Sílvia Pérez Cruz: "L'art és llibertat i és molt bèstia de gestionar"

D'ànima marinera, Sílvia Pérez Cruz desembarca a Sitges el pròxim 3 d'agost amb un nou projecte que aplega passió, cant, poesia i música. Molta música i un bell cant.

Farsa Circus Band és la posada en escena del seu treball musical, Farsa (género imposible) que va estar treballant intensament, i en tres formats diferents, durant el temps en què els escenaris van romandre tancats.

Els músics –la família, com diria Pérez Cruz– Marco Mezquida (piano), Aleix Tobajas (bateria i percussió), Bori Albero (contrabaix), Carles Montagut (violinista) i Puglio Delgado (guitarra i bandolina) apleguen "la connexió orgànica" que l'artista reconeix inherent al fet de pujar dalt un escenari. La composició i la preparació de la interpretació convergeixen en una finalitat originària i un final que és a l'escenari. I així, contundentment explosiva, arriba aquesta proposta a Sitges.

Sílvia Pérez Cruz, defensora de la cançó com a expressió de tot allò que comporta emocions, proposa un diàleg a través del seu cant que interpel·la tot subjecte vivent (en cos i esperit) com a objecte d'una realitat que pot ser transgredida. Ella canta la llibertat, les passions, les adversitats, les vulnerabilitats i les fortaleses que representen  la vida. En relació amb el seu No hay tanto pan, de la banda sonora del film Cerca de tu casa (2016), amb què va ser premiada i reconeguda tant en els premis Goya com en els Gaudí, la compositora catalana confessa que va néixer de l'ànima, de la irreverent impotència davant la necessitat d'expressar un pensament que és propi i també col·lectiu. I així és ella: un cant a la llibertat, un vaixell sense rumb, capaç d'arribar arreu, perquè l'horitzó és una concepció del viatge tan holística que engloba tot i a tothom. La seva Farsa és en realitat una sobirana imatge de la realitat. Subtil, i com d'amagat, la seva veu creix en cada cant com ho ha fet la seva trajectòria i per això, aquella infant –filla de poeta (Glòria Cruz) i de músic (Castor Pérez)– va pujar un dia a l'escenari i l'escenari es va agenollar davant seu, com ho fa el públic més fidel i aquell que vindrà.

En l'univers Sílvia Pérez Cruz cal reconèixer un romanticisme (literal) en què l'art exemplifica tant el detall de viure com de morir, un romanticisme optimista en les fites aconseguides i un romanticisme de lluita en tot allò per aconseguir. I davant la tessitura d'escollir ella tria llibertat, perquè "l'art és llibertat i és molt bèstia de gestionar, però m'agrada intentar-ho, aconseguir-ho". I ho aconsegueix, en cada partitura, en cada vers i en la posada en escena del conjunt d'una tria sempre escollida en honor a la causa. Per això, quan arribi a Sitges el 3 d'agost al Festival Jardins Terramar, davant la mar de la qual n'és filla (i mestra), la conxorxa està assegurada: el públic amb ella tindrà la capacitat d'encisar les muses i ella, a disposició de l'art, els tornarà la seva més gran joia: el cant.