Guerres Carlines

Sant Quintí de Mediona recupera un tros d'història amb l'estudi de l'ermita-fortí

La Diputació de Barcelona lliura a l'Ajuntament un treball que aprofundeix en el passat d'aquest singular edifici

Sant Quintí de Mediona recupera un tros d'història amb l'estudi de l'ermita-fortí. Diputació de Barcelona

Sant Quintí de Mediona recupera un tros d'història amb l'estudi de l'ermita-fortí. Diputació de Barcelona

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L'ermita-fortí de Sant Quintí de Mediona, un edifici singular que s'aixeca al turó del cementiri municipal, comença a revelar els seus secrets. La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament un estudi històric que defineix i valora els seus elements patrimonials, aportant llum a un passat fascinant marcat per la devoció religiosa i els conflictes bèl·lics.

L'ermita, originàriament una capella erigida en agraïment per la fi de la plaga de llagosta de 1687, va ser reaprofitada com a fortí durant la Primera i Segona Guerra Carlina. D'aquesta època conserven els murs perimetrals, sense coberta, que tanquen el fossar del cementiri pel costat nord. La seva declaració com a Bé Cultural d'Interès Nacional per part del govern espanyol el 1949 protegeix el seu valor històric i arquitectònic.

L'estudi revela detalls apassionants sobre la seva construcció i els seus usos. Com a capella, pertany al Barroc tardà i estava dedicada a Sant Antoni de Pàdua. La seva planta era rectangular, amb un absis poligonal i una volta de canó amb llunetes, elements que es dedueixen de les restes conservades. El seu ús militar, per contra, es reflecteix en les troneres dels murs laterals i l'absis, i en la torre de vigilància que s'alça sobre la façana principal. S'especula que al subsol podrien ocultar-se restes arqueològiques de la casa de l'ermità o d'altres fortificacions.

La construcció del fortí va suposar la mobilització de més de 500 persones entre 1838 i 1839, un reflex de la convulsió social i política de les Guerres Carlines. Després de la Segona Guerra Carlina, el 1854, l'ermita-fortí va ser desocupada i va iniciar un lent declivi. A mitjans del segle XIX, el cementiri va créixer considerablement fins a adossar-se a la capella, accelerant el seu deteriorament.

La importància d'aquest monument resideix en la seva doble naturalesa religiosa i militar. La seva unicitat i el seu bon estat de conservació, tant de la materialitat com del coneixement de la seva història, el converteixen en un element patrimonial de gran valor.

L'estudi de l'ermita-fortí de Sant Quintí de Mediona és un pas important per a la recuperació i posada en valor d'aquest singular edifici. Un pas que permetrà conèixer millor el passat del municipi i posar a l'abast de les noves generacions un llegat històric i cultural de gran riquesa.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local