Sant Pere de Riudebitlles declara dos molins paperers del segle XVIII com a Béns Culturals d’Interès Local. ACN
Redacció/ ACN |
Sant Pere de Riudebitlles
21-12-2023 15:52
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
L’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles ha declarat els seus dos molins paperers com a Béns Cultural d’Interès Local (BCIL) amb l’objectiu de protegir-los i garantir la preservació dels elements “amb més valor patrimonial” del poble. Es tracta del Molí de Cal Xerta -també conegut com Can Fabra- i el Molí de Cal Ton del Pere, tots dos datats del segle XVIII. Segons ha fet públic la Diputació de Barcelona en un comunicat, l’ens supramunicipal ha elaborat un informe preceptiu que justifica la declaració com a BCIL. Els dos molins es consideren rellevants per la seva singularitat arquitectònica i històrica, ja que són símbol del passat industrial del municipi, molt lligat a la fabricació de paper.
Molí de Cal Xerta
El Molí de Cal Xerta era un antic molí paperer documentat des del segle XVIII i un dels més antics del municipi, situat a la façana fluvial del Riudebitlles juntament amb altres quatre molins paperers, entre ells el de Cal Ton del Pere.
El conjunt, de sis plantes, mostra els tres nivells bàsics de producció del paper: la producció manual, la producció amb les primeres màquines contínues tipus Picardo, i finalment les segones màquines contínues amb assecador. A més, el molí de Cal Xerta explica un sistema de producció de paper complementari al que es mostra en altres equipaments similars, com el Museu-molí paperer de Capellades.
Molí de Cal Ton del Pere
Tot i que es conserva poca documentació sobre el Molí de Cal Ton del Pere, és probable que ja funcionés com a molí paperer des de finals del segle XVIII, juntament amb la resta de molins d’aquesta zona de la vila. La seva funció era la fabricació de pasta de paper, activitat que va desenvolupar fins el seu tancament el 1967.
L’estructura de l’edifici, generada a partir de la suma de cossos al llarg del temps, mostra que sempre va ser molí de paper, i que amb el temps es va annexionar a les instal·lacions industrials properes de Cal Ròmul. A principis del segle XX es va fer la gran roda de fusta i s’hi van instal·lar els laboratoris químics pel blanqueig del paper secant que fabricaven.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!
