Oscar Jarque: ”Pare, vull ser actor!”

La carrera d’Oscar Jarque ha estat constant des de fa més d’una dècada. Ara, de gira per tot l’Estat, amb Si no te hubiese conocido¸ comparteix escenari amb Unax Ugalde, Marta Hazas i Marta Santandreu, sota la direcció de Sergi Belbel. L’actor roquetenc combina el final de la gira amb la preparació dels nous treballs que el mantindran de passeig per diferents escenaris, inclòs el Grec, fins a la tardor. Aquesta mateixa setmana, després d’haver estat a Castelldefels, viatja amb la companyia fins a terres andaluses, i “de Roquetas de Mar a les Roquetes, que vindré a votar”.

Els seus records d’infantesa neixen al costat del desig de ser actor; al Teatre Municipal de les Roquetes (ara en rehabilitació) i amb el grup de teatre amateurs de Joan Rodríguez i amb Núria Anglada, va interpretar alguns dels seus primers papers a principis dels anys 90. “El pare treballava a la Pirelli, i encara recordo la seva cara quan de ben petit li vaig dir, papa, vull ser actor!”. La tenacitat, la preparació, el desig i el seu talent, li han permès créixer en una carrera constant, que ha consolidat. Tot i així, primer va començar estudis d’enginyeria, “però estava segur que em caurien tots els ponts!”. De seguida va iniciar la formació artística en diferents acadèmies d’interpretació i sorgiren les primeres feines. Als trenta anys se li obriren les portes de l’Institut del Teatre i va ser l’inici d’una nova etapa que l’ha dut als més rellevants escenaris i petites sales; al cinema però sobretot al teatre. “Per la televisió ja sóc gran...!”. Papers còmics i tragèdies, de tota la seva àmplia experiènci li agrada el treball que va realitzar sobre Fernando Pessoa i el que realitza amb la Companyia Pàrking Shakespeare, amb qui aquest estiu forma part del repartiment de la tragèdia L’amansiment de la fúria, sota la direcció de Carles Rovira.

Entusiasta, amant de les lletres i la música, confessa haver viscut “moments molt freaks”. Ara fa una dècada, al costat de Robert Englund, “el Freddy Krueger que tots portem dins”, en un rodatge en anglès i amb equip italià, en que Oscar Jarque interpretava el fill del conegut actor, “sort que per un trauma no havia de parlar, perquè tampoc entenia res!”, explica tot rient. Els musicals, una gira per Sudamèrica i una formació continua, han forjat en Jarque un actor del funambulisme, equilibrat, inquiet i sempre creixent al costat de les seves interpretacions. Els èxits, dels que no presumeix, responen a la seva humilitat i a la seva sensibilitat pel teatre i per la vida. Passeja el seu art de forma versàtil, ja sigui en grans o petits escenaris, on la proximitat reconeix que desperta una interacció amb el públic que li agrada.

Si no te hubiese conocido, l’espectacle amb que tanca gira el proper mes de juny, és un viatge a través de relacions i decisions en que l’atzar ha situat a Jarque (amb Belbel al costat) en la mateixa perplexitat que el poema de Pessoa, Noche Terrrible, tantes incerteses obria.

En l’obra, els personatges intervenen en una doble dimensió en que s’escriu la vida, o potser s’esborra. L’amor, en universos paral·lels, pot esdevenir enemic dels propis desitjos i viceversa. Caldrà anar al teatre a descobrir-ho.