Meritxell Tarragó i David Puertas posen a to l’univers del món coral amb un nou llibre

La generositat es pot mostrar d’infinites maneres. El llibre 100 coses del món coral (Ed. Cossetània, febrer 2024) n’és una d’elles. Escrit a quatre mans (dos i dos) aplega en un centenar d’experiències allò que no sempre s’ha dit de l’univers del cant coral. És agosarat, sincer, vivencial i està escrit de forma elegant i alhora molt personal. És, tot i la seva especialitat en el cant, una obra per a tots els públics. 

Meritxell Tarragó Cruet és directora de cor –actualment en més d’una desena, incloent-hi el seu projecte personal, la Coral Levare i la Coral de Sant Sadurní– i també és mestra de música. Com a autora, aquesta és la seva primera incursió, amb un excel·lent resultat, que brilla per l’honestedat i per l’esplendidesa de la seva expressió literària i sonora. És generosa.

David Puertas Esteve gairebé no precisa presentació. Reconegut per la riquesa de la seva obra divulgativa en el món musical és, a la vegada, un comunicador prolífic –amb una dotzena de llibres publicats– i desplega passió per la música en cada un dels seus treballs o de les seves intervencions tant radiofòniques com en recitals. És també generós. 

La generositat és una de les paraules que més es reitera en 100 coses del món coral. Hi deu haver un motiu.

Meritxell Tarragó: Molts! La generositat és entregar-se, preparar-se, dotar-se d’eines pel gaudi propi, però també dels altres i en el cant coral, tant en la preparació com en la representació en escena, n’hi ha molta! El resultat és col·lectiu i això suposa gairebé més donar que rebre.

L’obra està escrita en primera persona, per part de tots dos, amb una bona dosi d’experiències i un relat molt vivencial, fins i tot amb un David Puertas cantaire que no era tan conegut.

David Puertas: És ella. Tot és ella. De fet, em va fer revisar una part del meu text, per dotar d’aquest lligam més personal. I si canto, també és per ella.

Meritxell Tarragó: És que el llibre és tota una catarsi. La proposta va venir d’en David, que em va empènyer a exposar tota l’experiència i descobrir tant per fora com per dins un món en què he viscut un aprenentatge constant i també hi ha molt a reivindicar encara.

En la reivindicació, el llibre és també espaterrantment clar. Tan necessari és encara parlar de les dones en el món coral, del compromís de cantaires i de professionalització?

Meritxell Tarragó: Per sort hi ha canvis. Es perceben les transformacions, però el camí no ha estat ni és fàcil encara. D’aquí que en 100 coses del món coral hi ha moltes referències precisament al paper de les dones, a la professionalització de les directores i al compromís dels cantaires, que com dèiem, inclou generositat, però també puntualitat i regularitat. Perquè podem ser molts, però cada un i cada una hi juga un paper fonamental. És un tot en cada moment.

David Puertas: No és només reivindicació quan es parla de directores, que també, és perquè en el món de les corals –amateurs parlo– les dones han tingut i tenen un paper majoritari en què han desplegat una professionalitat gran i que no sempre s’ha reconegut en molts sentits.

El llibre repassa temes que viatgen des de les peripècies de la direcció d’un cor, fins a la preparació, l’organització, la selecció del repertori, els músics, els estils i tècniques, les anècdotes des de dins i també parla del públic. Què hi ha rere “hola, artistes!”?

Meritxell Tarragó: (Riu) Ai! És l’expressió amb què començo els missatges del grup de whatsapp de la coral. Una manera que crec que expressa la seva grandesa. Són artistes des que es preparen fins que en escena es duu a terme el concert.

Meritxell, del Dr. Slump a l’historiador Carlo Maria Cipolla passant per la cuina de Carme Ruscalleda, les referències són del tot eclèctiques, per què?

Meritxell Tarragó: Intento relacionar tot el que passa amb allò que visc. En tot hi ha un aprenentatge. I de cada un dels que has anomenat, hi ha des del vestuari, fins al programa, passant per la idea que tot ha de ser una activitat intel·ligent, com deia Cipolla, en què el benefici és recíproc. En cas contrari, seria una estupidesa.

David Puertas: Ella té la virtut d’aprendre i ensenyar amb tot. Des de la seva formació en Química, el futbol femení, la direcció musical i el cant, esclar. I a mi m’ha ensenyat a treure també un aspecte més personal que li agraeixo.

L’obra inclou una dedicatòria a les veus perdudes, cantaires que han traspassat i és potser un dels capítols més emotius. Tarragó assenyala que era necessari. Una altra catarsi. Però també –coratge obliga– el llibre esmenta complots, dificultats, esforç i anècdotes divertides. Tot plegat és un convit per a cantaires, directores, professionals i amateurs del cant i també per a qui més enllà del vincle amb el món coral, vulgui gaudir d’una proposta literària sonora, escrita a quatre mans i amb “un sol cor”.