Sitges homenatja la petjada “revulsiva” de la revista ‘L’Amic de les Arts’

El Palau Maricel de Sitges ret homenatge a partir d’aquest novembre al llegat “revulsiu” de la revista ‘L’Amic de les Arts’, editada a principis del segle XX al municipi amb la participació d’artistes com Miró, Dalí, Foix o Lorca. El museu estrena l’exposició ‘L’Amic de les Arts (art i poesia a Sitges 1926-29)’, la qual reuneix 150 obres d’art i objectes que rememoren una publicació que introduïa a Catalunya les avantguardes de països com França o Alemanya. “La revista va posar en òrbita Sitges 30 anys després de l’eclosió del Modernisme”, destaca el cap de Col·leccions, Ignasi Domènech, que celebra que la mostra conclogui amb un exemplar del Manifest Groc, el manifest antiartístic català signat per Dalí, Montanyà i Gash el 1928.

Comissariada per Aitor Quiney, l’exposició repassa diversos articles així com obres de les quals es va fer ressò 'L'Amic de les Arts' al llarg dels tres anys d’edició i 31 números publicats, els quals la van situar com una de les revistes culturals més importants de Catalunya. “Obrir aquesta exposició era una assignatura pendent pels Museus de Sitges, perquè fins ara no s’havia donat un espai propi a la revista i només s’havien fet pinzellades col·laterals”, destaca Ignasi Domènech, que confia que la mostra permeti difrondre el pes de la publicació entre el públic no especialitzat.

I és que Domènech recorda que la revista va situar de nou Sitges en el mapa de l’art mundial quan ja havia passat l’esclat del Modernisme, “de manera que 30 anys després de l’arribada de Rusiñol, es renovava l’esperit d’avantguarda del municipi” amb l’entrada de l’art més avançat europeu. L’homenatge que fa ara el Palau Maricel a ‘L’Amic de les Arts’ arriba pràcticament coincidint amb el centenari de la publicació, un moment idoni “per posar en valor el rol de Sitges en les avantguardes”.

L’exposició reuneix obres de col·leccions privades i de museus d’arreu de Catalunya, amb exemples de pintures i escultures que van ser defensades pels crítics però també mostra alguns artistes que no van ser precisament lloats. Entre la llarga llista d’artistes reunits a la mostra, hi ha, per exemple, Artur Carbonell, Montserrat Casanova, Dalvador Dalí, Federico García Lorca, Pere Jou, Joan Miró, Enric C. Ricart i Josep Gausachs.

Del conjunt de l’exposició, Domènech assenyala com a “joia de la corona” els dibuixos de Lorca i Dalí, però especialment selecciona el Manifest Groc. Considera que és el document que millor explica “l’impacte revolucionari” que va suposar la revista, i recorda que el text s’havia de signar a Cadaqués però que finalment Dalí, Montanyà i Gasch el van rubricar a Sitges per incloure’l a ‘L’Amic de les Arts’.

Domènech convida els visitants a llegir el manifest de forma pausada, “perquè a dia d’avui en segueix sobtant el to dinamitador”. Recorda que els artistes signants van tirar per terra tot l’art clàssic de l’època amb un to “molt transgressor”, criticant obres que marcaven la catalanitat de principis del segle XX, com la música, la dansa o la cançó tradicional, “que consideraven absolutament caduca”.

Com a contraproposta, apunta Domènech, els signants conclouen el seu document fent una crida a favor del cubisme, de l’eclosió del surrealisme i de totes les vessants artístiques avançades “que dinamiten tot allò anterior, perquè ho consideren burgès i poc acadèmic”.