La FEGP destaca la ràpida recuperació econòmica a les comarques catalanes i veu un context "d'optimisme i oportunitats"

La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) ha destacat la ràpida recuperació econòmica a les comarques catalanes en general i ha anticipat un context "d'optimisme i oportunitats" per mesures com la posada en marxa dels fons Next Generation EU tot i que sempre amb "precaucions per un entorn molt volàtil", segons ha remarcat la presidenta de l'entitat, Neus Lloveras, que ha presentat la 19a edició FGEP de Competitivitat i Sostenibilitat conjuntament amb Foment. L'estudi identifica el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Gironès com les comarques més competitives de Catalunya i l'augment de l'ocupació per sobre el febrer del 2020 al Baix Ebre (+9,8%), Osona (+9%), Gironès (+8,6%) i l'Alta Ribagorça (+8,4%).

El redactor de l'estudi i soci consultor d'Activa Propsect, David Moreno, ha corroborat l'actual "moment d'optimisme després de superar la pandèmia" i ha celebrat que malgrat "reptes globals" com la guerra d'Ucraïna hi ha "senyals prometedores de reactivació". Moreno ha elogiat les mesures preses pels governs per protegir l'ocupació i ha afirmat que han estat "essencials" per superar els obstacles.

Tot i la ràpida recuperació econòmica en general després de l'impacte de la covid 19, l'estudi també adverteix sobre desigualtats en competitivitat de les comarques i en la recuperació, com per exemple l'afiliació. En la gran majoria de casos, liderats Baix Ebre, Osona i Gironès ha augmentat si es compara l'afiliació del febrer del 2020 amb la d'aquest any però també s'han observat quatre casos de contracció en comparació fa tres anys. Es tracta de les Garrigues (-3,6%), la Noguera (-2,6%), la Terra Alta (-2,2%) i la Ribera d'Ebre (-1%).

Pel que fa la competitivitat, un any més el Barcelonès continua sent la comarca més competitiva. L'estudi de la FEGP en destaca la seva economia interna, l'accés als mercats i una demanda interna exigent, però identifica debilitats en sostenibilitat i disponibilitat de sòl. En segon lloc, se situa el Vallès Occidental té com a punt fort la competitivitat empresarial, que contrasta amb la millora necessària en sostenibilitat i accessibilitat als mercats. A continuació, el Baix Llobregat consolida la tercera posició per la millora d ela qualificació de la seva població i al seva mà d'obra.

Fora de l'àmbit metropolità de Barcelona, la FEGP destaca el quart lloc a nivell català del Gironès pel seu ecosistema empresarial "robust, innovador i sostenible" però també avisa sobre la manca de sòl. Per contra, les comarques assenyalades com les menys competitives són l'Aran, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i l'Alt Urgell.

D'altra banda, les comarques que tenen un augment més notable en l'índex de competitivitat durant l'any passat van ser el Baix Ebre, el Baix Penedès, la Selva i el Baix Empordà, amb un augment de cinc punts o més. Aquestes dades, contrasten amb les de l'Aran, que va perdre 4 punts.

El Garraf, una de les comarques més competitives

En la seva intervenció, la presidenta de la FEGP, Neus Lloveras, ha fet un repàs específic a la situació de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf i sobre aquesta darrera comarca ha remarcat que és una de les "més competitives". Concretament, consolidà el setè lloc gràcies al "volum de mercats i activitat molt important" que registra. "És molt competitivitat i molt interessant", ha insistit Lloveras, que ha posat en valor la seva millora en la disponibilitat de sòl.

De l'Alt Penedès, ha recalcat que se situa en la part alta de la llista de comarques més competitives, amb el catorzè lloc, i ha lloat la millora en l'esperit emprenedor. En canvi, sobre el Baix Penedès ha admès que "preocupa perquè li està costant". Es troba en la 16a posició, la millor situació dels darrers temps, ha dit, amb una millora de l'esperit emprenedor i de les infraestructures i telecomunicacions però en canvi es troba a la cua de Catalunya en sostenibilitat social. "Té deures a fer", ha conclòs.