Dos joves vilanovins guanyen el premi a la millor interpretació al festival de curtmetratges Metropolis Global

Els vilanovins David Mateos i Pol Ramírez són dos joves que amb 20 anys han guanyat el premi a la millor interpretació pel curtmetratge “Corazón Intacto”, al Festival de curtmetratges “Metropolis Global” celebrat el passat 4 de novembre a Hospitalet de Llobregat. Els joves asseguren que la “compenetració a l'hora d’actuar ens ha portat a guanyar el premi”.

Per què us presenteu al Festival “Metropolis Global” en la categoria 48 hores?

Ens apassiona la interpretació. Fa un mes una noia que estudia interpretació va voler presentar-se al “Metropolis Global”, Festival de curtmetratges d’Hospitalet de Llobregat. Com necessitava actors, ens van plantejar participar en el projecte i presentar-nos a la categoria de curtmetratges fets en 48 hores. Ha estat un gran repte.

Quin va ser el primer pas?

Quan ens van arribar les premisses del concurs, la primera idea va ser rodar-ho en una presó, la model. Vam anar a Barcelona a gravar-ho, però per diferents circumstàncies no va estar possible fer-ho en aquesta ubicació. Aquest fet ens va portar a haver de reescriure el guió. Un equip tècnic de quatre persones van reescriure’l amb una altra història adaptant-lo a una casa situada a Comarruga (Tarragona).  Va ser un gran repte, perquè en el trajecte d’estació de Sants a Sant Vicenç de Calders vam canviar tota la història. Vam començar a les 16 hores a rodar fins a les 23 hores sense parar.

De què tracta “Corazón intacto”?

És una història dramàtica que et fa reflexionar. Mateo, un noi de 20 anys orfe escapa de la policia que l’està buscant per un acte de delinqüència. Porta una vida dolenta i solitària. El jove per no ser capturat, busca refugi en casa d’un amic ocupa, Alex. Els dos amics es posen al dia de totes les coses que els hi ha ocorregut en aquests anys. Als nois els hi va bé refugiar-se entre ells, però a Mateo se li obre una cicatriu que fa temps que està cicatritzant. 

És el primer curtmetratge que heu fet?

Junts sí, però per separat hem fet molts curts. Així i tot, és el primer premi que guanyem com a actors i el projecte que realment és important per a nosaltres. Considerem que hem treballat per aconseguir una interpretació professional.

Quan a mitjans d’octubre vam gravar el curtmetratge, vam acabar amb la sensació que ho havíem fet molt bé i que ens podíem emportar el reconeixement. Creiem que la compenetració alhora d’actuar ens ha portat a guanyar el premi.

Quins reptes teniu a partir d’aquí?

Amb aquest grup estem intentant parlar d’un futur projecte on possiblement tractarem temes que afecten la societat. I per descomptat, volem continuar estudiant i formant-nos molt més.

Quina relació teniu amb el cinema?

El cinema ha salvat la vida a moltes persones i ha ajudat a progressar. A nosaltres quan pitjor hem estat, ens ha ajudat a superar els problemes. A través de la interpretació pots donar la teva opinió, ser tu mateix i fer-te pensar.

Creiem que les noves generacions han de recuperar el fet d’anar al cinema i l’essència de les sales. També considerem que s’ha d’apostar per iniciatives més independents i no tan comercials, ja que les primeres et fan reflexionar molt més de les coses que passen en el món o fins i tot a prop de tu.