L’impostor. La fantàstica història de Joles Sennell

L’escriptor conegut fins ara com Joles Sennell es descara i firma per primer cop amb el seu veritable nom, admetent, a manera de pròleg quixotesc, que ell no ha estat l’autor de les històries que s’han pogut llegir fins ara, sinó que només ha estat un mer transcriptor dels manuscrits que un curiós follet creava.
Ni els follets que treballen de nit o les muses que entreguen magnífiques històries als escriptors, ni les digressions sobre el fet literari com les que exposa l’obra, presenten cap novetat. No obstant això, l’autor ha adoptat la mateixa precisió i riquesa lèxica que el seu inspirador i ha sabut reflectir les característiques i la problemàtica de l’ofici de l’escriptura mitjançant la dosi justa de fantasia.
Sense caure en una entrega moralista, a la novel•la ressona la importància de la perseverança, la constància i la paciència, qualitats essencials tant per a la creació literària com per a l’acompliment d’altres objectius vitals.
En una societat que no accepta quimeres i que exigeix resultats immediats, on professions com la d’escriptor o la d’il•lustrador s’erigeixen gairebé com una utopia, relats com aquest són necessaris, perquè si alguna cosa ens mostren Pep Albanell i Oriol Malet és com a còpia d’esforç s’escriuen les històries i es materialitzen els somnis.