La consolidació de la bioeconomia és la garantia de la gestió agroforestal necessària per a la biodiversitat

La consolidació d’un sistema econòmic basat en la bioeconomia per aprofitar els recursos dels boscos en una cadena circular o de proximitat és clau per garantir la gestió forestal i mantenir la biodiversitat. Fusta per a construcció, contralaminats de fusta, fabricació de teixits a partir de fibres de cel·lulosa, biomassa per a calor, o la biorefineria són alguns exemples dels usos que es poden donar als recursos provinents del bosc. Així ho va explicar Francesc Cano, director adjunt de Transferència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), en la presentació de la primera tertúlia del CEPvi de 2023.

Segons ell, en un context en què “l’administració ha de subvencionar per fer neteges i aclarides en boscos per evitar incendis, tindria més sentit afavorir les economies que donen un ús als recursos del bosc”. En aquest moment, el mercat català “importa bona part de la fusta del nord d’Europa i les selves tropicals”. Mentrestant, l’abandonament dels cultius i la manca d’intervenció generen una “ruïna” de boscos, però segons ell, hi ha un gran potencial i el país hauria de ser capaç de treballar per fer la transició cap a la recuperació de la indústria de la fusta per a construcció, entre altres, que permet capturar carboni a llarg termini, i que impulsaria la creació de paisatges més resilients, un millor aprofitament de l’aigua i la recuperació del mosaic agroforestal, com a garantia d’autoabastiment.

Tant Eva Plazas, enòloga de Vilarnau, com Gemma Juncosa, tècnica de la Mancomunitat Penedès-Garraf, i Simó Serra, membre de la cooperativa Bosquerols, van remarcar la necessitat que “el bosc sigui rendible” per garantir-ne la gestió. “Si perdo diners per gestionar un bosc, no ho faré”, assegura Serra, que defensa el ramat com un element indispensable per garantir l’equilibri necessari en el mosaic agroforestal.

Segons Plazas, en el cas de Vilarnau, la instal·lació de la caldera de biomassa, que funciona amb estella provinent de les vinyes o els boscos de l’entorn, ha provocat un gran estalvi en la factura energètica del celler. Però a més, Plazas va assegurar que el celler no descarta recórrer al bosc com a espai on desenvolupar una part de l’activitat enoturítica.

Gemma Juncosa va remarcar la necessitat no només de pensar en la rendibilitat econòmica dels recursos que genera el bosc, sinó d’afrontar també la responsabilitat de revertir les conseqüències de tot el que s’ha fet en els últims 150 anys i que “és molt difícil de quantificar.”

L’acte, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Vilafranca i l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, forma part d’un cicle sobre El Mosaic agroforestal que es completarà aquest 2023 amb una nova trobada sobre Espais oberts al servei de la ciutadania, el 19 d’abril; i un acte final el 25 d’octubre sobre El mosaic agroforestal i el risc d’incendis.

L’objectiu de les tertúlies intercongressuals del CEPvi és analitzar i buscar solucions per als problemes reals dels professionals que treballen estretament vinculats al paisatge i la indústria vitivinícola. Són tertúlies  obertes al públic i formen part del programa curricular de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya.