Sete Udina: "el Gran Penedès és un referent en bestiari festiu"

Sete Udina és, des de l’any 2006, el president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, entitat que organitzarà el Festivitas Bestiarium a Vilafranca del proper 21 de novembre. L’Agrupació té marcades arrels a les nostres terres, ja que va néixer l’any 1996 a Santa Fe i té la seva seu central a Vilafranca. Udina hi ha estat sempre vinculat, ja que en va ser un dels fundadors.

- Quina és la tasca de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya?

L'Agrupació del Bestiari festiu no és altra cosa que la Federació Nacional de les entitats que tenen cura del bestiari festiu: àligues, dracs, bous, tant de foc com sense. En aquest moment som unes 200 i escaig entitats, representem quasi 500 figures de bestiari i movem un col·lectiu d'unes 6.000 persones directament i moltes més persones indirectament. La funció nostra és, en primer lloc, donar servei a les entitats, assessorament, assegurances o formació; i en segon lloc, representar-les davant les administracions públiques, la societat civil o els mitjans de comunicació.

- Quines són les principals preocupacions del sector?

Fa uns quants anys ens va sorgir un problema molt gros amb és el tema del foc, pel qual ens vam reunir a Madrid moltes vegades amb el Ministeri d'Indústria. No deixa de ser curiós que nosaltres, que som cultura, haguem de negociar amb tècnics de mines la manera de tirar material. Actualment les preocupacions que tenim són la massificació, la falta de  o els temes d'assegurances. Després ja entraríem en problemes propis de l'associacionisme, on costa molt que el jovent assumeixi responsabilitats, cosa que provoca que els staff directius acostumin a tenir gent gran.

-Hi ha noves iniciatives per crear nou bestiari?

L'any 2010 vam propiciar la creació d'un llibre de les bèsties a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, fins i tot les desaparegudes però sense comptar les infantils i hi havien 700 bèsties. En aquests moments passem de 1.000. S'ha produït el fenomen que moltes colles que tenien una bèstia gran acaben fent la mateixa bèstia en petit per aglutinar la canalla.

-El Penedès té particularitats concretes o segueix un patró similar al de tot Catalunya?

A l'Alt Penedès, tot el bestiari que hi havia al principi, a partir dels anys 80, era gairebé una còpia mal girvada del Drac de Vilafranca, que ha tingut molta influència. Hi ha molts dracs tot i que ara hi ha altres coses. Per tant, hi ha molts dracs, en canvi molt poca mulassa. Si volem mulasses hem d'anar al Garraf. A l'Alt Penedès, per exemple, no hi ha cap víbria, en canvi, sí que n’hi ha al Garraf o al Baix Penedès, per tant, hi ha connotacions per comarques. El que està clar és que el Gran Penedès és un referent en bestiari festiu, però n'hi ha d'altres com el Baix Llobregat, els Vallesos o el Maresme. Al Vallès per exemple hi ha bestiari d'aigua i aquí n'hi ha poc, per exemple, la Carpa Juanita.

- Podem afirmar, doncs, que el sector gaudeix d’un molt bon estat de salut...

Sí, ara cada dos per tres neixen bèsties. Al Penedès potser no tant perquè aquest fenomen ja s'ha produït en anterioritat, però en segueixen apareixent. A part, com a objectiu de l’Agrupació, volem catalogar tot el bestiari festiu europeu; i ara que hem aconseguit el finançament començarem pel nostre.

- Com es presenta el Festivitas Bestiarium que organitzeu el proper 21 de novembre?

L’any passat vam pensar que valdria la pena fer una festa nostra, de final de temporada, i intentar que el Parlament Europeu declari el 24 de novembre com el ‘dia europeu del bestiari festiu’. Proposem aquesta data perquè va ser el dia que es va constituir l'Agrupació. És una feina molt lenta però ja veurem com acaba.

- Perquè la seu d’enguany és Vilafranca?

L'any passat es va fer el Born, a Barcelona, perquè per no haver de triar, ho vam vincular amb la capitalitat de la cultura catalana, per tant l'any vinent serà a Vic i el següent a Manresa. És un festa transversal per passar-nos-ho bé i per donar uns premis que es diuen 'Best', que té doble sentit.