en improvisar, sempre ho porto preparat, així i tot sempre passen coses: es cau o sona un mòbil, algú va al lavabo, somriure raros, etc. També, abans de l’espectacle, m’agrada fer una volta per la zona per cercar acudits locals. Considero que quan no ets una persona d’un territori, és més fàcil i divertit improvisar un tema.

Quins reptes té com a humorista?

Crec que com a humorista soc bastant estable. El repte principal és que em quedi com estic davant el ràpid que canvia el món. I deixar pas a les noves generacions que fan humor a través de les xarxes socials sense que em falti treball.

Què pensa sobre l’humor a les xarxes socials?

Va haver de venir una pandèmia per donar-li més importància a les xarxes socials. Per arribar al nostre públic havíem de fer ús d’aquestes eines per poder continuar amb la nostra professió. Si haguéssim passat aquesta pandèmia anys enrere, no sé què hauríem fet. També penso que quan les persones veuen humor en directe tenen el punt de vista per decidir si els hi sembla graciós o no. Però, quan hi ha humor en les xarxes socials, són més crítiques.