Un total de 90 espècies pateixen els efectes dels arts de pesca perduts al mar

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través del Grup de Recerca MerdRecover (Universitat de Barcelona, IRBio), ha fet una primera valoració de l’impacte de la pesca fantasma (arts de pesca perduts) al litoral de Catalunya, a partir de l’experiència i informació acumulada des de 2009, any en què es van fer les primeres retirades d’arts de pesca perduts sota assessorament científic. Es consideren arts de pesca les diferents tècniques emprades per pescar. Cada modalitat fa ús d’uns estris concrets. Les xarxes d’arrossegament, d’encerclament i d’arts menors són els arts més comuns a la costa catalana. 

L’avaluació, presentada ahir al Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), conclou que, en relació amb els impactes sobre la biodiversitat, s’han identificat un total de 90 espècies afectades, 55 atrapades per la pesca fantasma i 35 afectades per l’erosió dels bentos (organismes que habiten al fons marí).

L’informe destaca l’impacte sobre espècies d’elevat interès ecològic i comercial com, per exemple, la llagosta, l’esclop, el nero, el déntol, l’escórpora, la sípia, el corall vermell i les gorgònies vermella i blanca. Així mateix, s’han trobat 50 espècies que han utilitzat l’art com a substrat per créixer-hi a sobre.

Els tresmalls són els arts de pesca que més es perden

Pel que fa els llocs on s’han localitzat, la majoria d’arts perduts retirats es trobaven en substrats rocosos amb coral·ligen (60%) i, probablement degut al fet que les fondàries de treball han estat inferiors als 30 metres, prop del 50% dels arts recuperats han estat tresmalls. El tresmall, compost per tres panys de xarxa de niló, forma part dels arts menors, que a diferència de l’arrossegament i encerclament on es captura el peix activament atrapant-lo amb la xarxa, els menors son arts passius, ja que es calen de forma fixa sobre el fons i és el peix que s’hi queda atrapat.

El fet que la majoria d’avisos d’arts de pesca perduts retirats al llarg d’aquests anys provinguin del sector de la immersió podria explicar part dels resultats obtinguts, com ara les zones, les fondàries o els hàbitats.

D’altra banda, la informació disponible indica que les condicions meteorològiques són la principal causa de la pèrdua d’arts, seguit de les males praxis lligades a l’incompliment normatiu de la pesca il·legal. En aquest sentit, la tasca preventiva desenvolupada d’ofici per la inspecció pesquera de la Direcció General és clau per reduir-ne la problemàtica.

Dotze anys extraient arts de pesca perduts al fons del mar

S’estima que cada any arriben a la Mediterrània prop de 3.000 tones de residus, un 10% de les quals són arts de pesca perduts o abandonats als fons marins. L’efecte que causen aquests estris de pesca és una amenaça addicional per a la biodiversitat marina, avui dia greument amenaçada per les espècies invasores, la sobrefreqüentació o el canvi climàtic, entre altres.

A Catalunya, les primeres retirades d’arts de pesca perduts sota assessorament científic es van es van realitzar l’any 2009 al Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Fins el 2016, les extraccions es van fer en aquella zona fruit de la col·laboració del Parc i el Grup de Recerca MedRecover (Universitat de Barcelona, IRBio). Arran d’aquelles primeres experiències i amb l’impuls de la Direcció General de Polítiques Marítimes i Pesca Sostenible, l’any 2017 el projecte Evitem la pesca fantasma va ampliar l’àmbit d’actuació a tot el litoral de Catalunya.

En aquell moment, els objectius principals del projecte van ser sensibilitzar tots els sectors sobre la problemàtica i, alhora, estandarditzar un protocol d’actuació de retirada d’arts de pesca perduts que permetés minimitzar l’impacte d’aquestes actuacions sobre els hàbitats i centralitzar la informació que es generés durant les actuacions per poder avaluar l’impacte sobre els ecosistemes marins litorals.

Actualitzar el Protocol: de la reacció a la prevenció

Els resultats d’aquest informe també serviran per actualitzar el Protocol de retirada d’arts de pesca perduts de Catalunya, que data de l’any 2017. L’experiència i informació acumulades seran un impuls perquè els actors implicats abordin coordinadament la pesca fantasma que afecta negativament els ecosistemes marins, els pescadors i la societat en general. Així, a més de mantenir les línies d’actuació actuals, el Departament d’Acció Climàtica vol treballar directament amb el sector pesquer professional, amb visió preventiva, per reduir la problemàtica.

Amb la publicació del Protocol existent, ara fa quatre anys, d’acord amb l’Estratègia Marítima de Catalunya, el Departament va completar l’actuació preventiva realitzada pels inspectors de Pesca i Afers Marítims amb l’impuls d’una campanya de difusió d’informació al sector del busseig d’esbarjo (2017), una diagnosi qualitativa de localització d’arts (2019) i diverses campanyes de localització i extracció d’arts a través d’empreses de treballs subaquàtics (2019, 2020 i 2021), amb un pressupost total d’uns 100.000 euros.  

Transcorreguts 12 anys des de la primera actuació, s’han fet més de 100 extraccions en fondàries de fins a 30 metres i amb supervisió científica d’arts de pesca perduts entre el municipi d’Arenys de Mar i la frontera amb França; un 75% de les quals des de la publicació del Protocol per la Direcció General de Política Pesquera el 2017. A més, gràcies al seguiment científic, es comença a disposar de dades sobre l’impacte d’aquests arts de pesca perduts sobre els ecosistemes marins litorals de Catalunya, i també de la dimensió i tipologia d’arts de pesca que es perden.

En aquest sentit, actualment el sector pesquer ja està duent a terme diverses iniciatives per millorar l’estat dels ecosistemes marins, com el projecte Pesca neta, cofinançat amb Fons Europeu Marítim i Pesquer (FEMP), per tal de retirar residus marins del mar i conscienciar la població d’una greu problemàtica.