Mercè Carandell: “sóc una escriptora vocacional, crec en mi per ser una dona lluitadora i pertanyo a una generació que vull explicar”

Mercè Carandell, veïna de Vilanova i la Geltrú, és una metgessa jubilada que ha treballat a l’Hospital de Sant Camil, de Bellvitge i els CAP Jaume I i de Sant Joan. També és escriptora vocacional. L'any 1995 va rebre el premi Eugeni Molero per una secció setmanal al diari Tres de vuit: “Històries de malalts”. Ara ha publicat la primera novel·la “El paradís rere el mar”, que pertany a una trilogia que està creant “Les Nogueres de Tremujals”. El proper divendres, 28 de maig de 2021, presenta el seu llibre a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes a les 18:30h.

Com és que una doctora té aquesta passió per l’escriptura?

És molt normal que els metges ens agradi escriure per compartir amb tothom la part humanística de la medicina. Sense voler quan tractem amb els pacients accedim als seus interiors i arribem a la vida de les persones simpatitzant moltíssim i volent escriure sobre determinades vivències.

Provinc d’una família d’escriptors i d’escriptores que m’han influenciat molt. El meu pare va escriure 11 llibres els quals estan en format virtual a la Biblioteca Cervantes. Els meus germans Josep María i Lluís han publicat llibres molt interessants que han resultat molt rellevants per a la meva carrera. També hem connectat sempre amb famílies escriptores de renom que ens han aportat molts coneixements. Malgrat això, el meu pare sempre ens deixava clar que ens havíem de guanyar la vida per nosaltres mateixos, que ningú ens regalaria res. Vaig estudiar a l’escola Isabel Villena de Barcelona i a part feia classes particulars de filosofia, perquè segons la meva mare m’ajudarien a pensar sobre la vida. Gràcies a això, sóc una dona que reflexiono molt sobre el passat i ho comparteixo amb generacions posteriors.

La meva mare, una dona molt especial, va ser qui em va motivar, des de molt jove, perquè anés amb un cosí a treballar a un hospital. Va ser quan em vaig enamorar completament de la medicina i tenia molt clar que em volia dedicar professionalment. A partir d’aquí, he pogut relacionar les meves dues passions, la medicina i l’escriptura.

“El paradís rere el mar” és la novel·la que acaba de publicar. Quina és la inspiració d'aquesta obra?

“El paradís rere el mar” és la primera novel·la de la trilogia “Les Nogueres de Tremujals”. Pertanyo a la generació dels anys 60, del Baby boom, quan les dones vam ser pioneres a entrar massivament a la universitat, teníem moltes ganes d’estudiar i adquirir molts coneixements per enfrontar la vida. Va ser una generació molt difícil, perquè ens vam veure entre els estudis, la professió i la família, ho havíem de portar tot nosaltres i lluitar per allò que volíem i desitjàvem. Amb aquesta obra, des d’un punt de vista femení, he volgut reflectir aquest tema i d’altres en una mateixa història en diferents generacions. És una novel·la històrica d’amor, engelosiment, viatges, traïció i ambició.

La història succeeix al segle XIX. Vaig començar a imaginar-me una noia que es diu Susina, és del Garraf i s’ha enamorat d’un jove nomenat Blai. Aquest va haver de navegar fins a Cuba per fer fortuna i casar-se amb la noia que estimava. En la mateixa història, hi ha flashbacks que porten al lector i a la lectora a conèixer els avantpassats de la Susina i del Blai. La família d’aquesta noia són botiguers i va anar a fer fortuna a Cuba, gràcies a això arriben a tenir molts diners i deixen la botiga per dedicar-se a la política, ja que sempre havien sigut persones molt interessades per la cultura.

Vaig anar dos anys a Cuba per inspirar-me i escriure la novel·la. Parlo del Garraf, dels mariners de Vilanova i la Geltrú del segle XIX, de la Catalunya Central, de les persones catalanes que van haver de marxar a fer fortuna a Cuba, d’històries de famílies revessaries i d’altres vivències de diferents generacions. No he tingut la intenció de narrar autobiografia sinó que també he volgut compartir somnis i experiències.

La novel·la està tenint molta repercussió, de moment té bones crítiques i això m’alegra perquè vol dir que està arribant el missatge que vull transmetre.

Què en pot dir de la novel·la “Regina Celis”?

Abans d’escriure “El paradís rere el mar”, estava escrivint “Regina Celis”, la qual encara no he publicat, però també pertany a la trilogia, serà el tercer llibre que sortirà a la llum. Amb aquesta novel·la tinc la necessitat de transmetre com era la meva generació, com les dones lluitàvem per aconseguir els nostres objectius i que no era gens fàcil. Especialment va dirigida a totes les dones de les generacions posteriors perquè entenguin el que va succeir.

El consell comarcal del Garraf va publicar-li “Històries de malalts” el 1995 i al mateix any va rebre el premi Eugeni Molero per una secció setmanal al diari 3devuit. Com ho recorda?

Aquest llibre és l’experiència d’una metgessa (jo) durant tants anys de professió. Està compost per relats de malalts no de malalties, per explicar les històries de les persones com a pacients, amb la missió de compartir amb tothom diferents vivències de persones anònimes. Com a metgessa, tenia tantes emocions que les necessitava compartir amb l’exterior. Tenia el paper d’atendre el pacient, però a la mateixa vegada atrapar aquelles frases que deien.

Ara ja estic jubilada, però quan estava treballant, escriure sobre aquest tema resultava una experiència molt maca però també dura. Després de diferents experiències, vull reeditar el llibre, ja que em sembla una obra molt emotiva per compartir-ho.

Amb quin gènere literari s’identifica més? I quin li agradaria experimentar?

M’agrada molt la novel·la històrica perquè la considero atractiva i necessària. Penso que els historiadors han deixat moltes dades que s’han de fer visibles per conèixer el passat. Sobretot m’interessa les vivències de les dones, mostrar el que hem hagut de fer per ser on hi som i la lluita per les nostres llibertats.

Com es defineix?

Sóc una escriptora vocacional, crec en mi perquè sóc dona i pertanyo a una generació que vull explicar. He tingut una sèrie de vivències com a doctora que crec que és necessari fer-ho visible, ja que pel fet de ser dona he hagut de guanyar moltes batalles. No estic influenciada pel que diuen en la societat, jo vull explicar el que sento sense filtres i sense pensar si quedo bé o no.

Per assistir a la presentació de la novel·la “El paradís rere el mar” a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, cal confirmar l’assistència al 938 964 020.