Lídia Gázquez Olivares: “Hi ha una sexualitat en la naturalesa de la feminitat que no és erotisme”

Lídia Gàzquez Olivares –periodista, professora i poeta– estrena el mes de març amb la presentació del seu penúltim poemari: El vent farà dissabte, premi Alella de Poesia a Maria Oleart (Ed. Fonoll, 2025). El darrer, també premiat, arribarà al mes de juny; porta per títol Nuuk i és una història d’amor i de violència en un territori feréstec.

Dos premis significatius en poesia i dos reconeixements per les propostes de videopòdcast literaris (geMMinades i LiteraCura’t) en pocs mesos. Com et sents?

Tot són oportunitats i és un goig. Encara que la literatura ho travessa tot, es tracta de dues facetes o àmbits diferents. Els poemaris evoquen un camí més personal (que no vol dir íntim), ja que és un treball individual i, en canvi, els pòdcast ja són cosa d’equip, com saps amb la poeta també Raquel Casas i l’Adrián Gázquez, el meu germà, que n’és el realitzador. Ara mateix diria que estic concentrada, sobretot per les presentacions que comencem aquesta setmana.

El 2019 rebies el premi Ploma d’Or de l’Ajuntament de Sitges. Aleshores, com un reconeixement d’una tasca sobretot en periodisme, que vas recollir confessant en públic que era també tot un repte.

Com ho recordes? (Riu) És cert! Va ser el primer premi que recollia i ho vaig acceptar com un reconeixement i alhora una aposta per potenciar la meva vocació poètica i narrativa.

I cinc anys i una pandèmia després –era el mes de novembre de 2019– has rebut gairebé una desena de premis més. És important recollir guardons per engegar i consolidar una carrera literària?

Ho hem comentat altres vegades. És important. Assenyala un itinerari en el qual s’uneix reconeixement i talent, però també es creen barreres que no sempre són justes, potser. Per a mi, sens dubte que ha estat un esglaó per continuar escrivint i publicant. També és motivació.

El vent farà dissabte interpel·la qui el llegeix, tant pels poemes com per les referències a la feminitat que evoca; per què esculls el vent com a protagonista?

El títol prové d’uns versos de Maria Mercè Marçal: “De matinet, el vent farà dissabte”, però també és per Lilith, que és esperit, és alè i és vent. Un ésser diví i maligne, segons la mitologia judeocristiana; és desafiant i rebel, una veu que són moltes veus, d’aquí que hi té una representació del feminisme molt empoderadora.

El poemari és tot evocacions d’una escriptora que és lectora també, amb versos de poetes com la Marçal, Abellò, Antònia Vicens, Eva Tur i fins a 28 que introdueixen els poemes de les dues primeres parts del llibre.

Vaig sentir que era la manera d’aplegar el cor de veus que fan el conjunt d’una veu que és rebel·la i viu en cada una de les tres parts del poemari.

El darrer llibre de Lídia Gázquez Olivares és una recreació perfecta de la gestació, del naixement i del creixement d’una feminitat que es reivindica llibertària i teixidora. Un feminisme que crea xarxa des de les arrels mateixes del sentit de la seva existència. És també una al·legoria per a una veu poètica i narrativa que pot presumir de superba, per l’excels domini d’un llenguatge esquerp, però necessari, que ressona dins i fora de cada un dels versos que componen l’obra.

En molts dels poemes es trenquen estereotips com la sexualitat femenina, que abandona l’erotisme i esdevé natura. Estàs d’acord?

És clar! És que hi ha una sexualitat en la feminitat que no és erotisme, és naturalesa, està en la nostra essència i s’emmiralla en els nostres cicles. Volia anar a l’arrel, parlar de la màtria, la mare que ens hauria d’haver ensenyat i ens van arrabassar, que ens la van silenciar i rebutjar. Volia anar a l’origen i allí vaig trobar Lilith, a qui van castigar per engendrar monstres en lloc de fills. En origen, hi ha una pàtria que és la mare.

El llibre s’estructura en tres parts: Diàstole, Sístole i Palpitacions. La sang, la nit i el teixit són elements molt presents en els batecs del poemari i també les referències bíbliques. 

La sang i la nit són símbols femenins. I també teixir. Fa poc, l’escriptora Irene Vallejo en feia referència també, per com narrar té molta relació amb teixir. Hi ha molts elements relacionats: el fil d’una història, el nus. I és que sabem que han estat les mares qui ens explicaven el conte abans d’anar a dormir i també de dia, teixint històries. La vida i també el dolor són els clarobscurs de la complexitat de sobreviure entre el bé i el mal que regnen en la base de la nostra cultura. Per les referències bíbliques, cal dir que soc d’educació catòlica i es nota, suposo. També crec que hi ha una espiritualitat que ho travessa tot a les nostres vides i també a la poesia.

És un poemari personal, com a dona, però no íntim?

Evidentment, tot i que la poesia és una exposició, també hi ha ficció en la poesia! Em sembla interessant comentar-ho, perquè no se sol evidenciar de forma tan evident com es fa en narrativa. La primera persona reforça el propòsit i no vol dir que sigui jo, encara que sigui versemblant.
Aquí, Lilith és ella mateixa i som totes, també és cert. Però, sobretot és una veu coral, recollida al costat de les veus de les poetes que encapçalen cada poema.

Ara que parles de cors. El poemari té una musicalitat pròpia, evoca ritme i melodia a partir d’una simfonia de versos perfectament traçats. Si algú hagués de posar-hi música als teus poemes, qui t’agradaria que fos?

Ostres! (Riu) Que heavy, això! (Riu molt) Per començar amb la proximitat diria el meu germà Adrián, i també Pilar Mena, que és dolça i poderosa en veu, art i musicalitat. I no sé, en vols més?

Digues.

Doncs tiro. Mira, la Lídia Pujol o la Sílvia Pérez Cruz, i si la Rosalia volgués tornar a fer una cançó en català, jo li oferiria! (Riu)

Presentacions

El vent farà dissabte, de Lídia Gàzquez Olivares

Diumenge 16 de març

12h Llibreria A tres tintes

Vilanova i la Geltrú

Divendres 21 de març

18:30h Biblioteca Manel de Pedrolo

Sant Pere de Ribes

Dissabte 22 de març

12h Biblioteca Ferrer i Guàrdia

Alella

Dijous 27 de març

12h Biblioteca Santiago Rusiñol

Sitges