El port de Vilanova i la Geltrú va comercialitzar prop de 2.500 tones de peix el 2022

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mitjançant l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), ha publicat els resultats de la campanya pesquera 2022, que permet copsar l’evolució de les captures, la recaptació econòmica del sector pesquer català i l’estat de la flota del sector pesquer català els darrers anys. L’any 2022, s’han comercialitzat 21.500 tones de productes pesquers que han generat una recaptació en primera venda de 98,27 milions d’euros, cosa que representa un increment respecte de la campanya anterior. Al port de Vilanova i la Geltrú, el nombre de captures va ser de prop de 2.500 tones i es va generar una recaptació en primera venda de prop de 10 milions d'euros, un 10% més que l'any anterior. Contràriament, el preu mitjà dels productes de la pesca comercialitzats a les llotges de Catalunya s’ha reduït respecte de l’any 2021 i s’ha situat en valors mitjans de 4,57 euros/kg.

L’informe posa de manifest que, malgrat que l’any 2022 s’han reduït els dies de pesca efectiva, les captures totals i els ingressos a les llotges pesqueres s’han incrementat. El 70% de les captures es concentren en 10 espècies. Destaquen el bis i el pop blanc que han desbancat la galera i el cranc blau,que figuraven entre les principals espècies pescades l’any 2021.

En relació amb la dependència econòmica del sector pesquer de les diferents espècies, s’observa que el 62% dels ingressos en primera venda es concentra en 10 espècies. Destaca la importància econòmica de les captures de gamba rosada, escamarlà i rap, que, sense figurar entre les espècies més pescades, representen el 23% dels ingressos.

Frena la tendència de reducció de la flota

Pel que fa a l’evolució de la flota pesquera catalana que desembarca a ports catalans, ha anat disminuint des d’un màxim de 1.039 embarcacions l’any 2002 fins a 552 l’any 2022. Tanmateix, s’observa que en els darrers 4 anys la tendència de reducció de la flota s’ha anat desaccelerant.

El nombre major d’embarcacions amb un 50% del total correspon, tal com ha estat històricament, a la modalitat d’arts menors, que aporten el 9% de captures i el 17% de la recaptació. El següent bloc en relació amb el nombre d’unitats correspon a la flota d’arrossegament que representa el 37% del total d’unitats, amb el 34% de captures i el 59% de la recaptació. Finalment, s’ha de destacar la modalitat d’encerclament amb el 9% d’embarcacions que desembarca la major quantitat de producte, el 55%, que representa el 20% de la recaptació total de les llotges a Catalunya. És a dir, la pesca d’arrossegament i encerclament són els motors de l’activitat pesquera i la garantia de subministrament alimentari dels productes pesquers locals, i, per tant, de l’Economia Blava de les comunitats pesqueres.

Menys dies de pesca

Es constata una reducció, respecte de l’any 2019, del 9,67% de les captures d’arrossegament. Aquesta reducció s’explica per una disminució del 16,27% de les jornades de pesca de la modalitat d’arrossegament per mandat del Ministeri d’Alimentació i Pesca en aplicació del Pla multianual de la Unió Europea per a la pesca de demersals al Mediterrani occidental, i per la reducció del 7,66% de la flota d’arrossegament catalana activa i una optimització de les jornades de gamba de la flota d’arrossegament. Tot i la reducció de l’activitat pesquera, les recaptacions de la flota d’arrossegament s’han mantingut respecte de l’any 2019 gràcies a la pujada del preu mitjà a primera venda del 10,64%.

La modalitat d’encerclament presenta un increment de captures del 13,32% que ha comportat una lleugera reducció del preu de primera venda.

D’altra banda, en l’ampli espectre del sector pesquer català, a partir de l’any 2018 s’hi han anat incorporant en el marc del nou model de cogestió de la pesca professional a Catalunya els denominats comitès de cogestió, en els quals la gestió es realitza en pla d’igualtat entre pescadors, Administració, científics i ONG. L’estadística de 2022 indica que el 55% de la flota d’arts menors participa de la cogestió.

El Servei d’Assessorament Pesquer (SAP) que desenvolupa l'ICATMAR

L’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), www.icatmar.cat, és l’òrgan de cooperació entre la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, adscrit a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, que, seguint la seva línia fundacional, proporciona assessorament científic d’excel·lència a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (Servei d’Assessorament Pesquer).

Anualment, aquest Servei analitza els aspectes biològics, econòmics i socials de les principals modalitats pesqueres catalanes (arrossegament, encerclament i arts menors) i avalua al llarg del litoral l’estat biològic de les espècies pesqueres de referència d’aquestes modalitats (lluç, moll, gamba blanca, pop blanc, llagostí, galera, escamarlà, gamba vermella, sardina, seitó, pop roquer, sonso, llengüeta, cranc blau i sípia). S’han dut a terme 1.420 pesques, més de 390.000 individus mesurats i 75.000 individus disseccionats.

Els resultats del mostreig anual d’ICATMAR permeten generar informació sobre la biologia de les espècies, mapes de distribució d’espècies i de composició de les comunitats marines, analitzar l’impacte biològic i socioeconòmic de les mesures de gestió pesquera i obtenir una avaluació dels estocs pesquers de Catalunya que servirar per adoptar mesures de gestió pesquera adaptatives basades en dades actualitzades i desconcentrades.